..com anem Grigri?

...Bé bé, força bé..

I encara llegeixes Grigri?

doncs la veritat és que en el darrer mes no he llegit res, he estat incapaç de robar-me uns minuts per llegir, però durant les vacances vaig llegir-ne tres.. The picture of Dorian Gray d'Oscar Wilde, Invisible de l'Auster, i per fi, l'Elegància de l'eriçó de Muriel Barbery.

I quin et va agradar més?

Si hagués de triar em quedaria amb Oscar Wilde.. El d'Auster no em va agradar tant com altres novel·les seves, i el de la Muriel Barbery em va agradar força però el final em va sentar com una patada al baix ventre.. tot i que un parell de dies després vaig recollir-ne els fruits..!!

Què vols dir amb això dels fruits?

Doncs que aquesta faula sobre el què és essencial a la vida va calar fons dins del meu caparronet, i de cop i volta em vaig trobar aprofitant el descans vacacional per reequilibrar la meva vida.

I quins desequilibris tenia la teva vida?

Bàsicament tot girava al voltant del fet que vivia ofegada per una feina que m'agradava però que exigia massa sacrificis. Conforme anaven passant els dies anava perdent gramets i més gramets de felicitat, i m'anava transformant en una versió força desmillorada de mi mateixa.

Desmillorada? En quin sentit?

En el de sentir que estàs estafant la gent que més t'estimes. En pagar la mala llet amb els éssers més propers. O el que era pitjor encara, en tancar-me en mi mateixa per no descarregar-la sobre els meus fills o la meva parella.. I odiar-me constantment per no saber manegar millor la situació.

I dius que el llibre t'hi va ajudar?

Doncs no sabria com explicar-ho... Dos dies després d'haver acabat el llibre, a mitja nit em vaig desvetllar perquè feia estona que no podia dormir bé, el meu caparronet donava voltes i més voltes a una única idea: he de canviar de feina, he de canviar de feina, he de canviar de feina...

Sí bé, però aquesta idea ja te l'havies plantejada abans no? Què hi havia de diferent?

Doncs que la por que tenia a canviar de feina i no saber si acabaria en un lloc pitjor havia desaparegut per complert. No m'importava on aniria a parar. La única cosa que sabia del cert era que sí o sí havia d'acabar amb aquell turment, que ja feia massa mesos que durava.

I ho vas fer?

I tant! Ho vaig fer, i des de fa una setmana estic treballant en un lloc nou, dins la mateixa empresa.

I què tal t'ha sentat el canvi?

Doncs de moment força bé. La feina no sembla complicada i és força variada.. Professionalment parlant hom diria que he anat "a menys", però ara treballo a 7 minuts de casa (a peu), al matí abans de sortir de casa puc dir bon dia i xerrar amb els meus fills, i fins i tot alguns dies de la setmana dinem junts... ostres, això no ho havia pogut fer MAI des de que sóc mare!!! sempre han dinat a l'escola.. I penso que això és el millor que m'ha passat en força temps, saps? La gent del meu voltant diuen que faig una altra cara, que em brillen més els ulls... suposo que irradio felicitat!!! jajajaja...

M'ho imagino.. I de la teva vida esportiva què? Encara surts a córrer, a escalar..??

Doncs el córrer l'he tingut aparcat durant molt temps, però estic mirant de recuperar l'hàbit. Sens dubte aquesta horeta de més que dormo es nota, i ja he fet unes 4 sortides en el darrer mes.. Pel què fa l'escalada des de principis d'any que vaig sortint, i fa pocs dies ja vaig fer un 6a de primera! Mica en mica...

I com és que has tingut el bloc tan abandonat?

Bé, he estat força ocupada refent el puzzle de la meva vida.. com podràs imaginar.. però espero poder recuperar el ritme..

Això espero, ànims Grigri..