Aquest matí quan he baixat a esmorzar amb alguns companys hem aprofitat que les taules de fora la cafeteria estaven buides per asseure'ns a esmorzar "au plein air".
Tant "au plein air" que just quan acabava de desembolicar el meu deliciós esmorzar de pa amb tomàquet i pernil, ha fet aparició una criatura com aquesta de la dreta i ha començat a inspeccionar les safates dels nostres respectius esmorzars fins que ha decidit parar al costat del meu entrepà, atreta per la flaira del pernil.
He fet dos intents fallits d'acabar amb la vida de la bèstia amb la tàctica (fal·lible) del "cop de portamonedes". Però aquestes bestioletes són molt hàbils i se les saben totes, i ha esquivat sense problema els dos intents.
La seva prepotència no ha acabat aquí, s'ha passejat com si fos casa seva pels trossets de pernil que sortien per les vores de l'entrepà, arribant a posar les seves "susssies" antenetes dins del meu estimat entrepà. Jo li he dit, des d'un metre de distància, que l'últim que es va atrevir a fer una cosa semblant va patir una mort cruel, però ella ha continuat fent cas omís de la meva advertència.
Davant de tanta insolència només m'ha quedat una sortida, una maniobra de distracció a la desesperada per agafar corrents el meu entrepà i sortir cames ajudeu-me cap a dins del menjador, on mengen les persones civilitzades, patint perquè no hagués anat a buscar tota la seva família i planifiquessin un atemptat en massa contra la meva persona.
Al final la terrasseta ha quedat deserta. La Xula-Vespa ha acabat sembrant el pànic entre tots els que havien decidit esmorzar sentint els ocellets de fons (i els camions de l'autopista, tot sigui de passada...).
Estic convençudíssima que la bestiola està en nòmina de l'empresa, que després de comprovar que les persones que seuen a fora tendeixen a passar-se més estona esmorzant que els que ho fan al menjador, han pres mesures dissuasòries...
