i em pregunto...

Fa pocs dies es va conèixer la notícia de que a Olot un home que s'havia quedat sense feina havia agafat la seva arma de caça i havia matat 4 persones. I jo em pregunto... on anirem a parar?

També des de fa pocs dies veig cada matí el pòster d'una pel·lícula que ara no recordo el nom, on surt una foto de la Cher tan rejovenida que podria passar per la meva germana petita, i també una foto de a Christina Aguilera prou rejovenida (cal fer un exercici d'imaginació, però és així) com per semblar la meva filla. I jo em pregunto... quina mena de monstres són aquestes dones?

Observo des de fa poques setmanes (o des de fa uns anys.¿?) que visc en un país on la classe política ha perdut la poca classe que podia quedar-li, les esquerres sembla que no saben on paren, i la dreta aprofita la ocasió per apretar més que mai amb els seus tòpics de sempre sobre el perill del català i els catalans acostant posicions amb Madrid. I Convergència que haurà de formar govern (avui no ha pogut) no sap si és més a la dreta, més a l'esquerra o més cap a la Xina meridional. I jo em pregunto... hauré d'acabar emigrant a Andorra? A Suïssa? a Brasil?

Veig repetidament al Feisbuc que m'apareixen anuncis sobre operació de pits i altres retocs estètics ULTRA-necessaris, després de tanta insistència dedueixo que el fet d'haver informat que sóc dona i que he nascut l'any 1976, deu convertir-me de manera automàtica en una client potencial d'aquests serveis. Sort que no dic enlloc que tinc fills, perquè llavors segur que no m'apareixeria mai cap altre anunci relacionat amb l'escalada o els esports! I em pregunto... hauria d'estar més preocupada pel meu físic?? No sóc una dona dels meus temps si no m'omplo les mames de silicona??

Arriben festes de Nadal, i tothom fa cues a les botigues per comprar comprar i comprar... jo aquest any demano llibres, sobretot llibres... i em pregunto, de què fujo posant-me en les històries d'aquests personatges?

Suposo que fujo d'aquest no-res que se'ns menja, buscant vides i històries que tinguin algun sentit..

fent país

Un amic m'ha demanat que reenviï aquest enllaç a tothom qui conec.. he pensat que penjar-lo aquí no era mala idea... s'ha de fer país!!

hmmmmm...

quina mena de post surt quan no saps ben bé què vols explicar? Quan intentes recordar aquelles idees que has anat tenint durant els darrers dies i no hi ha manera d'aconseguir-ho?

Suposo que podria parlar-vos del meu darrer descobriment musical CARO EMERALD.. De que trobo molt divertit veure les cares grises de la gent que camina al meu voltant mentres jo faig esforços per no arrencar a ballar al mig del carrer al ritme de les cançons del seu àlbum.

O també de que estic barallant-me amb un llibre que em vaig comprar aquestes vacances... que intento avançar pàgines per acabar-lo però que no m'està agradant gaire, i que sovint la mandra em pot i el vaig deixant per demà, i per demà, i per demà...

Imagino que també podria publicar que estic orgullosa d'haver sortit a córrer amb regularitat la des de la setmana passada, tot i que encara esbufego de valent i em falta molt entrenament per córrer amb dignitat (és a dir, sense semblar una bomba a punt d'explotar).

I que estic programant una sortideta a escalar per diumenge amb un parell de bons amics...

I que dissabte tota la família vem dedicar 2 hores i mitja a fer panellets per la festa de la castanyada que vem fer diumenge a casa uns amics de l'escola dels MMFF, i que van quedar espectaculars!

I.... daixonsens... que avui m'he trobat un bitllet de 20 euros a terra, al carrer!!!! això sí que és una GRAN notícia oi??? amb els temps que córren... per un bitllet de 20 euros MA-TO!!!
jejeje...

Bona nit a tothom..

Un petit tresor

Després de força temps (...anys¿?) de saber que en Manu Guix comparteix el seu do amb la resta de mortals de tant en tant a la sala Luz de Gas, a finals de setembre vaig realitzar el somni d'anar a escoltar-lo.
Una delícia pels sentits.

Us penjo una miqueta de Manu Guix aquí.. no cal dir que en directe és encara "molt més millor"...

Coses d'esportistes

... abans de començar el curs escolar vaig decidir fer una visita a una botiga d'esports per fer adquisició de calçat esportiu per als meus fills. No cal dir que, entre la quilometrada que fan al dia i que no paren de créixer, la despesa en bambes a casa nostra, és una de les partides més importants del pressupost anual...

doncs bé, resulta que avui la mestra de "DUFÍSICA" (Educació Física en el llenguatge del MFP) ens ha vingut a trobar a la porta de l'escola per donar-nos una trista notícia: les bambes ADIDAS que vaig comprar al MFP són fabuloses per córrer, per fer tombarelles, i per quasi bé tota mena d'exercicis dels que practiquen a l'escola.. però falta el "quasi"... resulta que avui els ha fet saltar a peu coix...
i el MFP no podia...
...
...
...
...
...
...
...RESULTA, SEGONS ELL ES CLAR, QUE JUSTAMENT EL MODEL DE BAMBES ADIDAS QUE JO VAIG COMPRAR, NO VAN BÉ PER SALTAR A PEU COIX!!!

Us ho podeu creure???
Com diuen a l'APM: "Ho haveu vist??"..... "hay que vé cómo etttá la vida..."

No sé què fer, tinc un dilema, si les torno a la botiga argumentant que no serveixen per saltar a peu coix, creieu que me les canviaran???

..com anem Grigri?

...Bé bé, força bé..

I encara llegeixes Grigri?

doncs la veritat és que en el darrer mes no he llegit res, he estat incapaç de robar-me uns minuts per llegir, però durant les vacances vaig llegir-ne tres.. The picture of Dorian Gray d'Oscar Wilde, Invisible de l'Auster, i per fi, l'Elegància de l'eriçó de Muriel Barbery.

I quin et va agradar més?

Si hagués de triar em quedaria amb Oscar Wilde.. El d'Auster no em va agradar tant com altres novel·les seves, i el de la Muriel Barbery em va agradar força però el final em va sentar com una patada al baix ventre.. tot i que un parell de dies després vaig recollir-ne els fruits..!!

Què vols dir amb això dels fruits?

Doncs que aquesta faula sobre el què és essencial a la vida va calar fons dins del meu caparronet, i de cop i volta em vaig trobar aprofitant el descans vacacional per reequilibrar la meva vida.

I quins desequilibris tenia la teva vida?

Bàsicament tot girava al voltant del fet que vivia ofegada per una feina que m'agradava però que exigia massa sacrificis. Conforme anaven passant els dies anava perdent gramets i més gramets de felicitat, i m'anava transformant en una versió força desmillorada de mi mateixa.

Desmillorada? En quin sentit?

En el de sentir que estàs estafant la gent que més t'estimes. En pagar la mala llet amb els éssers més propers. O el que era pitjor encara, en tancar-me en mi mateixa per no descarregar-la sobre els meus fills o la meva parella.. I odiar-me constantment per no saber manegar millor la situació.

I dius que el llibre t'hi va ajudar?

Doncs no sabria com explicar-ho... Dos dies després d'haver acabat el llibre, a mitja nit em vaig desvetllar perquè feia estona que no podia dormir bé, el meu caparronet donava voltes i més voltes a una única idea: he de canviar de feina, he de canviar de feina, he de canviar de feina...

Sí bé, però aquesta idea ja te l'havies plantejada abans no? Què hi havia de diferent?

Doncs que la por que tenia a canviar de feina i no saber si acabaria en un lloc pitjor havia desaparegut per complert. No m'importava on aniria a parar. La única cosa que sabia del cert era que sí o sí havia d'acabar amb aquell turment, que ja feia massa mesos que durava.

I ho vas fer?

I tant! Ho vaig fer, i des de fa una setmana estic treballant en un lloc nou, dins la mateixa empresa.

I què tal t'ha sentat el canvi?

Doncs de moment força bé. La feina no sembla complicada i és força variada.. Professionalment parlant hom diria que he anat "a menys", però ara treballo a 7 minuts de casa (a peu), al matí abans de sortir de casa puc dir bon dia i xerrar amb els meus fills, i fins i tot alguns dies de la setmana dinem junts... ostres, això no ho havia pogut fer MAI des de que sóc mare!!! sempre han dinat a l'escola.. I penso que això és el millor que m'ha passat en força temps, saps? La gent del meu voltant diuen que faig una altra cara, que em brillen més els ulls... suposo que irradio felicitat!!! jajajaja...

M'ho imagino.. I de la teva vida esportiva què? Encara surts a córrer, a escalar..??

Doncs el córrer l'he tingut aparcat durant molt temps, però estic mirant de recuperar l'hàbit. Sens dubte aquesta horeta de més que dormo es nota, i ja he fet unes 4 sortides en el darrer mes.. Pel què fa l'escalada des de principis d'any que vaig sortint, i fa pocs dies ja vaig fer un 6a de primera! Mica en mica...

I com és que has tingut el bloc tan abandonat?

Bé, he estat força ocupada refent el puzzle de la meva vida.. com podràs imaginar.. però espero poder recuperar el ritme..

Això espero, ànims Grigri..

Article

Us convido a llegir un article que he trobat interessant i divertit alhora..
potser us hi sentireu identificats i tot!

http://www.expansion.com/2010/09/08/opinion/tribunas/1283977276.html

xof

sona el despertador
paro el despertador
m'adormo
cop de colze del company de llit "no anaves a treballar avui?"
salt del llit
dutxa
estucat venecià per no espantar a ningú
vestir
cafè
agafar bossa
caminar fins la parada d'autobús
pujar al bús
fitxar la T10 saludant el bon dia al conductor
arribar a la parada de tren
baixada ràpida d'escales pensades per trencar cames i colls
esperar tren
entrar al tren
desplomar-se en un seient
conectar l'ipod (alguna cosa ben tranquil·leta si-us-plau)
intent de dormir durant mitja horeta, sense èxit
arribar a destinació
pujar escales pensades per matar a algú per asfixia
caminar fins l'oficina
fitxar a l'entrada saludant el bon dia al segurata de la porta
entrar a l'ascensor i pitjar el botó correcte (més difícil del què pot semblar a priori)
arribar a la teva planta i trobar-ho tot buit i amb els llums apagats
arribar a la teva taula i trobar-la enterrada de papers i documents
obrir l'ordinador i comprovar que tens més de 700 e-mails per obrir
...
...
...
...

Diagnòstic: depressió post-vacacional

Tornant de vacances

Ballar així és el que espero fer jo ben aviat, SI TOT VA BÉ...

bon discurs

avui conversant amb un company a la feina que és tant "fan" de la pel·lícula com jo mateixa, ens ha vingut al cap aquesta escena.. us la penjo aquí perquè val la pena!

Reflexions

Ahir vaig "patir" una concatenació de successos i converses amb companys, que em van fer arribar a conclusions monstruoses sobre la condició de les dones com jo al món laboral.

Per exemple:
(i) Rebo una convocatòria de reunió pel dia 16 de juny a les 16h i pocs minuts després un altre e-mail de convocatòria dient el següent: "Dado que tenemos ese mismo día a esa misma hora el partido de La Roja y supongo que muchos lo querréis ver… si os parece aplazamos el conference call hasta el jueves 17 a las 11.00h."
M'agradaria saber què passaria pels seus caparronets si jo hagués escrit el següent:
"Dado que tengo ese mismo día a esa misma hora la revisión al pediatra de mi hijo de 5 años y supongo que muchos consideráis importante la salud de los hijos... si os parece aplazamos el conference call hasta el jueves 17 a las 11.00h"

Aquí ho deixo, perquè hi aneu pensant..

(ii) El jef em diu el següent: "la Direcció està preocupada perquè han sentit veus de que no t'impliques suficient a la feina" cosa que traduida al català estàndard vol dir: "sé que el teu horari d'estiu és fins les 15h, però observem que darrerament no t'estàs quedant totes les tardes i això és símptoma de certa deixadesa que no podem tolerar"...
Que tingui una àvia de baixa per accident de traumatologia des de fa 3 mesos, i, per tant, no tingui mans que em puguin ajudar, no compta... of course!!

(iii) Un company de feina em diu el següent: "tu no ets més tonta que nosaltres, no arribes a tot perquè fas menys hores que nosaltres, perquè al cap no hi tens només la feina. Tu hi tens la feina, els nens, l'escola, la casa,... és clar, és impossible arribar a tot"...
Suposo que ho va dir "per ajudar", però d'aquí arribo a la 3ª i última conclusió del dia: a part de ser uns masclistes de nassos, se senten millors treballadors que tu perquè ells es dediquen amb cos i ànima a la feina, i tu no. Consideren d'entrada que estàs limitada i que per tant mai arribaràs on ells arriben... no cal mirar productivitats oi? no cal comptar les hores efectives de feina oi? (perquè jo no m'aixeco de la cadira a fer 3 cafès al dia i a dinar a casa durant 2 hores!!!!).


DONA TREBALLADORA QUE LLEGEIXES AIXÒ: T'ACOMPANYO EN EL SENTIMENT...

Del llibre que us deia l'altre dia...

[..]  Los sorbetes estaban cómo diría yo..., deliciosos.  Tonificado, mi príncipe azul ha venido a sentarse a mi lado en el momento del café.
Tan cerca que es ya una certeza. Son medias con liguero lo que llevo. Ha notado el pequeño enganche arriba en mi muslo.
Sé que en ese preciso momento, ya no sabe ni dónde vive.
Me levanta el pelo y me besa en la nuca, en el huequito que hay detrás.
Me susurra al oído que le encanta el bulevar Saint-Germain, que le encanta el borgoña y los sorbetes de casis.
Le beso el pequieño corte. Con todo el tiempo que llevaba esperando ese momento, me aplico.
Los cafés, la cuenta, la propina, nuestros abrigos, todo eso ya no son más que detalles, detalles, detalles. Detalles que no estorban.
Nuestras cajas torácicas se disparan.

Me tiende mi abrigo negro y entonces...
Admiro el trabajo del artista, chapeau, muy discreto, apenas visible, muy bien calculado y aún mejor realizado: al colocarlo sobre mis hombros desnudos, que se le ofrecían suaves como la seda, encuentra la décima de segundo necesaria y la inclinación perfecta hacia el bolsillo interior de su chaqueta para echar una ojeada al buzón de mensajes de su móvil.

Vuelvo a la realidad. Del golpe.
Será traidor.
Será ingrato.
¡¡¡ Pero qué acabas de hacer, desgraciado!!!
¡¿Pero de qué te preocupabas cuando mis hombros estaban tab redondos, tan cálidos y tu mano tan próxima?!
¿Qué asunto te ha parecido más importante que mis senos que se ofrecían a tus ojos?
¿Por qué cosa te dejas importunar cuando yo esperaba tu aliento sobre mi espalda?
¿No podías toquetear tu maldito chisme depués, sólo después de haberme hecho el amor?

[...]

Gran Anna Gavalda...

P.D. la reproducció d'aquest fragment no té cap intenció comercial ni de benefici propi. Només pretenc compartir les línies que més m'han fet riure, del que he llegit en els darrers mesos..

Estimat Bloc,

Estimat bloc,


Et vull demanar disculpes per haver-me mostrat distant aquests darrers 2 mesos…

Tinc un nou amic que és ràpid i interactiu i m'estic tornant prou mandrosa per resumir-ho tot en una frase enlloc d'asseure'm a escriure't cosetes com acostumava a fer..

No ha estat un canvi premeditat, senzillament m'he acostumat al nou amic i ara és com que encara em costa més trobar el temps per penjar-te posts.

Fa dies que em volten coses pel cap, coses per escriure't i compartir amb la resta de blocaires que em vulguin llegir… com ara que he llegit un altre llibre de l'Anna Gavalda que m'ha agradat molt, i que, per fi he encetat el tercer de l'Stieg Larsson. Que estic sortint a escalar de manera força regular i que se m'estan posant uns bíceps que semblo el Popeye , que segueixo aguantant prou dignement el curs de dansa per "sacs de patates amb ganes de ballar" i que al final em sabrà greu i tot que s'acabi, que els meus petitons cada dia són menys petitons i que adoro veure'ls créixer i jugar, que ja he afegit Jack Johnson a la llista dels més escoltats a l'ipod, que aviat tindré el judici per l'accident de cotxe del mes de novembre, que m'he escapat a Roma un cap de setmana amb la Mir… resumint: que no em queda ni un minut per parar quieta i descansar!!!!


Però la vida ja és per això, per aprofitar-la…. oi??

Felicitat

Penso que la felicitat està feta de petites cosetes.  Aquí en venen unes quantes que han succeït els darrers dies i que, per tant, fan que en aquests moments em senti feliç:

m'han fet padrina del fill adoptiu d'una parella de bons amics.
ens han donat el cotxe nou (digueu-me materialista però, després de 9 anys amb el mateix pot, un de nou té la seva gràcia..).
els dos darrers caps de setmana han estat ben rodonets (tot i que aquest darrer el Barça només hagi pogut empatar... catxis...).
tinc bitllets d'avió i hotel per escapar-me amb la mir a Roma un cap de setmana de maig.
he celebrat l'anviersari del MFG, aviat celebraré el del MFP i poc després en faré 34.
ja tinc els llibres que regalaré aquest Sant Jordi.
he pres una decisió definitiva sobre la feina, ara només falta traslladar-la a l'autoritat pertinent, quan aquesta em dediqui 5 minuts!!
he encetat converses per un sopar de pernilet i braves.
he retrobat per facebook una amiga de la universitat que feia temps que tenia ganes de trobar.
avui fa 16 anys que la meva parella és la meva parella, i demà en farà 9 que la meva parella és el meu marit.

Què us sembla?
No està gens malament oi?

Enmig de tot això també hi ha molts nervis enrabiades i mals moments, però tenir-ne de bons ajuda a superar-los amb un somriure!!

Cap de Setmana Rodó

Dissabte era el gran dia del MFG, celebràvem el seu aniversari amb els nens i nenes de la classe. Vam trobar una masia tranquila al mig del bosc on, per un preu mòdic, van fer disfrutar els nens a base de bé portant-los a fer d'exploradors trobant pistes i mapes d'un tresor amagat a una cova d'un ós...
Després de la festa algunes famílies vàrem aprofitar per quedar-nos a dinar a la braseria de la masia, i val a dir que vam menjar súper bé i per un preu moooolt assequible!!!  El dia era assolellat i feia una temperatura molt agradable per acabar prenent els cafès del dinar a la terrassa de la masia. Resumint: tranquil·litat, bona companyia i bona taula... què més es pot demanar??? ah bé, sí, un partidet de futbol al camp de la masia per acabar de rebentar la canalla...!!!

Dissabte al vespre vem rematar la tònica general del dia, amb el 0-2... no tinc res a afegir que no pogueu imaginar-vos....  vaig ser incapaç de mirar el partit directament, només me'l mirava de reüll i aprofitava mentrestant per navegar per la xarxa...  però vaja, que va ser una passada destrossar els merengues d'aquella manera.... hmmmmmm...

I avui he rematat el cap de setmana sortint a escalar amb un ex-company de feina a Collbató. Solet, Roca, bona companyia i una cerveseta per arrodonir-ho...
no està gens malament oi?

Algú té una recomanació per regalar un llibre per Sant Jordi???
S'accepten idees...

no tinc entrades

....pero m'agradaria anar-los a veure!!!

ara reia recordant això...

Els vaig descobrir aquest estiu quan vem estar de vacances per Navarra... busqueu a youtube per "vaya semanita".
Dedicat al DP!!

let's dance!!!

Potser estaríem d'acord en que els Mika tenen cançons més bones que aquesta, però és la que porto dins del caparronet avui...

Classe Magistral 2

Fa dies que volia compartir amb vosaltres la bona notícia de que el MFP ha decidit seguir amb la tradició iniciada pel seu germà fa uns anys (entrar aquí per més referències), heus ací alguns exemples del seu do:


DÍNXOS DOT





KITONDO





DEVÉDET





CATXUTETA



N'hi ha més, però en aquests moments no estic prou lúcida per recordar-los tots, prometo fer una tercera entrega tan aviat com em vinguin a la memòria altres hits..

Notición

juas juas juas juas juas...

Aquarium

amb el permís dels peixets... espero!

Yes I am

Of course SHE is,

and You and You and You..

dedicat a totes les superwomans que conec.. i en especial a la que avui m'ha convidat a dinar!!

anys..

Vaig passar uns anys de la meva adolescència escoltant una i una altra vegada tota la discografia dels Queen, feia molts anys que no escoltava aquesta.. gràcies youtube!!!

Escapada al Delta, fotos...