Penso que la felicitat està feta de petites cosetes. Aquí en venen unes quantes que han succeït els darrers dies i que, per tant, fan que en aquests moments em senti feliç:
m'han fet padrina del fill adoptiu d'una parella de bons amics.
ens han donat el cotxe nou (digueu-me materialista però, després de 9 anys amb el mateix pot, un de nou té la seva gràcia..).
els dos darrers caps de setmana han estat ben rodonets (tot i que aquest darrer el Barça només hagi pogut empatar... catxis...).
tinc bitllets d'avió i hotel per escapar-me amb la mir a Roma un cap de setmana de maig.
he celebrat l'anviersari del MFG, aviat celebraré el del MFP i poc després en faré 34.
ja tinc els llibres que regalaré aquest Sant Jordi.
he pres una decisió definitiva sobre la feina, ara només falta traslladar-la a l'autoritat pertinent, quan aquesta em dediqui 5 minuts!!
he encetat converses per un sopar de pernilet i braves.
he retrobat per facebook una amiga de la universitat que feia temps que tenia ganes de trobar.
avui fa 16 anys que la meva parella és la meva parella, i demà en farà 9 que la meva parella és el meu marit.
Què us sembla?
No està gens malament oi?
Enmig de tot això també hi ha molts nervis enrabiades i mals moments, però tenir-ne de bons ajuda a superar-los amb un somriure!!
7 comentaris:
totalment d'acord grigri ... la felicitat són els petits moments, són els millors.
quines ganes de roooooooma !!!!!!!! :)
enhorabona a tu i al j ... al j i a tu ... 16 i 9 anys ... buff, la meva sincera admiració. però clar, sou tant macos els dos :)
petons!
Enhorabona, Grigri!!
Per tot, pels 16 anys de parella i 9 de matrimoni, pels nens preciosos que tens, per prendre una decisió sobre la feina, pel cotxe nou, pel viatge a Roma, pel pernilet i braves que ens cruspirem un dia d'aquests, i per ser feliç en general.
Que duri!!!
això això... que duri... martachka: tu ves buscant data al calendari... i em passes un email o un sms.
mir: ja ho veus, és d'admirar? potser sí... jo cada vegada tinc més la sensació de que som dos frikis.... jjjjjj...
una abraçada!
Chapeau!
Jo també voto pels "frikis de l'any"!!!
De fet tot son circumstancies, i com diu una cançó, "...tot un conjunt d'encerts...", tot i que a vegades sembla que no prenem decisions sinó que reaccionem als "marrons".... SOBREVIUREM!!!!
Sona molt be!
Grigri!Per al·lusions, aquí em tens!
Com veus, jo també tinc un blog.
Una abraçada i què bé que ens haguem retrobat!!
Publica un comentari a l'entrada