26 de gener 2006

Ep!

que sí que estic viva!!!

però vaig de p... cul!!!

Xurri, tinc presents els deures...

Aaaaaiiiii!!! us haig d'explicar força coses!!! i vull saber cosetes vostressssss!!!
Algú sap com aconseguir dues mans extra per poder fer més coses alhora???

ggrrrrrrrrrrrr...

records i fins aviat!!
espero....

09 de gener 2006

momentaaassssoooo!

Dissabte 07/01, al voltant de les 11:00h am (hora local, una menys a Canàries).

Tinc la parada muntada al menjador: post de planxar, piles de roba per planxar, piles de roba planxada, piles de roba per plegar..

El meu marit és fora, sota la pluja, fent els encàrrecs del dia.

El meu petit està muntant una parada similar a la meva, o fins i tot més extensa: joguines per aquí, ninos per allà, puzzles més enllà, contes al sofà, contes a la tauleta, pilotes amunt i avall, globus dels Reis al mig del pas...

De fons sona el CD de The Commitments.
Comença la cançó Try a little tenderness..
Agafo el petit en braços..
I ballem, i riem, i ballem i ballem.. fins que s'acaba la cançó..
I el petit em comença a fer petons a la galta, fins a 7 seguits!!
Tot un rècord...
Tot un momentaaasssssooooo!!

Què faria jo sense els seus petonets?

aaaaai, és que havia d'explicar-vos-ho...

03 de gener 2006

La Cursa



…o el carrerón podriem dir! Jejeje

Senyors i Senyores, ara ja puc fer les opos per treure'm el títol de freaky perquè les declaracions que faré a continuació, reconec que ho són bastant:

M'HO VAIG PASSAR INCREÏBLEMENT BÉ.
VA SER FANTÀSTIC.
INOBLIDABLE.
UNA EXPERIÈNCIA MAGNÍFICA.
UN XUTE DE SENSACIONS POSITIVES.
PURA ENERGIA.
PURA VIDA.
Podria descriure-ho amb moltes més paraules però totes voldrien dir el mateix: que no oblidaré mai la meva primera cursa.
Estava tant motivada que havia corregut els primers 20 minuts sense acusar ni una gota de cansament. Sempre que surto a córrer comprovo que tinc el punt crític entre els 15 i el 20 minuts. Al voltant del minut 15 és quan noto que em costa més respirar, quan em sento més cansada. Però si aguanto uns 5 minutets més generalment aconsegueixo acompassar el ritme del trot amb la respiració i llavors sé que si no faig el burro, tant puc aguantar mitja hora com tres quarts i fins a una hora (el màxim que he corregut així "toseguío").

Però el dia de la cursa res de res. Amb l'emoció portava un "subidón" que passats el quilòmetre 4 havia aconseguit un ritme més ràpid de l'habitual (anava a poc més de 5 minuts/km, quan habitualment vaig al voltant de 5min 45s/km ), i em notava més fresca que una rosa!

El problema va venir quan immediatament després d'haver passat el quilòmetre 4, la meva companya de cursa i d'entrenaments em va dir que ella no podia aguantar aquell ritme. Que anava ofegada. Que jo anés tirant… I mireu, podeu dir-me sentimentalona, però em vaig sentir incapaç de deixar-la enrera. Sobretot perquè una servidora va suplicar-li que l'acompanyés a la cursa!
La meva companya està més forta que jo, fa més temps que entrena i s'està preparant per la mitja marató de Terrassa.. però aquell dia va petar (ens pot passar a tots..).

Així que vaig baixar el ritme i vaig anar amb ella fins al quilòmetre 9. Allà em sentia amb tanta energia continguda, amb tantes forces que li vaig dir que volia fer una apretada final, si no li importava. I evidentment em va dir que podia fer les apretades que volgués que ella miraria d'acabar i prou… I això vaig fer. Vaig agafar el coet i vaig començar a córrer amb totes les meves forces fins a la línia d'arribada, allà hi havia els meus dos homes, animant a la fèmina de la famíla.. Crono oficial: 58 minuts

Hagués pogut fer millor temps però m'hagués sentit pitjor companya!!
I fins aquí la crònica de l'esdeveniment esportiu de l'any..
Espero poder repetir, perquè em vaig sentir veritablement a gust, plena. Igual que quan aconsegueixes un cim d'una muntanya preciosa un dia radiant..
A veure si ara resultarà que vaig néixer per ser corredora de curses de 10 kilòmetres i no o sabia? jijijiji

Pere: Vaig portar les bambes, t'ho ben asseguro! Però al final vaig optar per la samarreta oficial de la cursa (així que a nivell de samarreta poc podies distingir-me..). Vaig anar buscant per tot arreu una pancarta que digués "ànims Grigri" o alguna cosa així, però no la vaig veure així que vaig pensar que tots plegats estaríeu ocupats en coses millors que anar mirant com 6.000 pringats paral·litzàvem el trànsit de la ciutat comtal… jejejeje..

02 de gener 2006

Annus Horribilis ¿?


Fent balanç de tot el 2005 puc dir que podria penjar-li el cartellet de bastant-desastrós..

El vaig començar bastant malament i, tot i que després han vingut temps millors i també moments feliços, hi ha certs problemes de fons que no s'han solucionat encara (tema laboral principalment).

Així que estic esperant amb candeletes que el 2006 em doni la oportunitat de tenir més "bona ratxa". D'entrada, com ja sabeu, parteixo d'un canvi d'actitud important (allò de la llibreta dels propòsits i petits plaers). Ara només falta que la sort m'acompanyi!!

Projectes per aquest any:
- Seguir amb l'atletisme almenys fins l'estiu i córrer com a mínim la Cursa dels Bombers a l'abril.
- Un quatre-mil dels alps. Tot i que em comformo amb un entrenament que em porti a un parell de tresmils dels pirineus!! (la opció dels alps implica més dies sense nen… glups!).
- Encarregar un germanet a la cigonya parisina de cara a després de vacances d'estiu (oeee oe oe oeeeee oeeeeee oeeeee… això pot ser el propòsit més fàcil o el més difícil, que la força ens acompanyi!!).
- Posar-me definitivament al dia de llengua francesa. Fins ara no m'ho he pres massa seriosament i, tot i que vaig aprovant els cursos, tinc la sensació de que en realitat no en tinc ni pajolera idea.. perquè sempre estudio gramàtica "a cara perro", a última hora. Cosa que em serveix per l'examen però no per aprendre res.. De moment el Pare Noel em va portar un parell de llibres de gramàtica.. ara falta posar-m'hi de veritat! ;P
- Seguir en contacte amb tots vosaltres.
- Seguir en contacte amb els pocs amics de veritat que tinc.. aquest és un propòsit més difícil del que sembla d'entrada, no per la primera part de la premisa, sinó per la segona. M'explico: El 2005 m'ha fet obrir els ulls respecte el tema dels bons amics, dels amics de veritat. M'he endut una decepció vers algunes de les persones del meu voltant en les que tenia posades moltes esperances, i desde fa molt temps.. Sé que la culpa en realitat és meva, per falta de vista, per actuar més de cor que amb el cap. Però al final del camí sento que alguna cosa ha canviat dins meu, i que potser de cara al present i al futur més immediat, miraré de marcar més fermament aquesta línia que separa els amics de debò (quatre comptats), de la resta de gent que coneixes i que aprecies i amb les que comparteixes bons moments, però sense que els lligams que ens uneixen puguin considerar-se tant estrets..

Buff, us estic clavant un bon sermó!
I encara no us he explicat res de la cursa Sant Silvestre..!!

Res, miro d'escriure sobre la cursa demà.. avui ja he esgotat el temps d'escriure. Demà tindré més temps… i vull tenir una estoneta per tafanejar-vos!!
Fins demà (o el més aviat possible!).

Ah, i BON ANY!