26 d’agost 2009

De les vespes i el pa amb pernil


Aquest matí quan he baixat a esmorzar amb alguns companys hem aprofitat que les taules de fora la cafeteria estaven buides per asseure'ns a esmorzar "au plein air".

Tant "au plein air" que just quan acabava de desembolicar el meu deliciós esmorzar de pa amb tomàquet i pernil, ha fet aparició una criatura com aquesta de la dreta i ha començat a inspeccionar les safates dels nostres respectius esmorzars fins que ha decidit parar al costat del meu entrepà, atreta per la flaira del pernil.
He fet dos intents fallits d'acabar amb la vida de la bèstia amb la tàctica (fal·lible) del "cop de portamonedes". Però aquestes bestioletes són molt hàbils i se les saben totes, i ha esquivat sense problema els dos intents.
La seva prepotència no ha acabat aquí, s'ha passejat com si fos casa seva pels trossets de pernil que sortien per les vores de l'entrepà, arribant a posar les seves "susssies" antenetes dins del meu estimat entrepà. Jo li he dit, des d'un metre de distància, que l'últim que es va atrevir a fer una cosa semblant va patir una mort cruel, però ella ha continuat fent cas omís de la meva advertència.

Davant de tanta insolència només m'ha quedat una sortida, una maniobra de distracció a la desesperada per agafar corrents el meu entrepà i sortir cames ajudeu-me cap a dins del menjador, on mengen les persones civilitzades, patint perquè no hagués anat a buscar tota la seva família i planifiquessin un atemptat en massa contra la meva persona.

Al final la terrasseta ha quedat deserta. La Xula-Vespa ha acabat sembrant el pànic entre tots els que havien decidit esmorzar sentint els ocellets de fons (i els camions de l'autopista, tot sigui de passada...).
Estic convençudíssima que la bestiola està en nòmina de l'empresa, que després de comprovar que les persones que seuen a fora tendeixen a passar-se més estona esmorzant que els que ho fan al menjador, han pres mesures dissuasòries...

25 d’agost 2009

Avui escriuré un post

Les vacances s'han acabat abans d'hora i ja torno a ser aquí. Com que jo els bons propòsits no els faig el 31 de desembre sinó durant les vacances (que és quan realment tinc temps de rumiar i descansar), us anuncio que tinc la intenció d'escriure més sovint, de reprendre l'hàbit ni que sigui per penjar una sola frase, alguna cosa interessant que m'hagi passat durant el dia...

Per vacances hem estat al Pirineu, com sempre. Quinze dies a Aurizberri-Espinal, molt aprop de Roncesvalles. Han estat una delícia, sobretot la fresqueta i la tranquilitat que ens ha donat aquell racó de món. He aprofitat per llegir força: El Metge (Noah Gordon), Juntos nada más (Anna Gavalda), i La noche del oráculo (Paul Auster). Potser algun dia dedicaré uns minuts a parlar-ne, però no és la intenció d'aquest post.

Canviant molt de tema, us relataré a continuació un episodi d'aquells entranyables que té els Meus Fills com a protagonistes, això passava ahir mateix...

Dilluns 24 d'agost, 17:05h, arribo a casa després de treballar:
Meu Fill Gran: Hola Mare! Vine vine, que t'ensenyaré un regal que he fet per tu!!! (molt content) Anem a la teva habitació, està penjat a la paret amb una xinxeta!!!



El regal era aquest dibuix, me'l va explicar sense perdre detall..
MFG: Mare mira, he escrit "Papa Mama us estimo us abraçaré i faré petons", i t'he dibuixat a tu amb la panxa grossa i al pare, i un cor.
Grigri: Jo tinc la panxa grossa fill meu?
MFG: (rient maliciosament) jejeje.. sííííí!!!!
Veu de la Consciència de Grigri: Fantàstic... sort que he decidit que avui torno a començar a córrer!!!!

Dilluns 24 d'agost, 21:35h, arribo a casa després de córrer uns 25 minuts, feta pols i vermella com un pebrot, els Meus Fills estan acabant el postre del sopar..
Meu Fill Petit: Mare, has anat a córrer?
Grigri: (satisfeta i orgullosa) Sí petitó, la mare ha anat a córrer
MFP: T'has fet pupa??
Grigri: Hmmm.. No, no m'he fet pupa..
Veu de la Consciència Kabrona de la Grigri: La cosa és realment greu.. el meu aspecte ha de ser molt lamentable si només de veure'm ha pensat que m'han apallissat aquí al cantó.. AJUDAAAAAAAA!!!!