27 d’agost 2008

esports

Les darreres novetats esportives més destacables a la meva vida son:

- Aquestes vacances hem pujat tots junts (el MFG de 4 anys també, i tot solet) al Taga 2.039mts. i al Pic de l'Àliga 2.428mts. Son dos cims molt assequibles per a tothom però bonics per les bones vistes que ofereixen a tothom qui fa l'esforç de pujar-los.

- Beijing 2008: L'equip de 4x100 estils relleus masculí dels USA em va deixar totalment impressionada (per dir-ho d'alguna manera). Bàsicament quan van sortir tots de l'aigua i van començar a descordar-se aquells banyadors de coll alt.... buffffff!!!!

- Aquest dilluns he tornat a sortir a córrer. Vaig aconseguir trotar durant 42 minuts sense ofegar-me del tot. A canvi he aconseguit un bon nivell d'auto-estima i un mal d'agulletes extrem per tot el cos. No està malament.. He de posar-me les piles ara que encara estic de vacances i no vaig tant cansada perquè una vegada agafi el ritme penso que no em farà tanta mandra sortir.. Tots els intents que he fet des de que vaig tornar a treballar han estat un "fiasco", vaig massa rebentada durant la setmana i a última hora sempre em fa pal (comptant que surto a córrer a quarts de nou del vespre, que tot s'ha de dir...). Ja us informaré dels meus progressos. De moment a la vista tinc la cursa popular de Sabadell, del proper diumenge 7/09. Son 8,5 kms... glups.

3 comentaris:

Albert ha dit...

Nosaltres vindrem, si no hi ha res de nou, dissabte dia 6 a la tarda. Sort en la cursa del 7. (Em vaig perdre aixòd e la natació, però em smebla que no m'hagués frapat tant com a tu...).

Tenblog ha dit...

te mando animos para esa cursa y para que mantengas esa rutina...yo estoy a ver si la cojo!!!

Grigri ha dit...

el 6 a la tarda... hmmmm... sens dubte el moment àlgid de la festa major pels qui tenim nens, no en tinguis cap dubte. T'aviso que també hi ha trabucaires (que encara no entenc perquè els deixen sortir, però això seria un altre tema).

Si et veig ja et saludaré!!!!

Crec que puc acabar la cursa del 7, tot i que córrer a la teva ciutat té l'inconvenient que tothom veu la cara d'asfixiada que fas, i trigaré anys a treure'm el "títol" jejejejejeje... tothom m'assenyalarà pel carrer i dirà: "mireu, és aquella que va acabar la cursa que semblava que l'havien d'ingressar a urgències.."

En fi, assumiré el risc. Sóc una noia valenta..
:)