actual reality

Miro enrere i penso que queda força lluny ja l'inici del meu darrer canvi de vida. Des de llavors he anat experimentant una sensació de benestar que ha anat consolidant-se de manera gradual i progressiva. No sé si estic en el millor dels moments, però el que sí sé és que després d'un llarg període de pau, tranquil·litat i vagància voluntària, em trobo plena d'energia i de ganes d'emprendre nous reptes.

Estic reprenent les sortidetes a córrer, i ja no és perquè necessito una vàlvula d'escapament per apaivagar l'estrés del dia a dia, sinó perquè m'agrada sortir a córrer, perquè em fa sentir en forma i radiant de felicitat.

I si tot va bé en breu reprendré també l'activitat alpinística. Fa temps que surto de manera habitual a escalar, però els cims dels Pirineus han quedat fora de la llista d'activitats durant força anys, i penso que ha arribat l'hora de tornar a suar la cansalada muntanya amunt...  pel juny podria caure el Mont Perdut, i de cara al juliol m'han proposat una escapadeta a la Pica d'Estats que també em ve molt de gust!!

Més temps per llegir, per descobrir nova música, per cuidar les quatre plantes del balcó, per jugar amb els meus fills als gronxadors de la plaça o córrer amb ells darrere la pilota de futbol, per estar amb la meva parella, els meus pares i sogres, amb la meva germana, amb tots els que estimo (encara que sigui molt de tant en tant si les circumstàncies ens hi obliguen... oi periccolosa??).

És realment necessari tenir temps suficient per dedicar-nos a les coses que ens fan gaudir, per petites que siguin. Jo he canviat una feina estupenda per TEMPS PER SER FELIÇ.  I és la millor inversió que he fet en anys.

..
..
..
Estic repassant el post abans de publicar-lo, i veig que sembla un manual d'auto-ajuda..  Vull que quedi clar que no és la meva intenció. Ara bé, si resulta que algú vol aprofitar les paraules per fer una mica de reflexió, doncs tampoc m'hi oposaré eh?!

bona nit...