sona el despertador
paro el despertador
m'adormo
cop de colze del company de llit "no anaves a treballar avui?"
salt del llit
dutxa
estucat venecià per no espantar a ningú
vestir
cafè
agafar bossa
caminar fins la parada d'autobús
pujar al bús
fitxar la T10 saludant el bon dia al conductor
arribar a la parada de tren
baixada ràpida d'escales pensades per trencar cames i colls
esperar tren
entrar al tren
desplomar-se en un seient
conectar l'ipod (alguna cosa ben tranquil·leta si-us-plau)
intent de dormir durant mitja horeta, sense èxit
arribar a destinació
pujar escales pensades per matar a algú per asfixia
caminar fins l'oficina
fitxar a l'entrada saludant el bon dia al segurata de la porta
entrar a l'ascensor i pitjar el botó correcte (més difícil del què pot semblar a priori)
arribar a la teva planta i trobar-ho tot buit i amb els llums apagats
arribar a la teva taula i trobar-la enterrada de papers i documents
obrir l'ordinador i comprovar que tens més de 700 e-mails per obrir
...
...
...
...
Diagnòstic: depressió post-vacacional
I perquè no hauria de ser-ho, oi?
Bé, doncs no us feu il·lusions. No ho sóc, ni de bon tros.
És que tenia la cançó de la Bruni al cap quan m'han fet posar un títol al Blog...
30 d’agost 2010
24 d’agost 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)