Aquest diumenge m'estreno amb aquesta bonica cursa. 10kms de recorregut acompanyada de 8.999 participants més (casiná!).
Em sap greu pels que viviu a Barcelona, us ocuparem els carrers durant una horeta. Si em veieu m'animeu valennn??
pfff, tinc son, m'està costant molt escriure...
fins aviat!
19 de setembre 2008
07 de setembre 2008
Més...
Un altre bocinet de lectura que voldria compartir amb vosaltres.
¿Sabes? cuando uno se va haciendo viejo se da cuenta de que todo es diferente de lo que pensaba: hay que ser mañoso en todo, hay que aprenderlo todo, incluso a amar. Sí, no sacudas la cabeza, no sonrías. Somos humanos y todo lo que nos ocurre en la vida pasa por el filtro de la razón. Y a traavés de la razón se hacen soportables o insoportables nuestros sentimientos y nuestras pasiones. No basta con amar.
¿Sabes? cuando uno se va haciendo viejo se da cuenta de que todo es diferente de lo que pensaba: hay que ser mañoso en todo, hay que aprenderlo todo, incluso a amar. Sí, no sacudas la cabeza, no sonrías. Somos humanos y todo lo que nos ocurre en la vida pasa por el filtro de la razón. Y a traavés de la razón se hacen soportables o insoportables nuestros sentimientos y nuestras pasiones. No basta con amar.
LA MUJER JUSTA
Sándor Marai
I, perquè no, demanar-vos la vostra opinió... hi esteu d'acord? O sou dels que penseu que l'amor existeix o no existeix, sense necessitat de passar-ho tot pel sedàs de la raó...?
28 d’agost 2008
les darreres lectures...
Vull compartir amb vosaltres dos fragments de lectures que he conclòs darrerament. Tinc el costum de marcar aquelles frases o paràgrafs que per alguna raó o altra aconsegueixen tocar-me la fibra sensible. Això no vol dir que em facin plorar, ni molt menys. Són passatges que, quan els llegeixo, sembla que els hagin escrit per mi. Com si parlessin de mi. Són pensaments que tinc a dins i que quan els llegeixo dic "ostres, jo això ho sento realment així", amb l'avantatge de que si ho escriu algú que es dedica a l'ofici literari, sempre ho fa més bé del que tu ho hauries fet mai...
Vivía mejor de lo que habían vivido nunca sus padres, mejor que sus hermanos, pero en la misma mitad del universo, en el terreno de los placeres mínimos y trabajosos, en el lado más feo de la realidad.
Quan s'inicia una escalada difícil, en especial si és en solitari, sents constantment la crida de l'abisme. Ignorar-la requereix un extraordinari esforç conscient; no has de baixar la guàrdia en cap moment. El cant de sirena del buit et crispa; converteix els teus moviments en maldestres, vacil·lants i espasmòdics. Malgrat això, a mesura que l'ascens continua, t'acostumes al risc i arribes a creure en la fiabilitat de les teves extremitats i el teu cap. Aprens a confiar en el control que et sembla que tens de tu mateix.
Vivía mejor de lo que habían vivido nunca sus padres, mejor que sus hermanos, pero en la misma mitad del universo, en el terreno de los placeres mínimos y trabajosos, en el lado más feo de la realidad.
LOS AIRES DIFÍCILES
Almudena Grandes
Quan s'inicia una escalada difícil, en especial si és en solitari, sents constantment la crida de l'abisme. Ignorar-la requereix un extraordinari esforç conscient; no has de baixar la guàrdia en cap moment. El cant de sirena del buit et crispa; converteix els teus moviments en maldestres, vacil·lants i espasmòdics. Malgrat això, a mesura que l'ascens continua, t'acostumes al risc i arribes a creure en la fiabilitat de les teves extremitats i el teu cap. Aprens a confiar en el control que et sembla que tens de tu mateix.
Al cap d'una estona estàs tan abstret en el que fas que ja no notes que tens els artells en carn viva, les rampes a les cuixes, la tensió de la concentració ininterrompuda. Una sensació que s'assembla a un estat de trànsit governa els teus esforços i l'escalada esdevé una mena d'acte de clarividència. Les hores transcorren com si fossin minuts. La confusa càrrega que comporta la vida quotidiana -els descuits, els oblits, les factures sense pagar, les oportunitats perdudes, la pols sota el sofà, la inexorable dependència dels gens- s'oblida temporalment, la ment l'esborra i la substitueix per la claredat diàfana de la meta i la serenitat de la tasca que hom fa.
De fet, en aquest moment t'envaeix una sensació semblant a la felicitat, però en realitat no pots confiar en aquest sentiment per a seguir endavant. En l'escalada en solitari, el que manté la cohesió de l'empresa és la confiança absoluta en un mateix, però això no representa cap garantia pel que fa a una major adherència al terreny.
CAP A TERRES SALVATGES
Jon Krakauer
27 d’agost 2008
esports
Les darreres novetats esportives més destacables a la meva vida son:
- Aquestes vacances hem pujat tots junts (el MFG de 4 anys també, i tot solet) al Taga 2.039mts. i al Pic de l'Àliga 2.428mts. Son dos cims molt assequibles per a tothom però bonics per les bones vistes que ofereixen a tothom qui fa l'esforç de pujar-los.
- Beijing 2008: L'equip de 4x100 estils relleus masculí dels USA em va deixar totalment impressionada (per dir-ho d'alguna manera). Bàsicament quan van sortir tots de l'aigua i van començar a descordar-se aquells banyadors de coll alt.... buffffff!!!!
- Aquest dilluns he tornat a sortir a córrer. Vaig aconseguir trotar durant 42 minuts sense ofegar-me del tot. A canvi he aconseguit un bon nivell d'auto-estima i un mal d'agulletes extrem per tot el cos. No està malament.. He de posar-me les piles ara que encara estic de vacances i no vaig tant cansada perquè una vegada agafi el ritme penso que no em farà tanta mandra sortir.. Tots els intents que he fet des de que vaig tornar a treballar han estat un "fiasco", vaig massa rebentada durant la setmana i a última hora sempre em fa pal (comptant que surto a córrer a quarts de nou del vespre, que tot s'ha de dir...). Ja us informaré dels meus progressos. De moment a la vista tinc la cursa popular de Sabadell, del proper diumenge 7/09. Son 8,5 kms... glups.
- Aquestes vacances hem pujat tots junts (el MFG de 4 anys també, i tot solet) al Taga 2.039mts. i al Pic de l'Àliga 2.428mts. Son dos cims molt assequibles per a tothom però bonics per les bones vistes que ofereixen a tothom qui fa l'esforç de pujar-los.
- Beijing 2008: L'equip de 4x100 estils relleus masculí dels USA em va deixar totalment impressionada (per dir-ho d'alguna manera). Bàsicament quan van sortir tots de l'aigua i van començar a descordar-se aquells banyadors de coll alt.... buffffff!!!!
- Aquest dilluns he tornat a sortir a córrer. Vaig aconseguir trotar durant 42 minuts sense ofegar-me del tot. A canvi he aconseguit un bon nivell d'auto-estima i un mal d'agulletes extrem per tot el cos. No està malament.. He de posar-me les piles ara que encara estic de vacances i no vaig tant cansada perquè una vegada agafi el ritme penso que no em farà tanta mandra sortir.. Tots els intents que he fet des de que vaig tornar a treballar han estat un "fiasco", vaig massa rebentada durant la setmana i a última hora sempre em fa pal (comptant que surto a córrer a quarts de nou del vespre, que tot s'ha de dir...). Ja us informaré dels meus progressos. De moment a la vista tinc la cursa popular de Sabadell, del proper diumenge 7/09. Son 8,5 kms... glups.
25 d’agost 2008
El Cel a la Terra
Després d'uns dies d'aventura a un càmping de St.Pere Pescador, hem estat 2 setmanes a una caseta rural al mig de la muntanya, prop de Ribes de Freser. Als voltants de la casa només hi havia arbres, un paisatge increïble i molt molt de silenci.
De lluny son les millors vacances que hem fet mai. Vaig marxar ahir i ja ho trobo a faltar!!
Sens dubte han servit per reparar els danys soferts en els darrers mesos per l'estrès de la feina. Em sento totalment renovada.
Us deixo un regalet als fans del Meu Fill Gran:
Camping a St.Pere Pescador, 07:30h del matí. A causa d'una mala previsió només he dormit amb un llençolet i he passat molt fred a la matinada.
Surto de l'habitació de la tenda i li dic al meu marit:
Grigri: "tinc els peus congelats"
Acte seguit, el Meu Fill Gran surt de la seva habitació i diu:
MFG: "Doncs jo tinc els ous fregits!!"
01 d’agost 2008
enganyada
així és com em sento.
per la meva empresa.
és trist oi que hagi arribat a aquest punt?
per burra.
burra i subnormal profunda.
per confiar que al final l'inútil que apreta el botó que diu "a aquesta noia li pagueu tant de comissió" faria bé la seva feina.
un inútil és un inútil, i si a més aquest inútil està per sobre teu està tot perdut.
tard o d'hora la merda que desprèn t'acaba caient a sobre.
han estat jugant amb mi. una vegada més.
o almenys aquesta és la trista conclusió que en trec de tot plegat.
la vella història de sempre de tu ves fent i al final et donarem pel cul.
SON UNS INUTILS QUE NO MEREIXEN L'AIRE QUE RESPIREN.
però la gran empresa ja les té aquestes coses, hi ha un inútil assegut al lloc on pot fer més nosa a tothom.
i la resta que es facin fotre.
les meves vacances a la merda.
no sabeu les ganes que tinc d'escanyar aquell inútil.
QUINA RABIA PER DEU!!!!!!
per la meva empresa.
és trist oi que hagi arribat a aquest punt?
per burra.
burra i subnormal profunda.
per confiar que al final l'inútil que apreta el botó que diu "a aquesta noia li pagueu tant de comissió" faria bé la seva feina.
un inútil és un inútil, i si a més aquest inútil està per sobre teu està tot perdut.
tard o d'hora la merda que desprèn t'acaba caient a sobre.
han estat jugant amb mi. una vegada més.
o almenys aquesta és la trista conclusió que en trec de tot plegat.
la vella història de sempre de tu ves fent i al final et donarem pel cul.
SON UNS INUTILS QUE NO MEREIXEN L'AIRE QUE RESPIREN.
però la gran empresa ja les té aquestes coses, hi ha un inútil assegut al lloc on pot fer més nosa a tothom.
i la resta que es facin fotre.
les meves vacances a la merda.
no sabeu les ganes que tinc d'escanyar aquell inútil.
QUINA RABIA PER DEU!!!!!!
23 de juliol 2008
"asalto sesuár"
Ahir vaig sortir a sopar amb un amic i vam parlar d'aquesta notícia d'una gent que es dedica a segrestar persones per encàrrec. Concretament el negoci consisteix en que el client paga uns diners perquè el segrestin. Amants de les emocions fortes que l'únic que saben és que han pagat per aquest servei però no saben ni quan ni com serà el segrest fins que arriba el moment en què uns individus el segresten literalment durant unes hores (les que siguin, tampoc estic massa informada sobre com funciona, la veritat).
Després de concloure que qui paga perquè el segrestin és algú que té poca feina, ens va sortir la idea d'un negoci que, de posar-se en pràctica, seria molt més exitós sense cap dubte.
En concret la proposta va ser: Posats a que t'assaltin pel carrer, millor que se t'acosti un home ben plantat o una dona ben guapa de corbes perilloses i que et proposi un "aquí te pillo aquí te mato" no...???
Penseu-hi uns segons. Quants no pagarien per tenir aquesta experiència?
Ja posats, quan contractes el servei hauries de poder triar les característiques físiques de qui vols que t'assalti.. I a partir d'aquell moment només caldria anar pel carrer i esperar el moment en què el desconegut en qüestió et fes les "proposicions deshonestes" pertinents..
No està gens malament no?
Després de concloure que qui paga perquè el segrestin és algú que té poca feina, ens va sortir la idea d'un negoci que, de posar-se en pràctica, seria molt més exitós sense cap dubte.
En concret la proposta va ser: Posats a que t'assaltin pel carrer, millor que se t'acosti un home ben plantat o una dona ben guapa de corbes perilloses i que et proposi un "aquí te pillo aquí te mato" no...???
Penseu-hi uns segons. Quants no pagarien per tenir aquesta experiència?
Ja posats, quan contractes el servei hauries de poder triar les característiques físiques de qui vols que t'assalti.. I a partir d'aquell moment només caldria anar pel carrer i esperar el moment en què el desconegut en qüestió et fes les "proposicions deshonestes" pertinents..
No està gens malament no?
21 de juliol 2008
peixos
Aquest cap de setmana la família ha crescut. La nova adquisició són dos peixets d'aigua freda que neden a casa des de dissabte (dins una peixera, evidentment).
Diumenge vem trobar-nos els tiets i el meu Fill Gran els va donar la notícia entusiasmat. El bo va ser quan ens van preguntar quin nom tenen les bestioletes.. ens vem mirar, i li vaig preguntar al meu Fill Gran quins noms podríem triar:
Grigri: Ostres noi, doncs no hi havíem pensat. Va pensem noms, primer pel peixet blanc i vermell.
Fill Gran: hmmmmmm... ja ho sé: HIMS
G: HIMS???? I vaig esclafir a riure
FG: No et riguis de mi mare!
G: Si no ric de tu, és que trobo que Hims és un nom molt curiós. I m'ha fet gràcia. No trobes que és un nom estrany?
FG: No mare, (i recalcant com si parlés amb una nena petita) HHHIIIMMMSSSS mare, amb la I la S i la O, HHHHIIIIIMMMMSSSS
G: (partint-me la caixa però mirant de dissimular) molt bé molt bé, doncs d'acord, li direm HIMS. I el peix taronja??? Com li podríem dir????
FG: (seriós) HONDER.
Diumenge vem trobar-nos els tiets i el meu Fill Gran els va donar la notícia entusiasmat. El bo va ser quan ens van preguntar quin nom tenen les bestioletes.. ens vem mirar, i li vaig preguntar al meu Fill Gran quins noms podríem triar:
Grigri: Ostres noi, doncs no hi havíem pensat. Va pensem noms, primer pel peixet blanc i vermell.
Fill Gran: hmmmmmm... ja ho sé: HIMS
G: HIMS???? I vaig esclafir a riure
FG: No et riguis de mi mare!
G: Si no ric de tu, és que trobo que Hims és un nom molt curiós. I m'ha fet gràcia. No trobes que és un nom estrany?
FG: No mare, (i recalcant com si parlés amb una nena petita) HHHIIIMMMSSSS mare, amb la I la S i la O, HHHHIIIIIMMMMSSSS
G: (partint-me la caixa però mirant de dissimular) molt bé molt bé, doncs d'acord, li direm HIMS. I el peix taronja??? Com li podríem dir????
FG: (seriós) HONDER.
19 de juny 2008
Classe Magistral
Us presento alguns dels personatges que el nostre fill gran ha rebatejat recentment. Trobareu el nom a peu de foto, en el seu idioma de nen de 4 anys...
TOMAGALLETAS
PIRATAS DEL CALIBRE
POWER RANGEL
EL LEY LEON
PEOLIN
11 de juny 2008
S'ha de respectar a la gent gran...
US CONVIDO A RIURE UNA ESTONA, QUE ÉS UN EXERCICI MOLT SALUDABLE!
10 de juny 2008
apunts
-el petit comença a fer els primers passets sol.
-el gran aquest mes de juliol anirà al seu primer casal d'estiu.
-la meva companya de feina segueix de baixa i encara no ens han enviat més mans.
-el gran de casa comença a tenir pors a la nit i amb la d'avui ja en comptem tres que "a la seva habitació hi passa alguna cosa estranya"...
-ja estic a mig llibre del "Un lugar llamado nada" de l'Amy Tan. De moment no m'entusiasma però està prou bé, i he trobat alguns paràgrafs ben bonics sobre vida i sentiments (reflexions d'aquelles que m'agraden a mi).
-aquest cap de setmana (14 i 15) ens tocava la sortida freaky del trimestre amb el meu marit. Però ahir ens van donar una invitació per la festa d'aniversari del Dani, de la classe del meu gran, per dissabte a la tarda... mueeeec mueeeeeeec...
i amb tot això aquest matí quan m'he llevat m'he adonat de que m'he oblidat completament de que dissabte passat era l'aniversari del meu millor amic... I NO EL VAIG FELICITAR!!!!
Vosaltres què creieu: em faig gran o només necessito vacances?
-el gran aquest mes de juliol anirà al seu primer casal d'estiu.
-la meva companya de feina segueix de baixa i encara no ens han enviat més mans.
-el gran de casa comença a tenir pors a la nit i amb la d'avui ja en comptem tres que "a la seva habitació hi passa alguna cosa estranya"...
-ja estic a mig llibre del "Un lugar llamado nada" de l'Amy Tan. De moment no m'entusiasma però està prou bé, i he trobat alguns paràgrafs ben bonics sobre vida i sentiments (reflexions d'aquelles que m'agraden a mi).
-aquest cap de setmana (14 i 15) ens tocava la sortida freaky del trimestre amb el meu marit. Però ahir ens van donar una invitació per la festa d'aniversari del Dani, de la classe del meu gran, per dissabte a la tarda... mueeeec mueeeeeeec...
i amb tot això aquest matí quan m'he llevat m'he adonat de que m'he oblidat completament de que dissabte passat era l'aniversari del meu millor amic... I NO EL VAIG FELICITAR!!!!
Vosaltres què creieu: em faig gran o només necessito vacances?
06 de juny 2008
frases cèlebres
Crec que no us he comentat mai que tinc un sogre molt avessat a trobar un refrany popular per a cada ocasió. A vegades fins i tot pensem que se'ls inventa...
La qüestió és que ahir a la tarda estava treballant i al costat meu vaig sentir una conversa que de per sí ja tenia la seva gràcia:
Raquel: "Eduard, tu de cognom et dius Rubió, que potser ets germà del Miquel Rubió de comptabilitat?"
Eduard: "Sí, som germans."
Raquel: "Ah, ja us assembleu ja.."
(aquí he d'afegir que em vaig quedar a quadres perquè no s'assemblen en RES)
Eduard (ben serè i en to seriós): "En absolut, no ens assemblem gens. En 36 anys que tinc ets la primera persona que m'ho diu"
L'escena potser no us sembla del tot còmica. Però com que personalment no tinc gaire bona relació amb la Raquel (és una pseudo-pija-perdona-vides-estúpida), el moc que li va regalar el meu company va ser molt benvingut per mi i per la majoria dels que estàvem a l'oficina en aquell moment..
Però és que acte seguit em va venir una de les frases cèlebres del meu sogre, i aquí sí que ja em va agafar l'atac de riure que no podia parar, l'expressió popular diu:
"I tant que s'assemblen, com uns collons amb un rosari!!!"
Sense comentaris... ja està tot dit...
La qüestió és que ahir a la tarda estava treballant i al costat meu vaig sentir una conversa que de per sí ja tenia la seva gràcia:
Raquel: "Eduard, tu de cognom et dius Rubió, que potser ets germà del Miquel Rubió de comptabilitat?"
Eduard: "Sí, som germans."
Raquel: "Ah, ja us assembleu ja.."
(aquí he d'afegir que em vaig quedar a quadres perquè no s'assemblen en RES)
Eduard (ben serè i en to seriós): "En absolut, no ens assemblem gens. En 36 anys que tinc ets la primera persona que m'ho diu"
L'escena potser no us sembla del tot còmica. Però com que personalment no tinc gaire bona relació amb la Raquel (és una pseudo-pija-perdona-vides-estúpida), el moc que li va regalar el meu company va ser molt benvingut per mi i per la majoria dels que estàvem a l'oficina en aquell moment..
Però és que acte seguit em va venir una de les frases cèlebres del meu sogre, i aquí sí que ja em va agafar l'atac de riure que no podia parar, l'expressió popular diu:
"I tant que s'assemblen, com uns collons amb un rosari!!!"
Sense comentaris... ja està tot dit...
03 de juny 2008
ESTRENA
Avui m'he estrenat amb l'AVE. Un trajecte modest, Barcelona-Lleida, passant per Tarragona... en total 1 hora i 3 minutets de res.. és fantàstic...
Però com que no tot podia ser fantàstic i meravellós resulta que avui hi havia vaga del servei del tren. Ni assafates ni assafatus ni res de res. Per megafonia ens han dit que si volíem anar a la cafeteria a buscar diaris i ampolles d'aigua que era self-service, això sí, han afegit un "perdonen las molestias"... i jo que comptava menjar alguna cosa al tren abans d'arribar!!!
Des d'aquí demano que els facin cas. No sé què reclamen (suposo que només es tracta de treballar dignament), però m'agradaria que la propera vegada que em toqui agafar el tren pugui sentir-me com la "doña leti"...
Però com que no tot podia ser fantàstic i meravellós resulta que avui hi havia vaga del servei del tren. Ni assafates ni assafatus ni res de res. Per megafonia ens han dit que si volíem anar a la cafeteria a buscar diaris i ampolles d'aigua que era self-service, això sí, han afegit un "perdonen las molestias"... i jo que comptava menjar alguna cosa al tren abans d'arribar!!!
Des d'aquí demano que els facin cas. No sé què reclamen (suposo que només es tracta de treballar dignament), però m'agradaria que la propera vegada que em toqui agafar el tren pugui sentir-me com la "doña leti"...
28 de maig 2008
crònica d'esdeveniments
Des de la data de l'últim post, i de manera resumida us puc explicar que:
-he celebrat el primer aniversari del meu petitó.
-he celebrat el meu 32è aniversari.
-he pringat a la feina com mai.
-els electrodomèstics de casa s'han calmat.
-m'he comprat més llibres per Sant Jordi que ja estan apilats amb la resta de pendents.
-he sortit a escalar amb una amiga.
-he anat a córrer 2 vegades.
-he sortit de farra 1 nit amb la meva germana i amigues seves (no recordo els anys que feia que no sortia de marxeta..).
-hem anat amb el grandolàs al Camp Nou a veure el Catalunya-Argentina.
-he escoltat el "Rockferry" de la DUFFY i m'ha entusiasmat.
-he descobert que tinc les immunoglobulines de tipus A a nivells de nen de 11 anys, i també una anèmia brutal.
-he patit un intent de crisi d'angoixa que de moment només ha quedat en un ensurt.
-he sabut que a la feina em donaran una Blackberry (en quin moment vaig alegrar-me de que em pugessin de categoria jo?)
-m'han tocat 60 euros a la primitiva.
-he tingut reunió a l'escola amb la professora del gran per revisar el curs i m'han reconfirmat el que ja sabia: que tinc un sol de nen!!!
-he tornat a dinar al restaurant on vem fer el convit de casament en companyia dels nostres padrins de noces.
-hem anat de convidats a una Comunió (i jo que em pensava que aquestes coses ja no es feien!) i li he hagut d'explicar al meu fill gran què era això d'anar a l'església i què era fer la comunió... ÉS MOLT DIFÍCIL!!!
-he anat al teatre amb el meu fill i un amiguet seu a veure el Màgic d'Oz i he disfrutat tant o més que ells.
-he encetat la temporada d'orxates amb un got de mida mitjana.
-i finalment, he après una paraula nova made in el meu fill gran: ESCORALL. Segons el seu diccionari propi "és un amagatall que agafes uns prismàtics i hi ha lleons i tigres". Tà clar no?
us he anat llegint a gairebé tots però no tinc temps per res. De debò que no és per falta de ganes, bé això ja ho sabeu!
fins aviat.
-he celebrat el primer aniversari del meu petitó.
-he celebrat el meu 32è aniversari.
-he pringat a la feina com mai.
-els electrodomèstics de casa s'han calmat.
-m'he comprat més llibres per Sant Jordi que ja estan apilats amb la resta de pendents.
-he sortit a escalar amb una amiga.
-he anat a córrer 2 vegades.
-he sortit de farra 1 nit amb la meva germana i amigues seves (no recordo els anys que feia que no sortia de marxeta..).
-hem anat amb el grandolàs al Camp Nou a veure el Catalunya-Argentina.
-he escoltat el "Rockferry" de la DUFFY i m'ha entusiasmat.
-he descobert que tinc les immunoglobulines de tipus A a nivells de nen de 11 anys, i també una anèmia brutal.
-he patit un intent de crisi d'angoixa que de moment només ha quedat en un ensurt.
-he sabut que a la feina em donaran una Blackberry (en quin moment vaig alegrar-me de que em pugessin de categoria jo?)
-m'han tocat 60 euros a la primitiva.
-he tingut reunió a l'escola amb la professora del gran per revisar el curs i m'han reconfirmat el que ja sabia: que tinc un sol de nen!!!
-he tornat a dinar al restaurant on vem fer el convit de casament en companyia dels nostres padrins de noces.
-hem anat de convidats a una Comunió (i jo que em pensava que aquestes coses ja no es feien!) i li he hagut d'explicar al meu fill gran què era això d'anar a l'església i què era fer la comunió... ÉS MOLT DIFÍCIL!!!
-he anat al teatre amb el meu fill i un amiguet seu a veure el Màgic d'Oz i he disfrutat tant o més que ells.
-he encetat la temporada d'orxates amb un got de mida mitjana.
-i finalment, he après una paraula nova made in el meu fill gran: ESCORALL. Segons el seu diccionari propi "és un amagatall que agafes uns prismàtics i hi ha lleons i tigres". Tà clar no?
us he anat llegint a gairebé tots però no tinc temps per res. De debò que no és per falta de ganes, bé això ja ho sabeu!
fins aviat.
03 d’abril 2008
Cuesta abajo sin frenos
Aquesta expressió col·loquial que he escoltat tantes vegades és la que més s'adiu en aquests moments a la realitat del nostre niu conjugal.
Tot va començar amb una queixa dels veïns per unes gotetes sospitoses al sostre de la seva galeria. Quan van obrir.. SURPRISE! una fuita d'aigua d'un tub nostre.
Després de revisar-ho la nostra companyia d'assegurances van dir que el problema era la corrosió del tub (que era de ferro, del quaternari més o menys,) i que aquest és un supòsit que no contempla l'assegurança (algú em podria dir només UN supòsit que cobreixi l'assegurança?). RESULTAT: fer instal·lació nova de l'aigua de tot el pis.
Tubs de l'aigua = tuelf points
Però no va acabar aquí la cosa. Els electrodomèstics de casa, en un atac de gelosia van decidir que també volien una renovació. I així han anat caient primer la planxa, després el renta-vaixelles i, finalment, avui s'hi ha sumat l'aspiradora.
Electrodomèstics de casa = tuelf points
Em fa pànic entrar a casa.
Què petarà demà?
He arribat a pensar que estem dins d'una mena de Show de Truman, i que hi ha milers d'espectadors que es parteixen la caixa de riure cada vegada que ens en passa una. És com si enviessin missatges SMS amb el nom de l'ectrodomèstic que volen que peti aquesta setmana... per la setmana vinent crec que es pot triar entre "PETAR espai RENTADORA" o "PETAR espai TELEVISOR" o "PETAR espai NEVERA".
SI US PLAU, SI ESTEU LLEGINT AQUESTES LÍNIES, LA NEVERA NO!!!
Tot va començar amb una queixa dels veïns per unes gotetes sospitoses al sostre de la seva galeria. Quan van obrir.. SURPRISE! una fuita d'aigua d'un tub nostre.
Després de revisar-ho la nostra companyia d'assegurances van dir que el problema era la corrosió del tub (que era de ferro, del quaternari més o menys,) i que aquest és un supòsit que no contempla l'assegurança (algú em podria dir només UN supòsit que cobreixi l'assegurança?). RESULTAT: fer instal·lació nova de l'aigua de tot el pis.
Tubs de l'aigua = tuelf points
Però no va acabar aquí la cosa. Els electrodomèstics de casa, en un atac de gelosia van decidir que també volien una renovació. I així han anat caient primer la planxa, després el renta-vaixelles i, finalment, avui s'hi ha sumat l'aspiradora.
Electrodomèstics de casa = tuelf points
Em fa pànic entrar a casa.
Què petarà demà?
He arribat a pensar que estem dins d'una mena de Show de Truman, i que hi ha milers d'espectadors que es parteixen la caixa de riure cada vegada que ens en passa una. És com si enviessin missatges SMS amb el nom de l'ectrodomèstic que volen que peti aquesta setmana... per la setmana vinent crec que es pot triar entre "PETAR espai RENTADORA" o "PETAR espai TELEVISOR" o "PETAR espai NEVERA".
SI US PLAU, SI ESTEU LLEGINT AQUESTES LÍNIES, LA NEVERA NO!!!
31 de març 2008
El reforç positiu
Aquest és el nom que han donat a la tàctica de molts pares d'incentivar certes conductes dels fills. Si el nen o nena fa alguna cosa ben feta se'l felicita amb entusiasme perquè percebi que allò realment està molt ben fet i de mica en mica anar creant l'hàbit..
Doncs bé, sapigueu que ara és el meu propi fill el què es dedica a fer-me reforços positius. Ahir a la nit per exemple, quan vaig anar a fer-li un petó de bona nit em va demanar que li llegís un conte. Li vaig dir que era molt tard i que no podia ser, llavors va demanar que n'hi expliqués un de curtet. Però resulta que va demanar la Ventafocs. I jo que recapitulo i busco una versió-express de la història sense oblidar cap detall principal per explicar-li el conte de manera breu. Ell va escoltar amb atenció tot el relat, i quan vaig acabar amb allò del "i van viure feliços al castell i la ventafocs no va ser mai més la criada de ningú" em va dedicar un efusiu "molt bééééé mareeeee!" amb un esforçat somriure.
Sabeu aquells dibuixos de l'Arare, que en algunes situacions els queia una gota ben gruixuda de suor a un costat de la cara? Doncs em vaig quedar igual.
Fill 1 - Mare 0
Doncs bé, sapigueu que ara és el meu propi fill el què es dedica a fer-me reforços positius. Ahir a la nit per exemple, quan vaig anar a fer-li un petó de bona nit em va demanar que li llegís un conte. Li vaig dir que era molt tard i que no podia ser, llavors va demanar que n'hi expliqués un de curtet. Però resulta que va demanar la Ventafocs. I jo que recapitulo i busco una versió-express de la història sense oblidar cap detall principal per explicar-li el conte de manera breu. Ell va escoltar amb atenció tot el relat, i quan vaig acabar amb allò del "i van viure feliços al castell i la ventafocs no va ser mai més la criada de ningú" em va dedicar un efusiu "molt bééééé mareeeee!" amb un esforçat somriure.
Sabeu aquells dibuixos de l'Arare, que en algunes situacions els queia una gota ben gruixuda de suor a un costat de la cara? Doncs em vaig quedar igual.
Fill 1 - Mare 0
20 de març 2008
delirant...
Dimecres 19 de març, 21.03h.
Agafo la bossa d'escombraries i surto al carrer, camino cap als contenidors, quan hi arribo em trobo una pila de roba a terra, al costat del contenidor de tapa verda.
Hi ha un polo vermell de noia de màniga curta amb botonets petits blancs al coll i a les mànigues. També uns pantalons de color marró d'home. I una brusa blanca amb ratlles rosa pàl·lid. I una corbata tornasolada de color blau. I un jersei menut de punt vermell amb la vora del coll grisa. I una samarreta de nen de l'Spiderman de color blanc amb ratlles negres. I un pitet blau cel amb un helicòpter groc brodat..
Estic paral·litzada. Sento com si el cor hagués parat de bategar durant uns instants. Hi ha alguna família al barri que compra exactament la mateixa roba que tenim nosaltres, les mateixes talles, absolutament TOT és idèntic..
Agafo la bossa d'escombraries i surto al carrer, camino cap als contenidors, quan hi arribo em trobo una pila de roba a terra, al costat del contenidor de tapa verda.
Hi ha un polo vermell de noia de màniga curta amb botonets petits blancs al coll i a les mànigues. També uns pantalons de color marró d'home. I una brusa blanca amb ratlles rosa pàl·lid. I una corbata tornasolada de color blau. I un jersei menut de punt vermell amb la vora del coll grisa. I una samarreta de nen de l'Spiderman de color blanc amb ratlles negres. I un pitet blau cel amb un helicòpter groc brodat..
Estic paral·litzada. Sento com si el cor hagués parat de bategar durant uns instants. Hi ha alguna família al barri que compra exactament la mateixa roba que tenim nosaltres, les mateixes talles, absolutament TOT és idèntic..
18 de març 2008
delirant...
Avui he vingut a la feina amb el cotxe d'un company, sortim molt d'hora de casa, així que parlem ben poquet, és impossible mantenir una conversa coherent quan la son t'anul·la totes les forces.. mentres passàvem per dins de Bellaterra he mirat pel retrovisor.. tres cotxes més enrera hi havia un cotxe com el meu.. i quan l'he vist he pensat: "mira-te-la, avui la grigri també ha sortit d'hora de casa"...
03 de març 2008
Rallar esquís
RALLAR ESQUÍS
Dícese de l'acció d'esquiar per sobre neu en condicions pèssimes
CONDICIONS PÈSSIMES
Dícese de la neu de color del Cola-cao, minada de pedretes que sobresurten que et deixen els esquís fets un cromo, i que fan caure fins i tot a l'esquiador més expert.
Això és el que vaig fer jo dissabte al matí. A Ordino. Amb un fred de nassos...
Però feia 2 anys que no esquiava, i les ganes em podien...
RECOMANACIÓ: Si al començament d'una pista veieu un cartell que posa "ATENCIÓ PEDRES" no feu com jo, que sóc descreguda de mena i miro un tros avall i com que fins on allarga la vista no veig pedres, passo de tot i m'hi foto... Les pedres hi són. Més avall. Qui avisa no és traïdor diuen...
El que no entendré mai és perquè tenen tanta barra de fer pagar el forfait sencer si llavors no pots esquiar com déu mana... En fi, quan sigui gran ja ho entendré...
Dícese de l'acció d'esquiar per sobre neu en condicions pèssimes
CONDICIONS PÈSSIMES
Dícese de la neu de color del Cola-cao, minada de pedretes que sobresurten que et deixen els esquís fets un cromo, i que fan caure fins i tot a l'esquiador més expert.
Això és el que vaig fer jo dissabte al matí. A Ordino. Amb un fred de nassos...
Però feia 2 anys que no esquiava, i les ganes em podien...
RECOMANACIÓ: Si al començament d'una pista veieu un cartell que posa "ATENCIÓ PEDRES" no feu com jo, que sóc descreguda de mena i miro un tros avall i com que fins on allarga la vista no veig pedres, passo de tot i m'hi foto... Les pedres hi són. Més avall. Qui avisa no és traïdor diuen...
El que no entendré mai és perquè tenen tanta barra de fer pagar el forfait sencer si llavors no pots esquiar com déu mana... En fi, quan sigui gran ja ho entendré...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)