25 de febrer 2009

Ensaïmada, Cafè i Punyalada

Avui és el meu últim dia de baixa laboral, d'aquí a poca estona aniré a treure'm els punts i demà em reincorporaré a la part més dura de la meva vida.. He volgut aprofitar aquest matí per fer una de les coses que no puc fer habitualment (perquè entro d'hora a treballar): acompanyar els nens a l'escola.

Després de deixar-los he passat per davant d'un forn de pa i he comprat dues ensaïmades, una per mi i l'altra per ma germana, que aquests dies m'ha fet companyia. L'he trucat i hem quedat que esmorzaríem juntes a casa seva, ella hi posaria els cafès.

Quan he arribat a casa seva hi he trobat la senyora de la neteja, jo no ho sabia però es veu que el dimecres toca.. M'he presentat a la senyora Carmen i després de 5 minuts de sentir-la a parlar he començat a entendre el què deia. És un defecte que tinc, quan algú em parla ràpid en aquell castellà amb accent pseudo-andalús tancat, és que no rasco bola!!!

Quan ens hem assegut amb ma germana a devorar les ensaïmades, per desgràcia meva, ja havia superat la fase d'adaptació al idioma, i he pogut disfrutar de la següent conversa:

Sra.Carmen: Mira que pa sé hemmána, no sus parecéi en ná, no?
La Meva Sister: Pues casi nadie opina lo mismo que usted Carmen, que hay gente que incluso dice que nos confunde de tan iguales..
Sra.Carmen: Ah sí??
Grigri: Sí sí, de verdad. Mire, le agradezco que nos diga eso porque nosotras pensamos que no nos parecemos tanto como dicen.
Sra.Carmen: (a mi) No no, no sus parecéi, no. Poque tu hemmána éj mú guapa.
Grigri: (moltes gràcies Sra.Carmen, això seu és alta i fina diplomàcia) Sí sí, ella éj mú guapa
Sra.Carmen: Bueno, que no quiero dissí que tú séa fea (moltes gràcies altra vegada Sra.Carmen, no ho intenti arreglar, tallem-ho aquí), que tú también ére guapa, pero tu hemmána éj guapa (gràcies per remarcar el MÚ Sra.Carmen, no són ni les 10h del matí i ja m'han dit lletja..)

Puntualització:
Abans de res vull deixar clar que la meva germana és guapa. Ja se sap que amb el segon fill els pares ténen més experiència i sovint aconsegueixen que el segon surti més ben acabadet.

Reflexió 1:
La meva germana paga massa bé a la Sra.Carmen i aquesta es veu obligada a piropejar-la com a complement de la seva feina.

Reflexió 2:
La meva germana paga massa poc a la Sra.Carmen i aquesta ha optat per una estratègia de camelar-se-la, a veure si cau alguna cosa més.

Reflexió 3:
Definitivament, això de "La plus belle du quartier", era un farol com un campanar!! què us pensaveu?

21 de febrer 2009

Guaiteu que bonic!


És el meu balcó

Les últimes adquisicions han estat dues camèlies, una "cheflera" i un llimoner nan, amb 5 llimones incloses!!!

Martachka: al fons de tot encara hi ha la que em vas regalar fa uns quants anyets... està enorme i ha fet unes floretes blanques d'allò més boniques!!

No hi ha res com tenir temps ociós i una germana que t'acompanya a tot arreu disposada a posar-hi les dues mans que no tinc!!
merci germaneta..

20 de febrer 2009

POST-OPERATORI

Per respondre als vostres desitjos, us diré que l'operació va anar bé i que avui començo a trobar-me força bé. Fins ara m'ha fet mal tot el braç, com si m'haguessin estomacat...


El resultat és aquest:




He de tenir el canell immobilitzat durant tres setmanes, però avui a mig matí aniré a veure el traumatòleg perquè em tregui aquest parapeto!! quan em va venir a donar l'alta li devia fer llastimeta i em va dir que no m'esperés a dilluns, que podia anar-hi divendres... i li agraeixo!!
Perquè a l'hivern és difícil compaginar aquest braç de Mazinger-Z amb el meu fons d'armari. Que només m'entren dos jerseis!!! HO HAVEU VIST!!!
A veure si puc passar els dies que em queden amb la canellera, o almenys amb un embenat més light...

I amb tot això he aprofitat el temps per acabar "La lladre de llibres", novel·la que recomano a tothom qui li agradi disfrutar d'una bona història ben explicada.
I també he agafat "L'últim patriarca" que em vaig regalar per Sant Jordi. Estic a mig llibre i la veritat espero que la trama faci un gir que m'ajudi a trobar-li el gust, perquè fins ara l'únic que he aconseguit és enrabiar-me com una mona amb el pare-cabró de la protagonista. Que el retrat que fa de "l'ordre musulmà de les coses" (i concretament de la família) fa posar els pèls de punta. Potser el fet que un llibre aconsegueixi remoure'm d'aquesta manera ja es podria considerar un mèrit en sí, no ho sé.. ja us ho explicaré quan acabi!!

Ara deixo l'ordinador que, com comprendreu, escriure és un calvari!!
Repeteixo: LA LLADRE DE LLIBRES!!!!! llegiu-lo!!!

17 de febrer 2009

dilluns 16/02/2009

Coses que vaig fer ahir:

1.esmorzar un entrepà de truita, un donut de xocolata i un tallat.
2.anar al carrefour de La Maquinista per comprar entrades del festival sonisphere de barcelona.
3.desesperar-me durant més d'una hora veient que la noia del carrefour no podia imprimir les entrades i havia d'anul·lar la compra.
4.anar fent ral·lis al carrefour de Badalona-Montigalà a recollir les entrades que ens havia reservat la col·leguis de La Maquinista... (entre vosaltres i jo: fins que no les vaig tenir a la mà no m'ho acabava de creure!)
5.entrar a xafardejar dins del carrefour (ja que hi érem...) i fer gasto amb un llibre tot divertit de Pirates perquè aviat celebrarem l'aniversari del MFG.
6.ingressar a l'hospital Mutua de Terrassa perquè em practiquessin la desitjada artroscòpia de canell. Vaig ingressar a les 16h i no em van baixar a quiròfan fins les 20h!! i sense menjar des de les 9h...

.. i entre els punts 5 i 6, a casa vaig descobrir aquest vídeo, el trobo molt divertit!!!
a youtube podeu trobar els videos de diverses celebrities, us recomano la de MANU CHAO. N'he vist molt poquets, però aprofitaré el descans obligat del post-operatori per divertir-me una estona amb l'humor delirant d'aquesta gent...

05 de febrer 2009

we are the world

Nois i noies, avui he sentit això quan sortia de la feina, de camí cap a casa... crec que feia molts molts molts molts molts molts però que molts anys que no la sentia. Tants que m'he emocionat tota sola pensant en que jo era molt jove quan tot això passava... o el que és el mateix: que ja tinc una edat!!!

Si veient això us trobeu que us apareix un somriure tonto als llavis és que, com a mínim, sou de la meva quinta..

No cal dir que us recomano "encaresssidamente" que aguanteu fins als últims minuts que surt el més Gran de tots: Ray Charles
seguit d'aprop d'aquell altre "fenòmen" que es diu Stevie Wonder...
pujeu el volum... pell de gallina...