25 d’abril 2006

still alive!

Com haureu pogut apreciar, porto uns dies desconnectada de la blogosfera. Us puc assegurar que no és un acte voluntari.
Segueixo al lloc on estava. Exercint de secretària sense dret a respecte. Però el volum de feina de la funció de destí (suport de l’apoderat) està creixent de manera incontrolada. La setmana passada fins i tot vaig emportar-me feina a casa. Direu: “aquesta tia és gilipolles!” I probablement teniu tota la raó del món, però va anar així. I tenia dues opcions: quedar-me un parell d’horetes més i plegar a les 19h enlloc de les 17h, o bé plegar a les 17h i fer-ho a casa després de posar a dormir al petitó. I vaig optar per la segona. Perquè si alguna cosa m’interessa en aquesta vida és poder estar a la porta de l’escola a les 17:30h per abraçar el meu fill.
Així que em vaig apanyar un programa de conciliació laboral per un dia que al final no va resultar tant malament com això..

No tinc massa coses interessants per explicar. El més apassionant que he fet aquests dies de setmana santa (i que segueixo fent) és llegir llegir llegir i llegir. Vaig acabar “La insuportable lleugeresa del ser” (Anna hem de quedar i te’l torno!), i acte seguit vaig anar a l’Abacus a cremar targeta de crèdit. Els winners són:
-Nada de Carmen Laforet. (l’Ego n’havia parlat i vaig topar-hi a la llibreria...)
-Amor, Prozac, Curiosidad y Dudas de Lucía Etxebarría. (Aquest el tenia falti!)
-La ciudad de los prodigios de Eduardo Mendoza. (El proposen al Club de Lectura aquest de l’albert...)
-Les partícules elementals de Houellebecq (especial recomanació de la llibretera)
-Els amors ridículs de Milan Kundera (especial recomanació del Jesús)
-L’ecriture ou la vie de Jorge Semprun (a l’escola de francès també van posar una paradeta per Sant Jordi!!)

I el balanç fins ara és un Nada ventilat en 5-6 dies, i unes 20 pàgines de La Ciudad de los Prodigios. I aquí ho deixaré fins la setmana que ve que aquest dissabte tinc exàmens de francès i si no estudio una mica ho tinc cru!!

Miraré d’explicar-vos cosetes dels llibres en un altre moment. De fet, no sé si cal que ho faci perquè em consta que no puc descobrir-vos-en massa coses, que per aquí hi ha molt crack suelto!! Jejejeje

Em sap greu però és hora de plegar així que penjo el post i surto corrents per la porta, abans que el cotxe se’m transformi en carbassa i no pugui arribar a l’escola del meu nen...

patunitus

06 d’abril 2006

a pocs metres del cim

Tots sabeu que he estat uns dies tristoia.. potser més que tristor el sentiment seria frustració. Impotència i ràbia per no poder o no saber canviar les coses que em passen i no m'agraden.

La setmana passada un bon amic em va dir que no em deixava estar trista, que no tinc res de què queixar-me, que ho tinc tot.. i en part té molta raó. Res del què em passa és greu de veritat! Així que he decidit deixar de veure el got mig buit i començar a fixar-me en que està mig ple. I començar fent una llista de les coses que em fan verdaderament feliç..

Escoltar música al cotxe amb el volum ben alt i cantar
Que el petitó rigui, m'abraci i em faci petons
Fer petons a la gent que estimo
Fer riure al meu marit i abraçar-lo ben fort
Que ell em faci riure i m'abraci ben fort
Els massatges a l'esquena del meu fisio
Tastar un bon formatge acompanyat d'una copeta de vi negre
Cantar i ballar amb el meu fill
Sentir la veu de la meva germana i veure-la tant feliç
Sentir com diu "amó" i com el meu fill la imita
Tenir els meus pares a prop quasi cada vespre perquè m'ajudin amb el bany i el sopar del petit
Veure com ell se'ls llença als braços i juga amb els seus avis amb tanta complicitat
Entrar en una llibreria i comprar llibres compulsivament
Tenir la meva germana i el meu cunyat a casa
Gaudir de la complicitat dels amics
Una cerveseta fresqueta
Una tassa de tè amb llet de bon matí
Que el Joan em digui luqui, o peque, i poder-lo ajudar en el què necessiti
Escriure-li tot el què penso d'ell i que m'ho agraeixi emocionat
Que em truqui de tant en tant, quan menys m'ho espero i veure'l tant feliç
Deixar que el meu fill em sorprengui cada dia amb tot el què aprèn
Fer-li magdalenes i veure'l disfrutar menjant-se-les
La satisfacció de l'esforç físic, sigui corrent o pujant muntanyes
Tancar els ulls i recordar paisatges colors i olors d'anteriors viatges o excursions
Les expressions sempre ocurrents i divertides del Jesús, i riure amb ell de les nostres misèries
Emocionar-me amb les paraules d'un llibre
Atiborrar-me de pasta fresca del Da Mario
Les pizzes de l'Antica Napoli
Revisionar Amélie de tant en tant
Entrar a estonetes a la bloggosfera
Els dinars esplèndids amb la família del meu marit per Santa Pilar
Sentir el ronroneig del meu gat
Veure els meus sogres feliços
Contemplar com el meu fill dorm plàcidament
I recordar-lo exultant d'alegria el dia que vem anar al zoo
Un got de mig litre d'orxata fresqueta a l'estiu
Sentir el click dels mosquetons i veure metres i metres de buit sota els meus peus
Recordar el vol en parapent de fa un any
Estimar-vos.. i recordar que vosaltres també m'estimeu.