27 d'abril

Als calendaris de moltes cases hi diu que avui és el dia de santa Montserrat, la moreneta, la nostra patrona, la morena de la serra (ara que m'hi fixo, aquesta expressió sembla més aviat un títol d'una rumba d'en Peret)..  però avui costa que a les cases catalanes algú se'n recordi de la moreneta, a no ser que sigui per encomanar-nos-hi tots plegats i demanar-li que se'n recordi del Barça, de l'ànima de tots els catalans que avui patim, i aturi els xuts del Real Madrid...

Jo mateixa, hauria d'estar mirant el partit oi?... és que no puc!!!!
Em poso dels nervis...
I de moment em resisteixo a plantar-me davant de la TV. De fet, amb els crits que fan els homes de casa ni posant-me dins de la banyera, sota l'aigua i tapant-me les orelles, m'escaparia de sentir com evoluciona el partit...  No em canso de dir-los que per molt que cridin els jugadors no els senten, però és picar ferro fred...

ESTIC NERVIOSA.
Perquè no m'agrada veure partits on un dels equips no surt al camp a jugar sinó a rebentar el joc del contrari. Això en primer lloc.
Seguidament, perquè amb els anys, tots els tics s'accentuen i el meu tic anti-madridista és dels que més s'ha accentuat... suposo que la conjunció MOU i CRISTIANO hi han tingut força a veure.  Els detestava des de molt abans d'arribar a la capital del Regne...
I acabantment, perquè el meu jefe és merengón dels rabiosos. I un Barça-Madrid o Madrid-Barça, en qualsevol de les seves expressions, sempre és un mal negoci. Si guanya el Madrid perquè després l'endemà hem d'estar aguantant el discurset de que si el Barça és una kk i de que Mou és Déu i de que el Cristiano és el més semblant a Jesucrist Salvador. I si perd el Madrid doncs pitjor encara perquè després està de tant mala folla que reparteix bronques a tort i a dret i no hi ha qui s'atreveixi a aixecar el cap per sobre la pantalla de l'ordinador, no sigui cas que et caigui la ira dels déus damuntet del caparronet...

És a dir... SISPLIPORFASIPLAUS: QUE PASSI AQUESTA SETMANA VOLANT, QUE LA MEVA SALUT NO HO AGUANTARÀ..  I SISPLIPORFASIPLAUS, ROSA D'ABRIL, VERGE DE MONTSERRAT, SI VOLS QUE SEGUIM MANTENIN-TE EN EL CÀRREC QUE OCUPES: GUIEU-NOS CAP AL CEL, FES QUE GUANYI EL BARÇA!!!!  que encara que després el jefe em cridi, una Champions és una Champions...

nova recepta

Avui no he tingut un dia massa galdós. D'entrada perquè he començat ja jornada a les 02:30h en ple atac de rinitis al·lèrgica que ha durat 12 hores, i seguint per tantes altres coses i cosetes del dia a dia que et van minant l'ànima. Tot plegat ha fet un gir quan he arribat a casa i m'he plantat a la cuina a experimentar un plat nou que feia dies que em rondava pel cap... i ha quedat prou bé, i estic contenta, i els nens han estat contents amb el resultat de l'experiment!!


Patata i ou gratinats amb salsa mornay

Ingredients (per 3-4 persones):
4 patates grans
3 ous

Per la salsa:
50 grs de formatge gruyere (ratllat)
200 grs de llet
100 grs de nata líquida
25 grs de farina
25 grs de mantega
nou moscada, sal i pebre al gust

Preparació:
Bullim (o coem al vapor) les patates tallades a daus grans, i també els ous. Quan les patates estiguin fetes les posem a una safata del forn, pelem els ous i els tallem també a trossos (jo ho he fet en 8 trossos cadascun). Els afegim a la safata del forn amb les patates.

Per la salsa posem tots els ingredients en un cassó i coem a foc lent, remenant constantment (o sovint) vigilant que no bulli. Uns 8 minuts. Passat aquest temps aboquem la salsa sobre les patates i posem formatge ratllat a sobre. Jo hi he posat gruyère i emmental.

Ho posem al forn, preferiblement preescalfat, a gratinar una mica.

I a menjar!!!



...No és un plat dels light, que diguem, però és fàcil de preparar, i està deliciós...

...hmmmm... bonic.... ??!"¿?"¿?!¿"?¿¿???

Divendres 1 d'abril 10:36h, Grigri truca al telèfon que ha trobat a internet d'una botiga de bosses i bolsos de la seva ciutat..

Noia De La Botiga (responent al telèfon): Botiga XXXX, bon dia!
Grigri: Bon dia, sóc la noia que va venir ahir a la tarda a comprar un bolso marca YYYY, de color negre, que vaig venir amb dos nens. Em recordes?
NDLB: Sí i tant, et recordo, digue'm!
Grigri (suant): Un dels meus fills ha perdut un rat-penat, per casualitat no...
NDLB (rient, o descollonant-se més ben dit): Sí sí, el tinc aquí guardat.. Passa quan vulguis a buscar-lo!!!
Grigri: Ufff!!! que bé que l'hagis trobat!!! Vindré aquesta tarda...Gràcies, moltes gràcies...!!!


Quins paperots que hem de fer de tant en tant les gallines...

Àcid Sulfúric

L'àcid sulfúric, com podreu veure en aquest enllaç si teniu ganes d'il·lustrar-vos sobre el tema, es tracta d'un àcid fort i dipròtic (que no sé què vol dir però sona greu) la fórmula del qual és: H2SO4. 
Un estudi recent de la Grigri, no publicat encara per cap universitat de prestigi, ha pogut descobrir que aquest àcid es troba present en força anuncis, i especialment en aquells que van adreçats a persones del sexe femení. S'ha pogut observar també que de manera natural, la freqüència d'aquest tipus d'anuncis augmenta notablement quan arriba la primavera.

Des del quartier vull dir ben fort perquè em senti tothom, que la meva auto-estima està saturada de tant àcid sulfúric.
Vull dir que estic fins al monyo de tota la gama de productes Special K, i de que pretenguin que ens creiem que les noies que surten als seus anuncis estan així d'esculturals perquè no fan altra cosa que menjar special k tot el dia.
Vull dir que trobo molt lleig que la Reebok em prometi millorar els meus glutis, cames i cos gràcies a unes bambes.
O que fins i tot els anuncis de productes de la neteja ens tractin com incultes supersticioses que necessitem que vingui un mascle alfa a dir-nos com podem tenir el nostre bany immaculat...  (he buscat l'enllaç al vídeo però no l'he trobat, ho sento..)

Senyors i senyores, no tinc un cos escultural ni crec que el tingui mai. Però no m'importa. I no sóc la més intel·ligent del món, però tampoc necessito que vinguin a explicar-me com netejar un lavabo..

potser no n'hi ha per tant, ho sé, però sento com si tingués l'ànima corroida...

com deia la lilly, ja no sé què és correcte i què és real...

Un deute

Per molt despistada que sigui (i comptant que amb el pas dels anys la meva capacitat de despiste va in crescendo), acostumo a tenir bona memòria pels meus deutes... 

El post d'avui neix de dues necessitats, per una banda la d'escriure alguna cosa al bloc, i per una altra, la de saldar un deute amb una bona persona que he conegut fa relativament poc però que apunta maneres per rebentar el top 20 de les persones que estimo i admiro.

No m'allargaré més amb preàmbuls, ataquem el tema principal del post...  la recepta de la meva salsa de ceps..   d'entrada he de dir que treballo amb dues versions diferents de la recepta, en funció del temps de què disposo. Començaré posant-vos la versió " més professional " i després la versió "ràpida". Els resultats són diferents però he de dir que a mi m'agraden molt les dues, i que he rebut felicitacions per totes dues.

Salsa Cremosa de Ceps
per fer aquesta recepta necessitarem:
60 grs de mantega (o margarina)
2 cebes mitjanetes (jo les poso de figueres o tendres)
Ceps (en compro dels secs, per les mides tocaria posar-hi uns 25 grs però això ho deixo al vostre gust)
100 ml de vi blanc
600 ml de caldo de carn
20 ml de crema de llet

comencem desfent la mantega a foc lent en una paella, si afegeix la ceba talladeta i s'ofega durant uns 2 minuts o fins que quedin tendres i transparents, sense que es daurin. Passada aquesta estona apujem una mica el foc i afegim els bolets, i ho sofregim tot uns 5-7 minuts. Els ceps s'han de posar en remull el dia abans, i val la pena reservar una mica de l'aigua del remull (coleu-la perquè poden quedar impureses) per afegir a la paella en el mateix moment que hi poseu els bolets. Fa de mal dir la quantitat d'aigua de ceps que heu de posar, jo ho faig "a ull", heu de pensar que la idea no és "banyar-los" sinó senzillament evitar que durant els 5-7 minuts de cocció no es cremi la barreja.  Una vegada passats els minuts i s'hagi evaporat el líquid afegirem el vi blanc, movent amb una cullera de fusta el fons de la paella per si s'han enganxat els ingredients. Això va bé perquè hi dóna un gust força intens. Acte seguit agreguem també el caldo i ho deixem coure tot a foc viu perquè bulli fins que s'hagi reduit el líquid ben bé a la meitat (o una mica més de la meitat fins i tot, perquè no quedi la salsa massa líquida).
Finalment només caldrà separar el líquid del caldo dels ceps i la ceba cuits i posar aquests últims a la trituradora. Els triturem primer i després afegim la nata líquida i el caldo, vigilant que no ens quedi molt clara.

Bé... això és el què diu la recepta original, la veritat és que jo espero a que s'evapori més de la meitat del caldo, afegeixo la nata líquida a la paella i passats uns minuts de cocció (també entre 5 i 7), ho poso tot a la trituradora.

La podeu guardar en un pot i reescalfar en un caçó més tard, i fins i tot congelar en racions individuals o de 2 persones. Queda igual de bona quan la descongeles.

Salsa ràpida de Ceps
per aquesta recepta utilitzo:
1 pot de nata líquida (personalment prefereixo la que és més espessa de la President)
Ceps (uns 15-20 grams són suficients)
Formatge per untar  (al gust de cadascú, a mi m'hi agrada el de formatge blau, o el de camembert, ...)
Formatge parmesà  (opcional, a mi m'hi agrada però és un ingredient opcional)
un pessic de sal

Es tracta de posar en un pot tots els ingredients, i escalfar-los a foc lent, s'ha d'anar remenant que no s'enganxi i la mescla quedi homogènia (però no és com una beixamel, no cal estar tota l'estona remenant..). Quan els formatges estan desfets, després d'uns 7-8 minuts de cocció, ja es pot posar tot a la trituradora. Jo no ho trituro molt perquè m'agrada trobar els trocets de cep, però això depèn del gust de cadascú..


Apalins, espero que us agradi la recepta!

sóc un drac!!

Després de quasi 35 anys claudicant amb la meva condició de Taure tossut, ara va i em diuen que l'autoritat mundial dels horòscops (que dic jo que n'hi deu haver alguna), ha decidit que ja no sóc Taure. Ara sóc Àries...

DONCS MIREU:  NO NO NO NO I NO!!!

però què s'han cregut???  Què n'he de fer de totes les qualitats apreses durant aquests anys???
Estic indignada...

I per això he decidit passar-me a la competència.  He descobert que, segons el zodíac xinès, sóc un drac.  Sí sí sí, ja ho veieu...  qui m'ho havia de dir eh??!!!  Sona bé..  SONA REFOTUDAMENT BÉ!!!!
M'agrada ser un drac!!!  I sabeu perquè? doncs perquè, segons he trobat a la xarxa, en una web que es diu http://www.oriental.mundosagrado.com/ (que sona a font fidedigna com poques), resulta que el Drac és el signe més celebrat del zodíac xinès. Som poderosos i molt afortunats, de bon cor i plens d'energia.

Amb un començament així, qui es pot negar a ser drac oi??

I no acaba aquí:  som éssers intel·ligents nascuts amb un carisma inesgotable, son afortunats amb els diners i amb l'amor, i som bons líders (encara que diu que a vegades tenim l'ego un xic inflat, que SEGUR que no és el meu cas...).
Què més es pot demanar???

És senzillament genial, mola ser drac...
sóc un drac feliç...

Diàleg de Besucs a la part alta de BCN

Entro amb el MFG a una cafeteria d'aires refinats de Balmes amb Diagonal i ens asseiem a una taula, s'acosta un cambrer de trets orientals tot ben vestit, tot correcte, i amb el millor dels seus somriures ens demana què volem prendre...

MFG: Vull suc de préssec mare.
Grigri: Tenen suc de préssec?
Cambrer: No, no tenemos. Sólo de melocotón, piña o naranja.
Grigri: (també amb el millor dels meus somriures) Bien, entonces de melocotón será perfecto gracias.. y para mí un cortado.

..
..
..
Maleïda sentència del Suprem...!!

Nova secció al bloc... a veure què dura...

Coca amb Pera i Plàtan

Ingredients:
3 ous (tamany L o XL)
150 grs de sucre
50 grs d’atmella molta (opcional, es podria substituir per 50 grs de sucre)
50 grs d’oli de girasol
1 natilla de vainilla
1 pera
1 plàtan
1 pessic de sal
170 grs de farina
1 sobre de llevadura
Pinyons per la cobertura

Preparació:
Primer de tot barrejem els ous i el sucre, i mirarem de que la barreja quedi un xic escumosa. Després afegim l’ametlla molta i tornem a barrejar mirant que quedi la mescla homogènia (si substituiu l’ametlla per sucre aquest pas no caldrà).

Seguidament afegiu a la mescla els 50 grs d’oli i la natilla de vainilla i torneu a barrejar.

A continuació aboqueu la fruita tallada a trossets ben petits (podeu fer-la triturada si preferiu no "trobar" la fruita, quedarà igualment bo). És important que els trossos no siguin gaire grossos perquè tenen tendència a baixar al fons de la mescla i no queden tan ben repartits dins la massa de la coca. Mescleu tots els ingredients altra vegada.

I finalment afegiu el pessic de sal, la farina, i el sobre de llevadura i mescleu amb molta cura (si pot ser amb una espàtula millor).

Aboqueu la barreja a un motlle prèviament engreixat (lleugerament, amb mantega o margarina a la base i parets). El motlle podria ser rodó (d’uns 24 cms de diàmetre) o bé un motlle rectangular tipus plum-cake.

I només caldrà repartir pinyons per sobre de la massa abans d’enfornar.

Cocció:
30 minuts a 180ºC

Variants:
Podeu substituir la natilla de vainilla per una natilla de xocolata, i variar les peces de fruita (amb poma per exemple, o orellanes de préssec..).

Avui he rebut això:

Estimado cliente de BBVA:

Nosotros hemos determinado 3 tentativas equivocadas a la utilizacion de su cuenta: 213.197.243.219
Sospechamos que esta tentativa no fue legitimada así, hemos tomado una medida de seguridad, y hemos suspendido
temporalmente una de sus tarjetas. Usted puede reactivar su tarjeta, verificando sus informaciones personales rellenando las
casillias con sus datos personales que te pedimos.

Su tarjeta se quedará suspendida para prevenir el fraude hasta que usted la reactivará.

Para reactivar su tarjeta haga click:

http://www.bbva.es/tarjeta/user_2219/

Banco Bilbao Vizcaya Argentaria S.A. - 2011




No cal dir que ni tinc compte al BBVA ni tinc tarja al BBVA..
No cal dir que això de les "casillias" fa riure.. és com sentir al Cruyff parlant del porter del Real Madrid..!!!
I suposo que no cal dir tampoc que darrere el link que mostren (que no he obert, pel què pugui passar), hi ha la direcció URL: "http://www.net.kaspersma.com/.bb/bb" que no sé si té massa a veure amb BBVA, així d'entrada això del kaspersma sona a xungo... no trobeu? Vaja, que si no és un intent de phishing (més info a http://es.wikipedia.org/wiki/Phishing), els senyors del BBVA haurien de començar a pensar en posar noms menys estranys per a les seves pàgines web...!!!

i em pregunto...

Fa pocs dies es va conèixer la notícia de que a Olot un home que s'havia quedat sense feina havia agafat la seva arma de caça i havia matat 4 persones. I jo em pregunto... on anirem a parar?

També des de fa pocs dies veig cada matí el pòster d'una pel·lícula que ara no recordo el nom, on surt una foto de la Cher tan rejovenida que podria passar per la meva germana petita, i també una foto de a Christina Aguilera prou rejovenida (cal fer un exercici d'imaginació, però és així) com per semblar la meva filla. I jo em pregunto... quina mena de monstres són aquestes dones?

Observo des de fa poques setmanes (o des de fa uns anys.¿?) que visc en un país on la classe política ha perdut la poca classe que podia quedar-li, les esquerres sembla que no saben on paren, i la dreta aprofita la ocasió per apretar més que mai amb els seus tòpics de sempre sobre el perill del català i els catalans acostant posicions amb Madrid. I Convergència que haurà de formar govern (avui no ha pogut) no sap si és més a la dreta, més a l'esquerra o més cap a la Xina meridional. I jo em pregunto... hauré d'acabar emigrant a Andorra? A Suïssa? a Brasil?

Veig repetidament al Feisbuc que m'apareixen anuncis sobre operació de pits i altres retocs estètics ULTRA-necessaris, després de tanta insistència dedueixo que el fet d'haver informat que sóc dona i que he nascut l'any 1976, deu convertir-me de manera automàtica en una client potencial d'aquests serveis. Sort que no dic enlloc que tinc fills, perquè llavors segur que no m'apareixeria mai cap altre anunci relacionat amb l'escalada o els esports! I em pregunto... hauria d'estar més preocupada pel meu físic?? No sóc una dona dels meus temps si no m'omplo les mames de silicona??

Arriben festes de Nadal, i tothom fa cues a les botigues per comprar comprar i comprar... jo aquest any demano llibres, sobretot llibres... i em pregunto, de què fujo posant-me en les històries d'aquests personatges?

Suposo que fujo d'aquest no-res que se'ns menja, buscant vides i històries que tinguin algun sentit..

fent país

Un amic m'ha demanat que reenviï aquest enllaç a tothom qui conec.. he pensat que penjar-lo aquí no era mala idea... s'ha de fer país!!

hmmmmm...

quina mena de post surt quan no saps ben bé què vols explicar? Quan intentes recordar aquelles idees que has anat tenint durant els darrers dies i no hi ha manera d'aconseguir-ho?

Suposo que podria parlar-vos del meu darrer descobriment musical CARO EMERALD.. De que trobo molt divertit veure les cares grises de la gent que camina al meu voltant mentres jo faig esforços per no arrencar a ballar al mig del carrer al ritme de les cançons del seu àlbum.

O també de que estic barallant-me amb un llibre que em vaig comprar aquestes vacances... que intento avançar pàgines per acabar-lo però que no m'està agradant gaire, i que sovint la mandra em pot i el vaig deixant per demà, i per demà, i per demà...

Imagino que també podria publicar que estic orgullosa d'haver sortit a córrer amb regularitat la des de la setmana passada, tot i que encara esbufego de valent i em falta molt entrenament per córrer amb dignitat (és a dir, sense semblar una bomba a punt d'explotar).

I que estic programant una sortideta a escalar per diumenge amb un parell de bons amics...

I que dissabte tota la família vem dedicar 2 hores i mitja a fer panellets per la festa de la castanyada que vem fer diumenge a casa uns amics de l'escola dels MMFF, i que van quedar espectaculars!

I.... daixonsens... que avui m'he trobat un bitllet de 20 euros a terra, al carrer!!!! això sí que és una GRAN notícia oi??? amb els temps que córren... per un bitllet de 20 euros MA-TO!!!
jejeje...

Bona nit a tothom..

Un petit tresor

Després de força temps (...anys¿?) de saber que en Manu Guix comparteix el seu do amb la resta de mortals de tant en tant a la sala Luz de Gas, a finals de setembre vaig realitzar el somni d'anar a escoltar-lo.
Una delícia pels sentits.

Us penjo una miqueta de Manu Guix aquí.. no cal dir que en directe és encara "molt més millor"...

Coses d'esportistes

... abans de començar el curs escolar vaig decidir fer una visita a una botiga d'esports per fer adquisició de calçat esportiu per als meus fills. No cal dir que, entre la quilometrada que fan al dia i que no paren de créixer, la despesa en bambes a casa nostra, és una de les partides més importants del pressupost anual...

doncs bé, resulta que avui la mestra de "DUFÍSICA" (Educació Física en el llenguatge del MFP) ens ha vingut a trobar a la porta de l'escola per donar-nos una trista notícia: les bambes ADIDAS que vaig comprar al MFP són fabuloses per córrer, per fer tombarelles, i per quasi bé tota mena d'exercicis dels que practiquen a l'escola.. però falta el "quasi"... resulta que avui els ha fet saltar a peu coix...
i el MFP no podia...
...
...
...
...
...
...
...RESULTA, SEGONS ELL ES CLAR, QUE JUSTAMENT EL MODEL DE BAMBES ADIDAS QUE JO VAIG COMPRAR, NO VAN BÉ PER SALTAR A PEU COIX!!!

Us ho podeu creure???
Com diuen a l'APM: "Ho haveu vist??"..... "hay que vé cómo etttá la vida..."

No sé què fer, tinc un dilema, si les torno a la botiga argumentant que no serveixen per saltar a peu coix, creieu que me les canviaran???

..com anem Grigri?

...Bé bé, força bé..

I encara llegeixes Grigri?

doncs la veritat és que en el darrer mes no he llegit res, he estat incapaç de robar-me uns minuts per llegir, però durant les vacances vaig llegir-ne tres.. The picture of Dorian Gray d'Oscar Wilde, Invisible de l'Auster, i per fi, l'Elegància de l'eriçó de Muriel Barbery.

I quin et va agradar més?

Si hagués de triar em quedaria amb Oscar Wilde.. El d'Auster no em va agradar tant com altres novel·les seves, i el de la Muriel Barbery em va agradar força però el final em va sentar com una patada al baix ventre.. tot i que un parell de dies després vaig recollir-ne els fruits..!!

Què vols dir amb això dels fruits?

Doncs que aquesta faula sobre el què és essencial a la vida va calar fons dins del meu caparronet, i de cop i volta em vaig trobar aprofitant el descans vacacional per reequilibrar la meva vida.

I quins desequilibris tenia la teva vida?

Bàsicament tot girava al voltant del fet que vivia ofegada per una feina que m'agradava però que exigia massa sacrificis. Conforme anaven passant els dies anava perdent gramets i més gramets de felicitat, i m'anava transformant en una versió força desmillorada de mi mateixa.

Desmillorada? En quin sentit?

En el de sentir que estàs estafant la gent que més t'estimes. En pagar la mala llet amb els éssers més propers. O el que era pitjor encara, en tancar-me en mi mateixa per no descarregar-la sobre els meus fills o la meva parella.. I odiar-me constantment per no saber manegar millor la situació.

I dius que el llibre t'hi va ajudar?

Doncs no sabria com explicar-ho... Dos dies després d'haver acabat el llibre, a mitja nit em vaig desvetllar perquè feia estona que no podia dormir bé, el meu caparronet donava voltes i més voltes a una única idea: he de canviar de feina, he de canviar de feina, he de canviar de feina...

Sí bé, però aquesta idea ja te l'havies plantejada abans no? Què hi havia de diferent?

Doncs que la por que tenia a canviar de feina i no saber si acabaria en un lloc pitjor havia desaparegut per complert. No m'importava on aniria a parar. La única cosa que sabia del cert era que sí o sí havia d'acabar amb aquell turment, que ja feia massa mesos que durava.

I ho vas fer?

I tant! Ho vaig fer, i des de fa una setmana estic treballant en un lloc nou, dins la mateixa empresa.

I què tal t'ha sentat el canvi?

Doncs de moment força bé. La feina no sembla complicada i és força variada.. Professionalment parlant hom diria que he anat "a menys", però ara treballo a 7 minuts de casa (a peu), al matí abans de sortir de casa puc dir bon dia i xerrar amb els meus fills, i fins i tot alguns dies de la setmana dinem junts... ostres, això no ho havia pogut fer MAI des de que sóc mare!!! sempre han dinat a l'escola.. I penso que això és el millor que m'ha passat en força temps, saps? La gent del meu voltant diuen que faig una altra cara, que em brillen més els ulls... suposo que irradio felicitat!!! jajajaja...

M'ho imagino.. I de la teva vida esportiva què? Encara surts a córrer, a escalar..??

Doncs el córrer l'he tingut aparcat durant molt temps, però estic mirant de recuperar l'hàbit. Sens dubte aquesta horeta de més que dormo es nota, i ja he fet unes 4 sortides en el darrer mes.. Pel què fa l'escalada des de principis d'any que vaig sortint, i fa pocs dies ja vaig fer un 6a de primera! Mica en mica...

I com és que has tingut el bloc tan abandonat?

Bé, he estat força ocupada refent el puzzle de la meva vida.. com podràs imaginar.. però espero poder recuperar el ritme..

Això espero, ànims Grigri..

Article

Us convido a llegir un article que he trobat interessant i divertit alhora..
potser us hi sentireu identificats i tot!

http://www.expansion.com/2010/09/08/opinion/tribunas/1283977276.html

xof

sona el despertador
paro el despertador
m'adormo
cop de colze del company de llit "no anaves a treballar avui?"
salt del llit
dutxa
estucat venecià per no espantar a ningú
vestir
cafè
agafar bossa
caminar fins la parada d'autobús
pujar al bús
fitxar la T10 saludant el bon dia al conductor
arribar a la parada de tren
baixada ràpida d'escales pensades per trencar cames i colls
esperar tren
entrar al tren
desplomar-se en un seient
conectar l'ipod (alguna cosa ben tranquil·leta si-us-plau)
intent de dormir durant mitja horeta, sense èxit
arribar a destinació
pujar escales pensades per matar a algú per asfixia
caminar fins l'oficina
fitxar a l'entrada saludant el bon dia al segurata de la porta
entrar a l'ascensor i pitjar el botó correcte (més difícil del què pot semblar a priori)
arribar a la teva planta i trobar-ho tot buit i amb els llums apagats
arribar a la teva taula i trobar-la enterrada de papers i documents
obrir l'ordinador i comprovar que tens més de 700 e-mails per obrir
...
...
...
...

Diagnòstic: depressió post-vacacional

Tornant de vacances

Ballar així és el que espero fer jo ben aviat, SI TOT VA BÉ...

bon discurs

avui conversant amb un company a la feina que és tant "fan" de la pel·lícula com jo mateixa, ens ha vingut al cap aquesta escena.. us la penjo aquí perquè val la pena!

Reflexions

Ahir vaig "patir" una concatenació de successos i converses amb companys, que em van fer arribar a conclusions monstruoses sobre la condició de les dones com jo al món laboral.

Per exemple:
(i) Rebo una convocatòria de reunió pel dia 16 de juny a les 16h i pocs minuts després un altre e-mail de convocatòria dient el següent: "Dado que tenemos ese mismo día a esa misma hora el partido de La Roja y supongo que muchos lo querréis ver… si os parece aplazamos el conference call hasta el jueves 17 a las 11.00h."
M'agradaria saber què passaria pels seus caparronets si jo hagués escrit el següent:
"Dado que tengo ese mismo día a esa misma hora la revisión al pediatra de mi hijo de 5 años y supongo que muchos consideráis importante la salud de los hijos... si os parece aplazamos el conference call hasta el jueves 17 a las 11.00h"

Aquí ho deixo, perquè hi aneu pensant..

(ii) El jef em diu el següent: "la Direcció està preocupada perquè han sentit veus de que no t'impliques suficient a la feina" cosa que traduida al català estàndard vol dir: "sé que el teu horari d'estiu és fins les 15h, però observem que darrerament no t'estàs quedant totes les tardes i això és símptoma de certa deixadesa que no podem tolerar"...
Que tingui una àvia de baixa per accident de traumatologia des de fa 3 mesos, i, per tant, no tingui mans que em puguin ajudar, no compta... of course!!

(iii) Un company de feina em diu el següent: "tu no ets més tonta que nosaltres, no arribes a tot perquè fas menys hores que nosaltres, perquè al cap no hi tens només la feina. Tu hi tens la feina, els nens, l'escola, la casa,... és clar, és impossible arribar a tot"...
Suposo que ho va dir "per ajudar", però d'aquí arribo a la 3ª i última conclusió del dia: a part de ser uns masclistes de nassos, se senten millors treballadors que tu perquè ells es dediquen amb cos i ànima a la feina, i tu no. Consideren d'entrada que estàs limitada i que per tant mai arribaràs on ells arriben... no cal mirar productivitats oi? no cal comptar les hores efectives de feina oi? (perquè jo no m'aixeco de la cadira a fer 3 cafès al dia i a dinar a casa durant 2 hores!!!!).


DONA TREBALLADORA QUE LLEGEIXES AIXÒ: T'ACOMPANYO EN EL SENTIMENT...