19 d’agost 2018

#estàpassant

19 d'agost, 17:45h, a la meva ciutat.

Vull recalcar "a la meva ciutat", perquè hom tendeix a pensar que hi ha coses que només succeeixen als EUA. Que és allà on genuïnament passen les coses curioses i on hi ha les Universitats que elaboren els estudis més inversemblants.

Seguim:

al banc del carrer de casa hi ha assegudes dues noies. De les que per tal com van vestides diries que tenen 16 anys, però que per la cara saps que en tenen 13 com a molt. S'asseuen una molt aprop de l'altra, ajuntant els respectius caparronets. Per a l'ocasió han deixat convenientment lliures les seves melenes, caient amb gràcia cap a un costat, lluïnt amb els reflexes del sol de tarda.  

Sí, s'estan fent una selfie.

Conforme m'anava apropant les sentia repetir a l'uníson: OOOOOOC ....   OOOOOC...   OOOOOOOOOC.....  OOOOOOOOOC...  OOOOOOOC....  OOOOOOOOOOC...  (sí, tants ocs!!)

I jo pensant dins meu: Grigri, ja no tens edat per entendre les coses que fa el jovent.. El salt generacional fa la seva feina!!!  

Llavors, mentres jo creuava el carrer cap a la vorera contrària, sento que una de les dues diu: Ai.. no serà OKEI ????
Rialles.. Alcen el mòbil altra vegada, recuperen posicions. I canten:  OOOKEEEEEEEEEEI  (foto)  OOOOKEEEEEEEEEEEI (foto)  va una altra!  OOOOOKEEEEEEEEEIII


Em faig gran. 
Molt gran.