16 de juny 2010

Reflexions

Ahir vaig "patir" una concatenació de successos i converses amb companys, que em van fer arribar a conclusions monstruoses sobre la condició de les dones com jo al món laboral.

Per exemple:
(i) Rebo una convocatòria de reunió pel dia 16 de juny a les 16h i pocs minuts després un altre e-mail de convocatòria dient el següent: "Dado que tenemos ese mismo día a esa misma hora el partido de La Roja y supongo que muchos lo querréis ver… si os parece aplazamos el conference call hasta el jueves 17 a las 11.00h."
M'agradaria saber què passaria pels seus caparronets si jo hagués escrit el següent:
"Dado que tengo ese mismo día a esa misma hora la revisión al pediatra de mi hijo de 5 años y supongo que muchos consideráis importante la salud de los hijos... si os parece aplazamos el conference call hasta el jueves 17 a las 11.00h"

Aquí ho deixo, perquè hi aneu pensant..

(ii) El jef em diu el següent: "la Direcció està preocupada perquè han sentit veus de que no t'impliques suficient a la feina" cosa que traduida al català estàndard vol dir: "sé que el teu horari d'estiu és fins les 15h, però observem que darrerament no t'estàs quedant totes les tardes i això és símptoma de certa deixadesa que no podem tolerar"...
Que tingui una àvia de baixa per accident de traumatologia des de fa 3 mesos, i, per tant, no tingui mans que em puguin ajudar, no compta... of course!!

(iii) Un company de feina em diu el següent: "tu no ets més tonta que nosaltres, no arribes a tot perquè fas menys hores que nosaltres, perquè al cap no hi tens només la feina. Tu hi tens la feina, els nens, l'escola, la casa,... és clar, és impossible arribar a tot"...
Suposo que ho va dir "per ajudar", però d'aquí arribo a la 3ª i última conclusió del dia: a part de ser uns masclistes de nassos, se senten millors treballadors que tu perquè ells es dediquen amb cos i ànima a la feina, i tu no. Consideren d'entrada que estàs limitada i que per tant mai arribaràs on ells arriben... no cal mirar productivitats oi? no cal comptar les hores efectives de feina oi? (perquè jo no m'aixeco de la cadira a fer 3 cafès al dia i a dinar a casa durant 2 hores!!!!).


DONA TREBALLADORA QUE LLEGEIXES AIXÒ: T'ACOMPANYO EN EL SENTIMENT...

4 comentaris:

martachka ha dit...

Gri-gri, respira, relaxa't i repeteix amb mi: "A cagar a la via tots!!!"

Ja sabem que el futbol és MOLT més important que qualsevol reunió que hi pugui haver, i òbviament molt més important que dur el nen al pediatra!! No penses demanar hora al pediatra quan hi hagi partit, no?? Això ja seria un sacrilegi total!!!!

Per cert, quina iaia tens accidentada??? Espero que es recuperi aviat!!! Així tu podràs tornar a dedicar-te plenament a la feina ;)

Ànims guapa, i si necessites una sessió de terapia davant d'un pernilet o uns ous estrellats, només cal que busquem data!!

òscar ha dit...

Les feines no són altre cosa, malauradament, que el mirall del indret on vivim.

Ara, jo per "la roja" no sols no canvio cap reunió si no que, si puc, :) la poso a la mateixa hora que juguin!!!

Myr ha dit...

a aquesta perla també el traslladen a la capital ???

avisa'm qui és i ja l'hi explicaré com s'arriba a TOT !!!!

Joan C ha dit...

Dons si, sembla mentida que en aquest nivells encara surtin cavernícoles de les cabernes amb segons quins comentaris....Però jo sempre dic el mateix, aquesta gent tenen molta sort, perque el que s'haurien de trobar amb un comentari del mateix nivell però a la inversa, ja saps: "acció, reacció, repercusió".
Apalins i animus!!