ressenya

per si no en tingués prou amb el bloc, el feisbuc i el tuiter, ara també m'apunto a fer ressenyes a la web http://www.donaalpina.cat/, que per cert, aprofito per recomanar a totes les dones i no-dones del món!

us deixo l'enllaç de la meva primera ressenya, a veure si m'animo a fer-ne alguna més!!

La setmana més dura

Durant el mes de juliol, els dos marrecs de casa han marxat de colònies amb l'esplai. En total 7 dies.
Inicialment, sobre el paper, havien de ser 7 dies de gloriós descans pels pares, 7 dies per aprofitar per fer tot allò que no pots fer quan vas amb ells... recadets varis, re-organització d'armaris, cinemes, sopars a la fresca...
A la pràctica però va acabar essent la setmana més dura de l'any.
Perquè no t'adones de fins a quin punt organitzes la teva vida al voltant de la seva fins que no els tens.. surts de la feina a la teva hora i tens un espai BUIT per omplir, que no saps com omplir, perquè tot et sembla poca cosa. Entres a casa i el silenci que hi regna t'aclapara fins a tal punt que t'angoixa. Passes de puntetes pel passadís i no vols mirar les seves habitacions però de reüll les mires... i les veus buides..  I el teu cap les recorda plenes de joguines i sabates i altres entrebancs varis al mig del pas, i el record et fa venir una punxadeta a l'estómac... o més amunt de l'estómac...  Agafes un llibre i seus al sofà pensant que podràs allunyar-te de casa teva vivint les històries d'altres... i descobreixes que de sobte el teu cap no està pel què estàs llegint sinó que s'omple de preguntes.. què deuen estar fent ara? quins jocs, cançons, aventures hauran après/viscut avui?  I donaries un braç sencer per poder-los veure per un foradet..
I mica en mica van passant els dies i el pes que sents sobre el pit creix. Cada dia els enyores un xic més, encara que sàpigues que s'ho estan passant bé i que cada dia queda un xic menys per tornar-los a veure..  I no tens ganes de fer res de tot el que t'havies proposat, perquè només desitges UNA cosa: veure'ls, sentir-los córrer per casa, asseure't al sofà i trobar-te 3 Gormitis sota el coixí, abraçar-los, omplir-los de petons i dir-los que els estimes...
És curiós, sempre em diuen que sóc una pesada perquè massa sovint els dic: "Saps què? T'estimo", i no poder-los dir aquesta frase tant senzilla, em dolia tant...!!

Senyors de l'hospital on van néixer els meus pollets: reclamo que em treguin el xip de lloca que em van injectar amb caràcter d'inmediat. Tanta ploma volant per casa, com diria aquell: "no es pot permitir....!!!"

Lectura Lecturae

Ahir vaig llegir, en el llibre que m'ocupa actualment, el següent paràgraf:

"Fui un tipo duro. Exactamente hasta los ocho años, cuando comprendí las ventajas de la supervivencia. A partir de ahí me ablandé un poco."

I el vaig trobar tan sublim com divertit i realista. I sentia com cada raconet del meu cos em demanava que el compartís...

Fer un post per això potser queda com poca cosa... però trobo que facebook no és el millor escenari per un comentari d'aquest tipus, i al twitter no m'hi cap la cita.... Vaja, que no hi ha res com els blocs de tota la vida per parlar de llibres!!!

La canalla que creix

Episode 1
Meu Fill Petit: Mama tu sempre tens pèls a la vulva!
Grigri: Sí noi, les mames tenim pèls a la vulva, les nenes no, però les mames sí. I les àvies també!
MFP: Mama, no, els avis no tenen vulva!!!
Grigri: No els avis no, però les àvies sí. I les tietes també!!!

Episode 2
Meu Fill Gran: (estirat al llit al meu costat i pitjant els meus pits com qui prem el botó d’avís de la parada del bus) jejeje… són xules!!
Grigri: Sí? Les trobes xules??
MFG (somrient) : Molt !
Grigri : t’agradaria tenir-ne unes per poder tocar-les tot el dia ??
MFG (somrient més) : Jejeje, potser sí !!
Grigri : si en tinguessis, te les tocaries tot el dia?
MFG: (somrient més més): sííí, tot el diaaaaaa !!!
Grigri : Què preferiries tocar-te les tetes o la tita??
MFG (amb el millor dels seus somriures): la tita, la tita!!!!

actual reality

Miro enrere i penso que queda força lluny ja l'inici del meu darrer canvi de vida. Des de llavors he anat experimentant una sensació de benestar que ha anat consolidant-se de manera gradual i progressiva. No sé si estic en el millor dels moments, però el que sí sé és que després d'un llarg període de pau, tranquil·litat i vagància voluntària, em trobo plena d'energia i de ganes d'emprendre nous reptes.

Estic reprenent les sortidetes a córrer, i ja no és perquè necessito una vàlvula d'escapament per apaivagar l'estrés del dia a dia, sinó perquè m'agrada sortir a córrer, perquè em fa sentir en forma i radiant de felicitat.

I si tot va bé en breu reprendré també l'activitat alpinística. Fa temps que surto de manera habitual a escalar, però els cims dels Pirineus han quedat fora de la llista d'activitats durant força anys, i penso que ha arribat l'hora de tornar a suar la cansalada muntanya amunt...  pel juny podria caure el Mont Perdut, i de cara al juliol m'han proposat una escapadeta a la Pica d'Estats que també em ve molt de gust!!

Més temps per llegir, per descobrir nova música, per cuidar les quatre plantes del balcó, per jugar amb els meus fills als gronxadors de la plaça o córrer amb ells darrere la pilota de futbol, per estar amb la meva parella, els meus pares i sogres, amb la meva germana, amb tots els que estimo (encara que sigui molt de tant en tant si les circumstàncies ens hi obliguen... oi periccolosa??).

És realment necessari tenir temps suficient per dedicar-nos a les coses que ens fan gaudir, per petites que siguin. Jo he canviat una feina estupenda per TEMPS PER SER FELIÇ.  I és la millor inversió que he fet en anys.

..
..
..
Estic repassant el post abans de publicar-lo, i veig que sembla un manual d'auto-ajuda..  Vull que quedi clar que no és la meva intenció. Ara bé, si resulta que algú vol aprofitar les paraules per fer una mica de reflexió, doncs tampoc m'hi oposaré eh?!

bona nit...



uixxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx....

Excercici de percepció:

vídeo número 1

vídeo número 2

A mi em recorda als jocs aquells de les 7 diferències, lamentablement...
Jo de debò que al·lucino que hi hagi gent que visqui de polemitzar d'aquesta manera, i dormi amb la consciència tranquil·la...

au, a cagar!!!

27 d'abril

Als calendaris de moltes cases hi diu que avui és el dia de santa Montserrat, la moreneta, la nostra patrona, la morena de la serra (ara que m'hi fixo, aquesta expressió sembla més aviat un títol d'una rumba d'en Peret)..  però avui costa que a les cases catalanes algú se'n recordi de la moreneta, a no ser que sigui per encomanar-nos-hi tots plegats i demanar-li que se'n recordi del Barça, de l'ànima de tots els catalans que avui patim, i aturi els xuts del Real Madrid...

Jo mateixa, hauria d'estar mirant el partit oi?... és que no puc!!!!
Em poso dels nervis...
I de moment em resisteixo a plantar-me davant de la TV. De fet, amb els crits que fan els homes de casa ni posant-me dins de la banyera, sota l'aigua i tapant-me les orelles, m'escaparia de sentir com evoluciona el partit...  No em canso de dir-los que per molt que cridin els jugadors no els senten, però és picar ferro fred...

ESTIC NERVIOSA.
Perquè no m'agrada veure partits on un dels equips no surt al camp a jugar sinó a rebentar el joc del contrari. Això en primer lloc.
Seguidament, perquè amb els anys, tots els tics s'accentuen i el meu tic anti-madridista és dels que més s'ha accentuat... suposo que la conjunció MOU i CRISTIANO hi han tingut força a veure.  Els detestava des de molt abans d'arribar a la capital del Regne...
I acabantment, perquè el meu jefe és merengón dels rabiosos. I un Barça-Madrid o Madrid-Barça, en qualsevol de les seves expressions, sempre és un mal negoci. Si guanya el Madrid perquè després l'endemà hem d'estar aguantant el discurset de que si el Barça és una kk i de que Mou és Déu i de que el Cristiano és el més semblant a Jesucrist Salvador. I si perd el Madrid doncs pitjor encara perquè després està de tant mala folla que reparteix bronques a tort i a dret i no hi ha qui s'atreveixi a aixecar el cap per sobre la pantalla de l'ordinador, no sigui cas que et caigui la ira dels déus damuntet del caparronet...

És a dir... SISPLIPORFASIPLAUS: QUE PASSI AQUESTA SETMANA VOLANT, QUE LA MEVA SALUT NO HO AGUANTARÀ..  I SISPLIPORFASIPLAUS, ROSA D'ABRIL, VERGE DE MONTSERRAT, SI VOLS QUE SEGUIM MANTENIN-TE EN EL CÀRREC QUE OCUPES: GUIEU-NOS CAP AL CEL, FES QUE GUANYI EL BARÇA!!!!  que encara que després el jefe em cridi, una Champions és una Champions...

nova recepta

Avui no he tingut un dia massa galdós. D'entrada perquè he començat ja jornada a les 02:30h en ple atac de rinitis al·lèrgica que ha durat 12 hores, i seguint per tantes altres coses i cosetes del dia a dia que et van minant l'ànima. Tot plegat ha fet un gir quan he arribat a casa i m'he plantat a la cuina a experimentar un plat nou que feia dies que em rondava pel cap... i ha quedat prou bé, i estic contenta, i els nens han estat contents amb el resultat de l'experiment!!


Patata i ou gratinats amb salsa mornay

Ingredients (per 3-4 persones):
4 patates grans
3 ous

Per la salsa:
50 grs de formatge gruyere (ratllat)
200 grs de llet
100 grs de nata líquida
25 grs de farina
25 grs de mantega
nou moscada, sal i pebre al gust

Preparació:
Bullim (o coem al vapor) les patates tallades a daus grans, i també els ous. Quan les patates estiguin fetes les posem a una safata del forn, pelem els ous i els tallem també a trossos (jo ho he fet en 8 trossos cadascun). Els afegim a la safata del forn amb les patates.

Per la salsa posem tots els ingredients en un cassó i coem a foc lent, remenant constantment (o sovint) vigilant que no bulli. Uns 8 minuts. Passat aquest temps aboquem la salsa sobre les patates i posem formatge ratllat a sobre. Jo hi he posat gruyère i emmental.

Ho posem al forn, preferiblement preescalfat, a gratinar una mica.

I a menjar!!!



...No és un plat dels light, que diguem, però és fàcil de preparar, i està deliciós...

...hmmmm... bonic.... ??!"¿?"¿?!¿"?¿¿???

Divendres 1 d'abril 10:36h, Grigri truca al telèfon que ha trobat a internet d'una botiga de bosses i bolsos de la seva ciutat..

Noia De La Botiga (responent al telèfon): Botiga XXXX, bon dia!
Grigri: Bon dia, sóc la noia que va venir ahir a la tarda a comprar un bolso marca YYYY, de color negre, que vaig venir amb dos nens. Em recordes?
NDLB: Sí i tant, et recordo, digue'm!
Grigri (suant): Un dels meus fills ha perdut un rat-penat, per casualitat no...
NDLB (rient, o descollonant-se més ben dit): Sí sí, el tinc aquí guardat.. Passa quan vulguis a buscar-lo!!!
Grigri: Ufff!!! que bé que l'hagis trobat!!! Vindré aquesta tarda...Gràcies, moltes gràcies...!!!


Quins paperots que hem de fer de tant en tant les gallines...

Àcid Sulfúric

L'àcid sulfúric, com podreu veure en aquest enllaç si teniu ganes d'il·lustrar-vos sobre el tema, es tracta d'un àcid fort i dipròtic (que no sé què vol dir però sona greu) la fórmula del qual és: H2SO4. 
Un estudi recent de la Grigri, no publicat encara per cap universitat de prestigi, ha pogut descobrir que aquest àcid es troba present en força anuncis, i especialment en aquells que van adreçats a persones del sexe femení. S'ha pogut observar també que de manera natural, la freqüència d'aquest tipus d'anuncis augmenta notablement quan arriba la primavera.

Des del quartier vull dir ben fort perquè em senti tothom, que la meva auto-estima està saturada de tant àcid sulfúric.
Vull dir que estic fins al monyo de tota la gama de productes Special K, i de que pretenguin que ens creiem que les noies que surten als seus anuncis estan així d'esculturals perquè no fan altra cosa que menjar special k tot el dia.
Vull dir que trobo molt lleig que la Reebok em prometi millorar els meus glutis, cames i cos gràcies a unes bambes.
O que fins i tot els anuncis de productes de la neteja ens tractin com incultes supersticioses que necessitem que vingui un mascle alfa a dir-nos com podem tenir el nostre bany immaculat...  (he buscat l'enllaç al vídeo però no l'he trobat, ho sento..)

Senyors i senyores, no tinc un cos escultural ni crec que el tingui mai. Però no m'importa. I no sóc la més intel·ligent del món, però tampoc necessito que vinguin a explicar-me com netejar un lavabo..

potser no n'hi ha per tant, ho sé, però sento com si tingués l'ànima corroida...

com deia la lilly, ja no sé què és correcte i què és real...

Un deute

Per molt despistada que sigui (i comptant que amb el pas dels anys la meva capacitat de despiste va in crescendo), acostumo a tenir bona memòria pels meus deutes... 

El post d'avui neix de dues necessitats, per una banda la d'escriure alguna cosa al bloc, i per una altra, la de saldar un deute amb una bona persona que he conegut fa relativament poc però que apunta maneres per rebentar el top 20 de les persones que estimo i admiro.

No m'allargaré més amb preàmbuls, ataquem el tema principal del post...  la recepta de la meva salsa de ceps..   d'entrada he de dir que treballo amb dues versions diferents de la recepta, en funció del temps de què disposo. Començaré posant-vos la versió " més professional " i després la versió "ràpida". Els resultats són diferents però he de dir que a mi m'agraden molt les dues, i que he rebut felicitacions per totes dues.

Salsa Cremosa de Ceps
per fer aquesta recepta necessitarem:
60 grs de mantega (o margarina)
2 cebes mitjanetes (jo les poso de figueres o tendres)
Ceps (en compro dels secs, per les mides tocaria posar-hi uns 25 grs però això ho deixo al vostre gust)
100 ml de vi blanc
600 ml de caldo de carn
20 ml de crema de llet

comencem desfent la mantega a foc lent en una paella, si afegeix la ceba talladeta i s'ofega durant uns 2 minuts o fins que quedin tendres i transparents, sense que es daurin. Passada aquesta estona apujem una mica el foc i afegim els bolets, i ho sofregim tot uns 5-7 minuts. Els ceps s'han de posar en remull el dia abans, i val la pena reservar una mica de l'aigua del remull (coleu-la perquè poden quedar impureses) per afegir a la paella en el mateix moment que hi poseu els bolets. Fa de mal dir la quantitat d'aigua de ceps que heu de posar, jo ho faig "a ull", heu de pensar que la idea no és "banyar-los" sinó senzillament evitar que durant els 5-7 minuts de cocció no es cremi la barreja.  Una vegada passats els minuts i s'hagi evaporat el líquid afegirem el vi blanc, movent amb una cullera de fusta el fons de la paella per si s'han enganxat els ingredients. Això va bé perquè hi dóna un gust força intens. Acte seguit agreguem també el caldo i ho deixem coure tot a foc viu perquè bulli fins que s'hagi reduit el líquid ben bé a la meitat (o una mica més de la meitat fins i tot, perquè no quedi la salsa massa líquida).
Finalment només caldrà separar el líquid del caldo dels ceps i la ceba cuits i posar aquests últims a la trituradora. Els triturem primer i després afegim la nata líquida i el caldo, vigilant que no ens quedi molt clara.

Bé... això és el què diu la recepta original, la veritat és que jo espero a que s'evapori més de la meitat del caldo, afegeixo la nata líquida a la paella i passats uns minuts de cocció (també entre 5 i 7), ho poso tot a la trituradora.

La podeu guardar en un pot i reescalfar en un caçó més tard, i fins i tot congelar en racions individuals o de 2 persones. Queda igual de bona quan la descongeles.

Salsa ràpida de Ceps
per aquesta recepta utilitzo:
1 pot de nata líquida (personalment prefereixo la que és més espessa de la President)
Ceps (uns 15-20 grams són suficients)
Formatge per untar  (al gust de cadascú, a mi m'hi agrada el de formatge blau, o el de camembert, ...)
Formatge parmesà  (opcional, a mi m'hi agrada però és un ingredient opcional)
un pessic de sal

Es tracta de posar en un pot tots els ingredients, i escalfar-los a foc lent, s'ha d'anar remenant que no s'enganxi i la mescla quedi homogènia (però no és com una beixamel, no cal estar tota l'estona remenant..). Quan els formatges estan desfets, després d'uns 7-8 minuts de cocció, ja es pot posar tot a la trituradora. Jo no ho trituro molt perquè m'agrada trobar els trocets de cep, però això depèn del gust de cadascú..


Apalins, espero que us agradi la recepta!

sóc un drac!!

Després de quasi 35 anys claudicant amb la meva condició de Taure tossut, ara va i em diuen que l'autoritat mundial dels horòscops (que dic jo que n'hi deu haver alguna), ha decidit que ja no sóc Taure. Ara sóc Àries...

DONCS MIREU:  NO NO NO NO I NO!!!

però què s'han cregut???  Què n'he de fer de totes les qualitats apreses durant aquests anys???
Estic indignada...

I per això he decidit passar-me a la competència.  He descobert que, segons el zodíac xinès, sóc un drac.  Sí sí sí, ja ho veieu...  qui m'ho havia de dir eh??!!!  Sona bé..  SONA REFOTUDAMENT BÉ!!!!
M'agrada ser un drac!!!  I sabeu perquè? doncs perquè, segons he trobat a la xarxa, en una web que es diu http://www.oriental.mundosagrado.com/ (que sona a font fidedigna com poques), resulta que el Drac és el signe més celebrat del zodíac xinès. Som poderosos i molt afortunats, de bon cor i plens d'energia.

Amb un començament així, qui es pot negar a ser drac oi??

I no acaba aquí:  som éssers intel·ligents nascuts amb un carisma inesgotable, son afortunats amb els diners i amb l'amor, i som bons líders (encara que diu que a vegades tenim l'ego un xic inflat, que SEGUR que no és el meu cas...).
Què més es pot demanar???

És senzillament genial, mola ser drac...
sóc un drac feliç...

Diàleg de Besucs a la part alta de BCN

Entro amb el MFG a una cafeteria d'aires refinats de Balmes amb Diagonal i ens asseiem a una taula, s'acosta un cambrer de trets orientals tot ben vestit, tot correcte, i amb el millor dels seus somriures ens demana què volem prendre...

MFG: Vull suc de préssec mare.
Grigri: Tenen suc de préssec?
Cambrer: No, no tenemos. Sólo de melocotón, piña o naranja.
Grigri: (també amb el millor dels meus somriures) Bien, entonces de melocotón será perfecto gracias.. y para mí un cortado.

..
..
..
Maleïda sentència del Suprem...!!

Nova secció al bloc... a veure què dura...

Coca amb Pera i Plàtan

Ingredients:
3 ous (tamany L o XL)
150 grs de sucre
50 grs d’atmella molta (opcional, es podria substituir per 50 grs de sucre)
50 grs d’oli de girasol
1 natilla de vainilla
1 pera
1 plàtan
1 pessic de sal
170 grs de farina
1 sobre de llevadura
Pinyons per la cobertura

Preparació:
Primer de tot barrejem els ous i el sucre, i mirarem de que la barreja quedi un xic escumosa. Després afegim l’ametlla molta i tornem a barrejar mirant que quedi la mescla homogènia (si substituiu l’ametlla per sucre aquest pas no caldrà).

Seguidament afegiu a la mescla els 50 grs d’oli i la natilla de vainilla i torneu a barrejar.

A continuació aboqueu la fruita tallada a trossets ben petits (podeu fer-la triturada si preferiu no "trobar" la fruita, quedarà igualment bo). És important que els trossos no siguin gaire grossos perquè tenen tendència a baixar al fons de la mescla i no queden tan ben repartits dins la massa de la coca. Mescleu tots els ingredients altra vegada.

I finalment afegiu el pessic de sal, la farina, i el sobre de llevadura i mescleu amb molta cura (si pot ser amb una espàtula millor).

Aboqueu la barreja a un motlle prèviament engreixat (lleugerament, amb mantega o margarina a la base i parets). El motlle podria ser rodó (d’uns 24 cms de diàmetre) o bé un motlle rectangular tipus plum-cake.

I només caldrà repartir pinyons per sobre de la massa abans d’enfornar.

Cocció:
30 minuts a 180ºC

Variants:
Podeu substituir la natilla de vainilla per una natilla de xocolata, i variar les peces de fruita (amb poma per exemple, o orellanes de préssec..).

Avui he rebut això:

Estimado cliente de BBVA:

Nosotros hemos determinado 3 tentativas equivocadas a la utilizacion de su cuenta: 213.197.243.219
Sospechamos que esta tentativa no fue legitimada así, hemos tomado una medida de seguridad, y hemos suspendido
temporalmente una de sus tarjetas. Usted puede reactivar su tarjeta, verificando sus informaciones personales rellenando las
casillias con sus datos personales que te pedimos.

Su tarjeta se quedará suspendida para prevenir el fraude hasta que usted la reactivará.

Para reactivar su tarjeta haga click:

http://www.bbva.es/tarjeta/user_2219/

Banco Bilbao Vizcaya Argentaria S.A. - 2011




No cal dir que ni tinc compte al BBVA ni tinc tarja al BBVA..
No cal dir que això de les "casillias" fa riure.. és com sentir al Cruyff parlant del porter del Real Madrid..!!!
I suposo que no cal dir tampoc que darrere el link que mostren (que no he obert, pel què pugui passar), hi ha la direcció URL: "http://www.net.kaspersma.com/.bb/bb" que no sé si té massa a veure amb BBVA, així d'entrada això del kaspersma sona a xungo... no trobeu? Vaja, que si no és un intent de phishing (més info a http://es.wikipedia.org/wiki/Phishing), els senyors del BBVA haurien de començar a pensar en posar noms menys estranys per a les seves pàgines web...!!!

i em pregunto...

Fa pocs dies es va conèixer la notícia de que a Olot un home que s'havia quedat sense feina havia agafat la seva arma de caça i havia matat 4 persones. I jo em pregunto... on anirem a parar?

També des de fa pocs dies veig cada matí el pòster d'una pel·lícula que ara no recordo el nom, on surt una foto de la Cher tan rejovenida que podria passar per la meva germana petita, i també una foto de a Christina Aguilera prou rejovenida (cal fer un exercici d'imaginació, però és així) com per semblar la meva filla. I jo em pregunto... quina mena de monstres són aquestes dones?

Observo des de fa poques setmanes (o des de fa uns anys.¿?) que visc en un país on la classe política ha perdut la poca classe que podia quedar-li, les esquerres sembla que no saben on paren, i la dreta aprofita la ocasió per apretar més que mai amb els seus tòpics de sempre sobre el perill del català i els catalans acostant posicions amb Madrid. I Convergència que haurà de formar govern (avui no ha pogut) no sap si és més a la dreta, més a l'esquerra o més cap a la Xina meridional. I jo em pregunto... hauré d'acabar emigrant a Andorra? A Suïssa? a Brasil?

Veig repetidament al Feisbuc que m'apareixen anuncis sobre operació de pits i altres retocs estètics ULTRA-necessaris, després de tanta insistència dedueixo que el fet d'haver informat que sóc dona i que he nascut l'any 1976, deu convertir-me de manera automàtica en una client potencial d'aquests serveis. Sort que no dic enlloc que tinc fills, perquè llavors segur que no m'apareixeria mai cap altre anunci relacionat amb l'escalada o els esports! I em pregunto... hauria d'estar més preocupada pel meu físic?? No sóc una dona dels meus temps si no m'omplo les mames de silicona??

Arriben festes de Nadal, i tothom fa cues a les botigues per comprar comprar i comprar... jo aquest any demano llibres, sobretot llibres... i em pregunto, de què fujo posant-me en les històries d'aquests personatges?

Suposo que fujo d'aquest no-res que se'ns menja, buscant vides i històries que tinguin algun sentit..

fent país

Un amic m'ha demanat que reenviï aquest enllaç a tothom qui conec.. he pensat que penjar-lo aquí no era mala idea... s'ha de fer país!!

hmmmmm...

quina mena de post surt quan no saps ben bé què vols explicar? Quan intentes recordar aquelles idees que has anat tenint durant els darrers dies i no hi ha manera d'aconseguir-ho?

Suposo que podria parlar-vos del meu darrer descobriment musical CARO EMERALD.. De que trobo molt divertit veure les cares grises de la gent que camina al meu voltant mentres jo faig esforços per no arrencar a ballar al mig del carrer al ritme de les cançons del seu àlbum.

O també de que estic barallant-me amb un llibre que em vaig comprar aquestes vacances... que intento avançar pàgines per acabar-lo però que no m'està agradant gaire, i que sovint la mandra em pot i el vaig deixant per demà, i per demà, i per demà...

Imagino que també podria publicar que estic orgullosa d'haver sortit a córrer amb regularitat la des de la setmana passada, tot i que encara esbufego de valent i em falta molt entrenament per córrer amb dignitat (és a dir, sense semblar una bomba a punt d'explotar).

I que estic programant una sortideta a escalar per diumenge amb un parell de bons amics...

I que dissabte tota la família vem dedicar 2 hores i mitja a fer panellets per la festa de la castanyada que vem fer diumenge a casa uns amics de l'escola dels MMFF, i que van quedar espectaculars!

I.... daixonsens... que avui m'he trobat un bitllet de 20 euros a terra, al carrer!!!! això sí que és una GRAN notícia oi??? amb els temps que córren... per un bitllet de 20 euros MA-TO!!!
jejeje...

Bona nit a tothom..

Un petit tresor

Després de força temps (...anys¿?) de saber que en Manu Guix comparteix el seu do amb la resta de mortals de tant en tant a la sala Luz de Gas, a finals de setembre vaig realitzar el somni d'anar a escoltar-lo.
Una delícia pels sentits.

Us penjo una miqueta de Manu Guix aquí.. no cal dir que en directe és encara "molt més millor"...

Coses d'esportistes

... abans de començar el curs escolar vaig decidir fer una visita a una botiga d'esports per fer adquisició de calçat esportiu per als meus fills. No cal dir que, entre la quilometrada que fan al dia i que no paren de créixer, la despesa en bambes a casa nostra, és una de les partides més importants del pressupost anual...

doncs bé, resulta que avui la mestra de "DUFÍSICA" (Educació Física en el llenguatge del MFP) ens ha vingut a trobar a la porta de l'escola per donar-nos una trista notícia: les bambes ADIDAS que vaig comprar al MFP són fabuloses per córrer, per fer tombarelles, i per quasi bé tota mena d'exercicis dels que practiquen a l'escola.. però falta el "quasi"... resulta que avui els ha fet saltar a peu coix...
i el MFP no podia...
...
...
...
...
...
...
...RESULTA, SEGONS ELL ES CLAR, QUE JUSTAMENT EL MODEL DE BAMBES ADIDAS QUE JO VAIG COMPRAR, NO VAN BÉ PER SALTAR A PEU COIX!!!

Us ho podeu creure???
Com diuen a l'APM: "Ho haveu vist??"..... "hay que vé cómo etttá la vida..."

No sé què fer, tinc un dilema, si les torno a la botiga argumentant que no serveixen per saltar a peu coix, creieu que me les canviaran???