Proves de so

...un dos, sssí, sssssí, provant, un, dos, provant, provant...

Estic fent proves de so. Va caure a les meves mans un article sobre l'embaràs que es titulava: "connecta amb el teu bebè", i això intento.

No he estat mai seguidora fervent de totes aquestes revistes que donen consells als pares de què han de fer amb els seus fills (i sobretot què han de comprar!!!). Però quan em cau gratuitament un exemplar a les mans no puc evitar fullejar-les. Ho trobo molt divertit. No vull dir amb això que tots els articles que hi ha no valguin la pena. Estic segura que molta gent hi troba ajuda o almenys alguna guia en els moments complicats (recordem que els fills arriben al món sense llibret d'instruccions), però jo personalment no recordo haver-hi trobat mai res de profit. Ans al contrari, i l'article que us vull comentar és un dels més graciosos que he llegit darrerament.

La introducció recomana a la mare que dediqui un temps (sense especificar) a comunicar-se amb el seu bebè a soles, i amb la parella. D'aquesta manera, diuen, s'amplia el vincle amorós i s'enriqueix més aquesta experiència única que és l'embaràs (i tant única!!).

El què seria el text pròpiament dóna una orientació de com ha de ser aquesta comunicació amb el nadó, dividint-lo en tres apartats: primer, segon i tercer trimestre. Però especifica que no et pot escoltar fins al cinquè mes, així que és a partir d'aquest moment que pots començar a comunicar-te amb ell.

Les recomanacions pel segon trimestre són:

1- PARLAR AMB ELL. D'acord. Fins aquí bé.
2- CANTAR-LI CANÇONS. Psè... diuen que li podem mostrar amor i alegria a través de la cançó... això dependrà de les habilitats de la mare no?? En fi, acceptarem Cantar com a canal de comunicació.
3- POSAR-LI MÚSICA. ai ai aaai que això es complica! Quin tipus de música? Tranquils, ja t'ho expliquen ells: si li poses Les quatre estacions de Vivaldi li despertaràs una sensació "d'harmonia", i si li poses un concert de rock dur li donarà una sensació de "desasosiego". I que consti que no m'ho invento, que ho diu l'article..
4- ENTONAR MANTRAS. Fins aquí podíem arribar. Ho sento però per aquí no hi passo!!! Sense més comentaris, us citaré directament el text perquè pogueu opinar vosaltres mateixos:
"...puedes entonar sencillos mantras (cánticos sagrados con significados espirituales que, al ser pronunciados correctamente, favorecen estados mentales de serenidad y atención y permiten aportar una mayor profundidad al encuentro madre-hijo). "
Doncs moltes gràcies per l'explicació. Però no s'acaba aquí, et diuen com ho has de fer... no us ho perdeu!!:
"Sentada en una postura cómoda entrelaza las manos sobre tu regazo y toma conciencia de tu cuerpo y del cuerpo de tu bebé sintiendo que la vibrarción os recorrerá a los dos. Toma aire y al respirar emite el sonido "mmmmmmm", alargando la "m" por un tiempo sin forzar. Mantén los labios cerrados, los dientes ligeramente separados y la lengua en el centro de la boca sin tocar ni arriba ni abajo. También puedes entonar con cada espiración el mantra "MA", que significa luna, el aspecto femenino del universo"
Què voleu que us digui, a mi que em perdonin però encara no he trobat el moment de posar-m'hi. Potser és que no em decideixo entre el mantra "M" o el mantra "MA".. tot un dilema..


Però no us penseu que acaba aquí la cosa. El despiporre arriba amb el Tercer trimestre. Aquí les activitats proposades són bàsicament dues:

1- PARAULES D'AMOR PER NÉIXER. "....mediante afirmaciones del tipo: Ya estás llegando, tengo ganas de abrazarte, o gracias por haberme elegido como madre, o ten confianza que yo te ayudaré, o mi cariño hacia ti es inmenso y deseo que seas feliz en esta nueva etapa..."
No diré que no hi hagi cap persona al món que no faria una cosa així. Segurament n'hi ha. Però una servidora no. És que no sé, però em sentiria com rallant l'esquizofrènia dient coses així, com parlant sola pel món. Al meu nadó li dic cosetes, el saludo quan es desperta de bon matí i sobretot li demano que no em matxaqui a patades, però d'aquí al "gracias por haberme elegido como madre"... doncs no ho sé, hi va un tros llarg! crec..
2- CANTAR LAS VOCALES DURANTE EL PARTO. Senyors i senyores hem arribat al clímax de l'article. Delirant. Us citaré també el text perquè no tinc paraules:
"Una forma de ganar fortaleza ante las contracciones es cantar las vocales "Aaaaaa", "iiii", "ooo" y "uuuuuu" (esta última es especialmente indicada en el expulsivo)".
Que la idea té la seva gràcia és innegable. Que la "uuuuuu" vagi bé per "el expulsivo" és genial (prenc nota ara que s'acosta el moment, espero que ningú de la sala de parts tingui algun trauma infantil amb l'udol dels llops).
Però hi ha una cosa que m'ha preocupat especialment: Què passa amb lal "E"???? Que està prohibit cantar la "E" durant el part?? Des que vaig llegir l'article que em preocupa aquesta discriminació tant descarada d'aquesta pobra vocal. Potser que escrigui a la revista perquè m'ho expliquin...

S'accepten propostes!!!

més llibres

Doncs aquí seguim, de contrarellotge aprofitant les nits en blanc per llegir..
Aquests dies he acabat, per ordre:

"Supermare treballadora i altres estafes" d'Eva Piquer
"Addicció" de Núria Vila
"Kafka a la platja" D'Haruki Murakami

De "Supermare traballadora..." només puc repetir el què ja surt a la tapa: "Recomanat per 9 de cada 10 mares!" és un llibretó molt petit amb una situació/reflexió del fet de tenir fills a cada pàgina. Però es tracta de descripcions molt breus, algunes de només dues o tres ratlles, tant plenes d'ironia que no pots evitar els somriures de complicitat. El cert és que, si us he de ser sincera, crec que el llibre no és només aplicable a les mares. Hi ha alguns passatges que sí són exclusius per a dones, però la gran majoria es poden estendre a la figura de "progenitors" siguin pare o mare. Sobretot avui en dia que les tasques de l'educació normalment estan més repartides (oi, albert?).
Sense permís de l'autora us escriuré aquí a mode d'exemple alguns dels textos:
"La gent sense fills que no sap ni la meitat de tot el que fas et diu que no entén com t 'ho fas per fer tot el que fas. Tu, que sí que saps tot el que fas, tampoc no entens com t'ho fas. Però ho fas, quin remei."
"Algun desaprensiu disfressat de feminista va fer córrer el rumor que les dones ambicioses podien conciliar amb aquella alegria els canviadors de bolquers i les mitges d'executiva. I tu t'ho vas creure: santa innocència."
"Quan ho hagis deixat tot ben lligat per poder assistir al sopar de comiat d'un company de feina que es jubila, et convocaran a la reunió de pares de l'escola i a la reunió de pares de l'esplai el mateix dia i a la mateixa hora. Arribaràs al sopar d'empresa massa tard i massa serena per poder-t'hi integrar. Hi ha una confabulació mundial perquè, siguis on siguis, tinguis sempre la sensació de ser en el lloc inadequat i en el moment menys oportú."

Gràcies Martona per regalar-me aquest llibre i fer-me riure de mi mateixa una estoneta, encara més.


"Addicció" és un llibre que vaig pispar de la prestatgeria de la meva germana fa bastant temps. Li va regalar i dedicar la mateixa autora un estiu de fa bastants anys, i jo tenia curiositat per llegir-lo. Fins ara l'he tingut a la pila dels pendents de llegir a la tauleta de nit, esperant el seu torn. I he aprofitat el format de relats curts i amens per passar un parell d'horetes ben entretinguda, a l'espera de que el petitó deixés de donar cops a la panxa de la seva mare i em deixés dormir.
M'ha agradat força (no és per pilotejar, Núria), algunes històries més que d'altres, com tothom imagino. El que m'ha agradat més és la combinació de totes elles, per la varietat de registres que ens ofereix. Tots els contes estan impregnats de molta ironia, però en algunes l'absurd i el deliri prenen més força creant situacions realment divertides i esperpèntiques. Entretingut, sí senyors.

Finalment "Kafka a la platja" que ha estat per mi com una revel·lació. No coneixia l'autor i el cert és que, a més, desconfiava de les seves qualitats per tot el boom mediàtic que va haver-hi arran de Tòquio Blues, la seva anterior novel·la. No ho sé, potser tinc una vena contestatària i m'agrada anar a contra-corrent. Però tothom en parlava tant que d'entrada vaig perdre les ganes de comprar el llibre.. Doncs senyors i senyores: RECTIFICO. Kafka a la platja m'ha agradat i molt. M'ha tingut hipnotitzada durant tres vespres ( i les seves corresponents altes hores de la matinada), atrapada en les seves pàgines fins a acabar-lo i obligant-me cada vegada a tancar el llibre per estirar-me a dormir. Us el recomano de totes totes. A l'enllaç que trobareu a la meva pàgina al bloc de lletres compartides, hi trobareu una crítica que ha fet la Núria Vila del llibre. Jo no hi afegiria gaire més. Crec que tot el què hi diu coincideix bastant amb el què en penso jo. Us convido a passar-vos pel seu bloc i després per la llibreria.
no cal dir, que aquest Sant Jordi m'he regalat el Tòquio Blues... Bé, i també El Codi da Vinci, i El vigilant del camp de sègol, i Cien Años de Soledad...

Se m'acumula la feina!!!
Vaig a llegir..

BON SANT JORDI A TOTHOM.

Still Alive!

Tinc aquest racó de món més abandonat del què voldria. Ho sé.
No és que hi estigui barallada ni que no tingui res a dir. De fet en tinc bastantes de coses a dir... Però m'ha faltat temps.
Els darrers dies a la feina van ser d'infart. Va arribar una noia nova al departament a mitjans de febrer i em corresponia traspassar-li el màxim de feina possible. A part d'això, veient l'evolució de la meva panxa i de les meves contraccions, el meu jefe es va afanyar a col·locar-me força feina d'aquella que "s'ha de fer abans de que marxis", i que per ell són cinc minuts fer-la però abans de posar-t'hi tu ja saps que en tens ben bé per una setmana llarga i intensa...

En fi, misèries d'aquelles en les que tots plegats ens trobem. Així que no cal que m'hi estengui gaire.

Aquests dies realment he estat molt molt molt cansada. L'anèmia ha anat avançant tot i prendre'm religiosament el suplement de Ferro que em va receptar el doctor. Suposo que el ritme frenètic que he portat aquest darrer mes hi ha ajudat força. Però el més important de tot és que aquesta setmana ja estic de vacances i que de cara a la vinent no tornaré a la feina. Agafaré la baixa perquè demà entro a la setmana 37 i l'embaràs està molt avançat. Ni el propi doctor té clar que aguanti sense parir fins la propera visita. Així que millor que estigui quietona a casa que començar a fer-me la Joana d'Arc. Com diria el Molt Honorable Sr.Pujol: "Això ara no toca".

Estic llegint força, vaig acabar la Trilogia de Nova York, i també Ensayo sobre la lucidez "de l'escriptora premi Nobel Sara Mago" (gràcies Espe per aquests moments gloriosos), i ara he començat Kafka a la platja.. El cert és que aquest darrer m'està agradant molt. Bé, només he llegit 60 paginetes, encara queda molt llibre per endavant. Però d'entrada m'està agradant, a veure què tal.

També m'estic aficionant als Sudokus, em vaig comprar un llibret al quiosc de davant de casa, i va bastant bé per matar estonetes de repòs al sofà. Sóc una principiant, de moment no he passat del nivell fàcil. Però ho trobo força entretingut.

Aquesta tarda aniré a veure una amiga meva que va donar a llum a finals de març un nen que es diu Biel i que de ben segur serà un nen fantàstic. Estic molt contenta pels pares. Tinc moltes ganes de veure'ls babejar amb el seu nadó. FELICITATS PARES!!
Miraré d'aguantar-me l'enveja com pugui.

Per acabar, només recomanar-vos l'espectacle ALEGRIA del Cirque du Soleil. Vem anar-hi diumenge passat per celebrar l'aniversari del meu fill. Ell va estar tota l'estona emocionat, com hipnotitzat. I jo, doncs tres quarts del mateix. Comptant que sempre havia desitjat portar el meu fill a veure un espectacle d'aquesta gent, només començar estava tant toveta que em vaig passar el primer número plorant com una magdalena. La primera peça musical (Vai vedrai) és deliciosa, sempre m'ha agradat molt, i combinar això amb la cara d'emoció del petit és quelcom que no es pot explicar. Bé, d'acord, també hi ha les hormones de l'embaràs per aquí el mig jugant el seu paper. Però crec que sense embaràs la meva reacció hagués estat la mateixa. Sóc una sensible sense remei, i una mare figa-tova. Que jo sàpiga això encara no està prohibit per llei oi?

Una abraçada a tots els bloggers que caigueu per aquí i fins aviat.. o no!
El compte enrere ha començat....