30 de desembre 2008

la sort (2a part)

Estimada audiència: per si algú tenia dubtes us confirmo i reconfirmo que aquest any tampoc m'ha tocat la loteria. Per tant, es manté la màxima del meu avi Rosendo de que "Sort és a Lleida", tot i que aquest any els de l'administració de La Bruixa d'Or no hagin venut cap dels premis..

Seguim currant, o el què és el mateix: seguim pringant...
A la meva empresa hi ha un home que està apunt de jubilar-se que sempre li sento dir la mateixa frase: "que és dura la vida del xupa-tintes!!!" i tots sabem que té raó.
Als qui ens ha tocat viure al cantó pobre de la vida és el que ens toca.

Bé, sempre ens queda la possibilitat de desconnectar-nos del món via blogosfera...

Aprofito per dir-vos que aquests dies de Nadal he acabat un llibre del Paul Auster "Tombuctú" que m'ha fet passar una molt bona estona, i que ara he començat "La lladre de llibres". Em resistia a llegir-lo perquè em temia un drama de gran magnitud en la línia de qualsevol història que tingui a veure amb l'Alemanya nazi, però una ressenya que va escriure la nimue, una blocaire que en sap força d'això dels llibres, em va fer decidir. De moment he devorat més de 100 pàgines en un obrir i tancar d'ulls. Està ben escrit i el ritme és bo. Suposo que el què en realitat enganxa és la vena morbosa que tots portem a dins, que fa que a mesura que vas llegint es vagi fent més i més present la idea del "ara ve quan maten a algú"..
no ho sé, ja us ho explicaré quan acabi.

Només afegir un BON ANY 2009 a tots i totes.

10 de desembre 2008

la sort


Un dels molts factors d'esquizofrènia col·lectiva de les festes nadalenques és la arxi-coneguda LOTERIA DE NAVIDAD.

Una servidora, que deu ser molt afortunada en amors perquè en qüestions de sorteigs i loteries pràcticament mai li toca res, no és gaire amant de comprar participacions i dècims. Però sempre arriba aquell moment fatídic en què algú del departament et diu: "perquè no juguem tots a un mateix dècim?". I ja em teniu llençant els euros directes cap a les arques de l'Estat...

El meu avi sempre deia:
"Sort és un poble de Lleida"

I jo intento recordar-ho sovint.


Però també tinc moments de feblesa en què em faig il·lusions de viure una vida una mica millor (definint "mica" com a la no necessitat de fer tants números a final de mes) i penso: i si un dia em canvia la sort?

I vosaltres?
Creieu en la sort?

03 de desembre 2008

El dilema dels Nadals

Arriben festes i tothom vol apuntar-se a la foto de fer regals als nens de casa. A nosaltres ens toca perquè som els pares, però els avis reclamen la seva parcel·la, i les tietes també.. I resulta que sempre acabem amb la casa plena de joguines i nosaltres pensant "i tot això on dallonses o fotrem?"
M'estresso només de pensar-hi..
Comença la batalla amb la parentela..
(Fins ara encara no s'ha donat el cas de que la guanyi)
Hauré de pensar una bona estratègia..
No sé si un discurs basat en el problema de la pujada indiscriminada de preus, l'alça de les xifres d'atur del país, la crisi de les subprime, el fracàs de l'ONU a Afganistan, i la falta d'acord entre els països membres de l'UE per trobar una solució conjunta a la crisi econòmica, m'hi podrien ajudar... Aquí és evident que hi ha un filó, no???