sona el despertador
paro el despertador
m'adormo
cop de colze del company de llit "no anaves a treballar avui?"
salt del llit
dutxa
estucat venecià per no espantar a ningú
vestir
cafè
agafar bossa
caminar fins la parada d'autobús
pujar al bús
fitxar la T10 saludant el bon dia al conductor
arribar a la parada de tren
baixada ràpida d'escales pensades per trencar cames i colls
esperar tren
entrar al tren
desplomar-se en un seient
conectar l'ipod (alguna cosa ben tranquil·leta si-us-plau)
intent de dormir durant mitja horeta, sense èxit
arribar a destinació
pujar escales pensades per matar a algú per asfixia
caminar fins l'oficina
fitxar a l'entrada saludant el bon dia al segurata de la porta
entrar a l'ascensor i pitjar el botó correcte (més difícil del què pot semblar a priori)
arribar a la teva planta i trobar-ho tot buit i amb els llums apagats
arribar a la teva taula i trobar-la enterrada de papers i documents
obrir l'ordinador i comprovar que tens més de 700 e-mails per obrir
...
...
...
...
Diagnòstic: depressió post-vacacional
4 comentaris:
La tècnica que feia servir jo per alleujar la depressió post-vacances quan no treballava per compte propi era similar a la teva, però continuava així:
-mirar els mails que NO són de feina
-marcar els mails de feina com a "no leidos"
-deixar la feina per fer i anar a fer un cafè
Ànims Grigri! Que d'aquí quatre dies és Nadal!! I per entremig encara queda el 12 d'octubre, que encara que la festa ens toqui una mica de lluny, és de les poques que no cau en cap de setmana aquest any!!
Petonssss
caram, d'això se'n diu veure el got mig ple o ple del tot martachka!! jjjj.. la proposta d'anar a fer un cafè l'he posada en pràctica, les altres no, però prenc bona nota per properes ocasions!
ànims, grigri, demà seré jo i tu ja aniràs rodada :-)
Vinga dona, que això només el priemr dia... (espero).
Publica un comentari a l'entrada