Vida esportiva

Després d'un mes d'inactivitat forçada per una petita lesió, ahir vaig tornar a sortir a córrer... els dos petits em van donar una tarda d'aquelles bones i quan va arribar el MM (Meu Marit) jo estava que m'enfilava per les parets. Tenia dues opcions: sortir a córrer fins a cansar-me com una burra, o bé començar a donar patades a les parets. I vaig creure que la primera opció era més civilitzada...

Tinc agulletes...
Però em sento pletòrica, i he dormit taaaaaant bé!!!

prometo no tornar a deixar-ho..

ALASKA

una altra de les celebrities dels MUCHACHADA NUI.
Ahir la van convidar al programa El Hormiguero i no podia parar de riure recordant el vídeo que havia vist...

Expiació

Ahir vaig estar desperta fins tard acabant aquest llibre. El vaig començar amb poques ganes, desconfiant del què podria sortir d'un llibre que ha donat peu a una pel·lícula amb un repartiment tant "fashion"...

D'acord, me'l vaig comprar jo mateixa, això que consti en acta. Un company de feina m'havia parlat molt bé de la pel·lícula i aquella mateixa tarda em va caure a les mans una edició de butxaca del llibre d'Ian McEwan, i me'l vaig comprar (un altre cas clar de compra compulsiva de les meves, definitivament sóc un cas clínic sense remei).

Tornant al què us deia: que vaig començar-lo fa pocs dies, amb poc èmfasi, i pensant que em trobava davant d'una novel·la d'aquelles que gasta pàgines i més pàgines per descriure el color del cel, sense que s'hagi mogut ni una trista formigueta mentrestant... doncs m'equivocava. Passades les primeres 100 pàgines que potser són més descriptives perquè et va presentant a tota una família, la història agafa un ritme que t'atrapa i no pots parar de devorar pàgines i més pàgines de personatges molt ben treballats, i d'escenaris tant ben descrits que et fan viure quasi en primera persona les mateixes emocions que els protagonistes. La primera part del llibre acaba amb una nota molt alta, la segona amb tota la narració de la guerra és fantàstica, i la tercera acaba tancant de manera brillant les dues anteriors.

Com sempre us dic quan escric sobre un llibre, heu de tenir en compte que no sóc una lectora experta i que, per tant, el què a mi em pot semblar un llibre excel·lent, a algú altre li pot semblar una novel·la mediocre, i tindria tota la raó del món...

El què jo us puc dir és que he disfrutat molt. Que és d'aquelles narracions que va passant amb bon ritme i que té l'habilitat de posar-te en tot moment dins de la història, fins a sentir que estàs enmig d'aquella família, o a la platja de Dunkirk, o a l'hospital amb la Briony..

Si algú l'ha llegit i opina diferent pot dir-ho, que no mossego a ningú!! (encara que a vegades sembli que sóc una mena de neurastènica a punt de tancar...jejejeje..). I si no l'heu llegit agafeu el llibre i m'ho dieu d'aquí a un temps, ok?

bona nit...

avui és un gran dia

Avui a les 16:56h farà 5 anys que vaig parir un nen preciós.

És un nen alegre que viu amb emoció tot el què li passa i tot el què l'envolta.
Li agrada molt anar a la seva i fer-se el dur però per dins és tot mel.
És el meu príncep i es casarà amb mi un dia que em posaré un vestit de princesa.
És el pinxo que sempre es guanya una fruita a la fruiteria del Miquel, un parell de melindros a la pastisseria, i un tall de catalana a la xarcuteria.
És el despistat que no es recorda mai que els dimecres quan entra del pati s'ha de posar la bata.
És el presumit que per pentinar-se s'està 10 minuts davant del mirall fent-se la clenxa ben encoloniat.
És el pallasso de la classe que s'ha guanyat el cor dels companys, les mestres, i les monitores de menjador.
És el millor fan del Messi i de la xocolata.


El seu pare i jo n'estem molt orgullosos...
Com diu la Mir: és un crack..

Ho haveu vist???

Avui m'han convocat a una reunió a les 19h per dir-me el següent (i resumint conceptes):

1. Que els meus superiors s'han compromès a que el dia 31/05/2009 estarien fets els informes de totes les operacions que tenim a la cartera. Això no és novetat, senzillament jo m'he manifestat en contra des del principi per considerar-ho una animalada, però resulta que avui s'han compromès davant dels que encara són més superiors que ells. La conseqüència directa d'aquest punt seria que jo m'hauria de sentir encara més obligada a complir amb l'objectiu, però jo que sóc una bona Taure, segueixo pensant que no hi arribarem ni de conya.
2. Que com que l'avanç en les respectives carteres dels gestors no és igual, tot el què hi ha pendent es repartirà a parts iguals. Això sí que és una novetat, i més que una novetat jo diria que és una TCM (tocada de collons monumental). Ara resulta que els que estem aquí deixant-nos les banyes treballant fins a altes hores de la matinada i caps de setmana si fa falta, haurem de posar-nos a fer els informes dels que van més endarrerits... sí home sí, i què més!!! Si voleu ja m'ajupo i em comenceu a donar cops amb els pinxos!!! AAAA CAGAR!!! amb tots els meus respectes pels meus companys (que no puc dir que no facin hores perquè en fan, però de feina en tenim tots molta, i no penso pagar jo els plats trencats d'un altre que no s'organitza més bé o que pel motiu que sigui no està fent tota la seva feina...). En el fons em fot dir tot això perquè penso que entre tots ens hem d'ajudar, però una cosa és donar un cop de mà i l'altra salvar el cul als jefes a costa de deixar-hi la vida, les hores de dormir, i la salut. El que deia: A CAGAR A LA VIA HOME!!!!

COLLA D'INÚTILS...

A SANT DE QUÈ ES COMPROMET ALGÚ A FER UNA FEINA ABANS D'UNA DATA QUAN AQUEST ALGÚ NO HA DE MOURE NI UN PAPER? AIXÒ ÉS EL QUÈ ENSENYEN A LES SUPER-BUSINESS-SCHOOLS DE JANDEMORENAUER??

DONCS PER MI JA ES PODEN POSAR ELS TÍTOLS DE MÁSTER ALLÀ AL FORAT DEL PETEJANDER..

Ho sento, però és que he tingut un bon dia i al final me l'han esguerrat amb la reunioneta aquesta... i m'havia de desfogar... em permeteu les formes, oi?

SECRET D'ESTAT

Representa que això és Top Secret i no ho puc dir a ningú, ni tant sols ho hauria de saber... es veu que el Meu Fill Gran ha sabut que hi ha una nova espècie de dinosauri que no s'ha mort, sobretot no digueu res, l'espècie en questió es el TIRANOSAURUS TIRA-LAPOS..

més varis

Aquests darrers dies m'han passat moltes coses:

1.Dijous vaig notar com les pulsacions se m'acceleraven a les 12h de la nit, quan estava davant del PC treballant després de treballar tot el dia (de 8h a 20h). Vaig parar l'ordinador immediatament però va costar relaxar-me i divendres quan vaig llevar-me seguia accelerada, fins que no em va passar no vaig anar a treballar, vaig arribar a l'oficina a les 10h..

2.Dissabte al matí vaig portar el Meu Fill Gran al curset de natació. Després de córrer com una boja per arribar a la piscina i canviar-lo abans que arribés la monitora a buscar-los, vaig pujar a la cafeteria a esmorzar. El Meu Fill Petit va reclamar la seva porció del meu croisant (és com si estigués a l'època feudal, no puc menjar res sense que em reclami la seva part). Després del meu croisant i el talladet vaig pujar a veure el MFG com feia el peixet. Mentres estava allà asseguda amb el MFP vaig trobar-me amb el J, un dels meus millors amics. Va ser una agradable sorpresa perquè no sabia que n'era soci. El món és molt petit.

3.Sortint de la piscina vaig anar a la botiga del Barça del Camp Nou. La Barça Stooooor. El MFG vol una samarreta del MESSI (evidentment) pel seu aniversari. I em van clavar el gust i les ganes!!! El millor de tot: veure els guiris la que lien allà dins, fotografiant-ho tot.

4.Diumenge teníem festa d'aniversari de dues nenes de la classe del MFG. Hi vam anar tota la família en bicicleta (el MFP a la cadireta) perquè es feia al pati de casa d'una de les nenes i viu en una zona on costa molt aparcar, a part el dia es prestava a sortir a pedalar... Quan vem acabar la festa, en el precís instant que sortíem per la porta, vem enxampar a dos paios que havien tallat ja els cables dels candaus i s'estaven emportant les nostres bicis. És que encara no m'ho puc creure. 10 segons més i se les haguéssin emportat!!!! I el més fort és que són tres bicis d'allò més normaletes!!!! que per una canondale de 6.000€ val la pena jugar-se-la però per tres bicis com les nostres està claríssim que no. Colla de pòtols..

5.D'aquí a un mes farà 15 anys que estic amb la meva parella. Estic al·lucinada. Perquè són 15 anys que han passat volant... I mirat en perspectiva, hem tingut moments més bons i més fluixos com tothom, però no m'arrepenteixo gens d'haver-lo triat a ell com a company de viatge. I això és bo!!

6.Ah! i volia dir-vos que em trobo recuperada de l'anèmia i que ahir vaig tornar a sortir a córrer. Fatal.... vaig aguantar ben just 24 minutets... però per aquí es comença! Necessito fer-ho perquè en els últims dies he tingut rèpliques de taquicàrdies i mini-atacs d'angoixa i això no és bo... he de descarregar tota la merda que carrego durant el dia!!!

7. I últim: us recomano la Lilly Allen. M'està acompanyant aquests dies de catarsi personal, i m'està sentant força bé. M'agrada. Molt. No la conec de res però em vaig baixar l'àlbum d'i-tunes i està genial..

Varis

Avui he tingut un dia dels durs, he començat el matí prou bé però s'ha anat torçant el dia fins arribar a enfonsar-me en la misèria. Només tenia ganes de fugir d'allà i no tornar en una setmana com a mínim. He començat a notar com les cervicals s'anaven garrativant i com apareixia aquella migranya que sembla que t'agafi el cervell i te'l vagi esclafant.

Per compensar-ho he sortit d'allà corrents per anar a buscar els nens. I com ja sabeu alguns de vosaltres, això d'anar pel carrer amb dues criatures és una feina d'allò més esgotadora. I encara més si tens el més petit en fase "treiem el bolquer", perquè a part dels embalums típics que portes sempre penjant del cotxet (la meva bossa de la feina, la motxilla del fill gran, la bosseta del petitó, la compra del dia -que sempre falta alguna cosa-, etc.) has d'afegir-hi una bosseta amb mudes de recanvi i una gibrelleta. OLE, OLE I OLE.. O sea, glamuroso que te kagas!!! ay porfa..

Dit això, són quarts d'una i se suposa que hauria d'estar treballant, que per això m'he emportat la maleta. Però no estic inspirada. He estat treballant unes dues horetes però ara el caparronet ja no em dóna per més. M'he acabat la Moritz i tot el bol de crispetes que m'havia preparat per aguantar desperta ja fa estona, i finalment he pensat que el millor que podia fer era connectar-me i treure el cap per aquí, que fa dies que no puc..

Volia comentar la lectura de L'ÚLTIM PATRIARCA, i sóc conscient de que no ho faig en les millors condicions, així que, enlloc de fer una ressenya com déu mana, que la podreu trobar a molts llocs fent una cerca al Google, el què escriuré aquí serà la meva humil (i resumida) opinió:

Al principi em va costar molt. Perquè em va descol·locar. Perquè a la contra et parla de la lluita entre dos mons i jo allà només hi llegia UN món. El d'un marroquí masclista, violent i cabró que em feia posar de mala llet.

Per sort, superat el meridià de la novel·la, comença a entreveure's algun altre tema, el del xoc amb el món d'aquí. Però la violència i el despreci del senyor patriarcabró per la resta de mortals segueix fent posar els pèls de punta a qualsevol.

En conjunt l'obra m'ha agradat força. Bé, no sé si podria dir que m'ha agradat. Crec que el més correcte seria dir que m'ha convençut.

Vaig comentar el llibre amb una blocaire i ella deia que no hi veia el premi per enlloc. I potser té raó, però el que no es pot negar és que toca temes que no es toquen gaire sovint (bé, aquí em remeto al meu poc bagatge literari, potser l'estic cagant afirmant això, no ho sé). I si aquests temes els toca algú d'aquí queda com que som racistes o que ens els mirem malament perquè no els sabem entendre des del nostre benestant món.. però si ho escriu una persona amb arrels a aquell altre món, i a més ens ho escriu en català, i a més fa referències a La Colometa de Mercè Rodoreda... doncs ho sento Martachka, però el llibre fa pudor de premi.

Potser no és comparable, però als catalans ens cau la baba quan veiem un jugador del Barça de fora d'aquí cridant un Visca el Barça i Visca Catalunya des del balcó de la Generalitat, i aquí passa una mica el mateix. Ens expliquen la història d'una noia que ve a viure a Catalunya i estudiant aquí supera el model del seu pare i família (que això sona a integració i ens agrada), i a més ens ho expliquen en català i ens fan referència a un dels nostres clàssics!!! doncs ens cau la baba...

Bé, reprenent el què deia: que m'ha convençut.

La història és potent. En alguns moments fins i tot massa, pel meu gust. Perquè no tenia uns dies especialment receptius a aquest tipus de temàtiques, però tot i així el llibre crec que sobresurt amb força del què pots trobar per aquests móns de déu...

Apa, ho deixo aquí, que m'estic adormint. Demà ja em rellegiré el què he escrit amb més calma. Que tot podria ser que tot plegat sigui intel·ligible...

bona nit...

Ensaïmada, Cafè i Punyalada

Avui és el meu últim dia de baixa laboral, d'aquí a poca estona aniré a treure'm els punts i demà em reincorporaré a la part més dura de la meva vida.. He volgut aprofitar aquest matí per fer una de les coses que no puc fer habitualment (perquè entro d'hora a treballar): acompanyar els nens a l'escola.

Després de deixar-los he passat per davant d'un forn de pa i he comprat dues ensaïmades, una per mi i l'altra per ma germana, que aquests dies m'ha fet companyia. L'he trucat i hem quedat que esmorzaríem juntes a casa seva, ella hi posaria els cafès.

Quan he arribat a casa seva hi he trobat la senyora de la neteja, jo no ho sabia però es veu que el dimecres toca.. M'he presentat a la senyora Carmen i després de 5 minuts de sentir-la a parlar he començat a entendre el què deia. És un defecte que tinc, quan algú em parla ràpid en aquell castellà amb accent pseudo-andalús tancat, és que no rasco bola!!!

Quan ens hem assegut amb ma germana a devorar les ensaïmades, per desgràcia meva, ja havia superat la fase d'adaptació al idioma, i he pogut disfrutar de la següent conversa:

Sra.Carmen: Mira que pa sé hemmána, no sus parecéi en ná, no?
La Meva Sister: Pues casi nadie opina lo mismo que usted Carmen, que hay gente que incluso dice que nos confunde de tan iguales..
Sra.Carmen: Ah sí??
Grigri: Sí sí, de verdad. Mire, le agradezco que nos diga eso porque nosotras pensamos que no nos parecemos tanto como dicen.
Sra.Carmen: (a mi) No no, no sus parecéi, no. Poque tu hemmána éj mú guapa.
Grigri: (moltes gràcies Sra.Carmen, això seu és alta i fina diplomàcia) Sí sí, ella éj mú guapa
Sra.Carmen: Bueno, que no quiero dissí que tú séa fea (moltes gràcies altra vegada Sra.Carmen, no ho intenti arreglar, tallem-ho aquí), que tú también ére guapa, pero tu hemmána éj mú guapa (gràcies per remarcar el MÚ Sra.Carmen, no són ni les 10h del matí i ja m'han dit lletja..)

Puntualització:
Abans de res vull deixar clar que la meva germana és guapa. Ja se sap que amb el segon fill els pares ténen més experiència i sovint aconsegueixen que el segon surti més ben acabadet.

Reflexió 1:
La meva germana paga massa bé a la Sra.Carmen i aquesta es veu obligada a piropejar-la com a complement de la seva feina.

Reflexió 2:
La meva germana paga massa poc a la Sra.Carmen i aquesta ha optat per una estratègia de camelar-se-la, a veure si cau alguna cosa més.

Reflexió 3:
Definitivament, això de "La plus belle du quartier", era un farol com un campanar!! què us pensaveu?

Guaiteu que bonic!

És el meu balcó

Les últimes adquisicions han estat dues camèlies, una "cheflera" i un llimoner nan, amb 5 llimones incloses!!!

Martachka: al fons de tot encara hi ha la que em vas regalar fa uns quants anyets... està enorme i ha fet unes floretes blanques d'allò més boniques!!

No hi ha res com tenir temps ociós i una germana que t'acompanya a tot arreu disposada a posar-hi les dues mans que no tinc!!

merci germaneta..

POST-OPERATORI

Per respondre als vostres desitjos, us diré que l'operació va anar bé i que avui començo a trobar-me força bé. Fins ara m'ha fet mal tot el braç, com si m'haguessin estomacat...


El resultat és aquest:

He de tenir el canell immobilitzat durant tres setmanes, però avui a mig matí aniré a veure el traumatòleg perquè em tregui aquest parapeto!! quan em va venir a donar l'alta li devia fer llastimeta i em va dir que no m'esperés a dilluns, que podia anar-hi divendres... i li agraeixo!!
Perquè a l'hivern és difícil compaginar aquest braç de Mazinger-Z amb el meu fons d'armari. Que només m'entren dos jerseis!!! HO HAVEU VIST!!!
A veure si puc passar els dies que em queden amb la canellera, o almenys amb un embenat més light...

I amb tot això he aprofitat el temps per acabar "La lladre de llibres", novel·la que recomano a tothom qui li agradi disfrutar d'una bona història ben explicada.
I també he agafat "L'últim patriarca" que em vaig regalar per Sant Jordi. Estic a mig llibre i la veritat espero que la trama faci un gir que m'ajudi a trobar-li el gust, perquè fins ara l'únic que he aconseguit és enrabiar-me com una mona amb el pare-cabró de la protagonista. Que el retrat que fa de "l'ordre musulmà de les coses" (i concretament de la família) fa posar els pèls de punta. Potser el fet que un llibre aconsegueixi remoure'm d'aquesta manera ja es podria considerar un mèrit en sí, no ho sé.. ja us ho explicaré quan acabi!!

Ara deixo l'ordinador que, com comprendreu, escriure és un calvari!!
Repeteixo: LA LLADRE DE LLIBRES!!!!! llegiu-lo!!!

dilluns 16/02/2009

Coses que vaig fer ahir:

1.esmorzar un entrepà de truita, un donut de xocolata i un tallat.
2.anar al carrefour de La Maquinista per comprar entrades del festival sonisphere de barcelona.
3.desesperar-me durant més d'una hora veient que la noia del carrefour no podia imprimir les entrades i havia d'anul·lar la compra.
4.anar fent ral·lis al carrefour de Badalona-Montigalà a recollir les entrades que ens havia reservat la col·leguis de La Maquinista... (entre vosaltres i jo: fins que no les vaig tenir a la mà no m'ho acabava de creure!)
5.entrar a xafardejar dins del carrefour (ja que hi érem...) i fer gasto amb un llibre tot divertit de Pirates perquè aviat celebrarem l'aniversari del MFG.
6.ingressar a l'hospital Mutua de Terrassa perquè em practiquessin la desitjada artroscòpia de canell. Vaig ingressar a les 16h i no em van baixar a quiròfan fins les 20h!! i sense menjar des de les 9h...

.. i entre els punts 5 i 6, a casa vaig descobrir aquest vídeo, el trobo molt divertit!!!
a youtube podeu trobar els videos de diverses celebrities, us recomano la de MANU CHAO. N'he vist molt poquets, però aprofitaré el descans obligat del post-operatori per divertir-me una estona amb l'humor delirant d'aquesta gent...

we are the world

Nois i noies, avui he sentit això quan sortia de la feina, de camí cap a casa... crec que feia molts molts molts molts molts molts però que molts anys que no la sentia. Tants que m'he emocionat tota sola pensant en que jo era molt jove quan tot això passava... o el que és el mateix: que ja tinc una edat!!!

Si veient això us trobeu que us apareix un somriure tonto als llavis és que, com a mínim, sou de la meva quinta..

No cal dir que us recomano "encaresssidamente" que aguanteu fins als últims minuts que surt el més Gran de tots: Ray Charles
seguit d'aprop d'aquell altre "fenòmen" que es diu Stevie Wonder...
pujeu el volum... pell de gallina...

ja falta menys

Divendres de la setmana vinent ja sabré, espero, la data de la operació que fa mesos que espero. No és res greu però emprenyador. Fa prop de dos anys vaig descobrir que al canell esquerra hi tenia un ganglió, era petitó i no causava molèsties així que quan vaig preguntar a la doctora de capçalera per l'afer ganglió em va dir que si no em feia mal que no m'havia de preocupar per res. Ara bé, a partir del moment que es fes més gros i em fes mal, el millor era demanar hora al traumatòleg.
I això va passar cap a principis de maig de l'any passat...

Ho he provat tot: sessions de massatge, sessions de ultrasons, sessions de micro-ones, l'han buidat amb una xeringa,... i el cabronàs (amb perdó) segueix aquí donant pel sac.

A aquestes alçades no puc fer vida normal, porto permanentment una canellera amb una fèrula per evitar doblegar l'articulació (que és el que em fa més mal), tinc dolor quan escric hores a l'ordinador, i quan agafo els nanos en braços... Per no parlar d'escalar, que des del maig que no escalo!!!

Espero amb ànsia que m'obrin i em treguin aquest ganglió de la punyeta, us ho puc assegurar...

PARETS DEL MÓN, ESPEREU-ME!!!!

Inventari

Després de tanta festa, entre turrons i polvorons, cauen joguines i més joguines al menjador de casa nostra. Aquest any els escollits han estat:
-1 DVD del KUNG FU PANDA
-2 DVD's del BUMBA
-1 Illa de GORMITI
-3 packs de 4 figures de Gormiti
-1 Cuineta tamany "gran estorbo"
-1 Parking de 3 plantes amb Heliport i vistes a Manhattan incloses
-3 contes per cada nen --> en total 6 contes
-1 joc tipus puzzle per crear animalons de tota mena
-1 got del POCOYO per cada nen --> en total 2 gots (per sort, aquests han anat a parar a la cuina, i no gasten espai de menjador).
-1 ninotet del wall-e que balla.
-1 illa de dinosaures del Playmobil.
-1 helicòpter de policia de Playmobil.
-1 joc de 30 peces de construcció (per sort nostra, fetes de foam, que no fa soroll...jejejejeje).

no està malament si comptem que això queda a repartir entre 2 nens i que aquí hi han posat regals el tió, el Pare Noel i els Reis...

glups...!!

Qüestió de fer-se gran

Aquest matí el Meu Fill Gran s'ha vestit tot sol. Això no és novetat perquè ho fa sovint. El què ha passat avui és que no ha encertat posar-se els calcotets del dret. Jo evidentment no ho he vist perquè quan he acabat de vestir el Meu Fill Petit ell ja estava calçant-se les "bambes de fletxes que corren molt".
Les meves sospites han arribat quan, a 4 cantonades de casa, em diu:

MFG: "Mare, aquests calçotets de pirates em van petits".
Jo: "A sí? Vols dir?"
MFG: "Sí mare, em van petits del cul. És que jo ja tinc el cul d'home gran"

la sort (2a part)

Estimada audiència: per si algú tenia dubtes us confirmo i reconfirmo que aquest any tampoc m'ha tocat la loteria. Per tant, es manté la màxima del meu avi Rosendo de que "Sort és a Lleida", tot i que aquest any els de l'administració de La Bruixa d'Or no hagin venut cap dels premis..

Seguim currant, o el què és el mateix: seguim pringant...
A la meva empresa hi ha un home que està apunt de jubilar-se que sempre li sento dir la mateixa frase: "que és dura la vida del xupa-tintes!!!" i tots sabem que té raó.
Als qui ens ha tocat viure al cantó pobre de la vida és el que ens toca.

Bé, sempre ens queda la possibilitat de desconnectar-nos del món via blogosfera...

Aprofito per dir-vos que aquests dies de Nadal he acabat un llibre del Paul Auster "Tombuctú" que m'ha fet passar una molt bona estona, i que ara he començat "La lladre de llibres". Em resistia a llegir-lo perquè em temia un drama de gran magnitud en la línia de qualsevol història que tingui a veure amb l'Alemanya nazi, però una ressenya que va escriure la nimue, una blocaire que en sap força d'això dels llibres, em va fer decidir. De moment he devorat més de 100 pàgines en un obrir i tancar d'ulls. Està ben escrit i el ritme és bo. Suposo que el què en realitat enganxa és la vena morbosa que tots portem a dins, que fa que a mesura que vas llegint es vagi fent més i més present la idea del "ara ve quan maten a algú"..
no ho sé, ja us ho explicaré quan acabi.

Només afegir un BON ANY 2009 a tots i totes.

la sort

Un dels molts factors d'esquizofrènia col·lectiva de les festes nadalenques és la arxi-coneguda LOTERIA DE NAVIDAD.

Una servidora, que deu ser molt afortunada en amors perquè en qüestions de sorteigs i loteries pràcticament mai li toca res, no és gaire amant de comprar participacions i dècims. Però sempre arriba aquell moment fatídic en què algú del departament et diu: "perquè no juguem tots a un mateix dècim?". I ja em teniu llençant els euros directes cap a les arques de l'Estat...

El meu avi sempre deia:
"Sort és un poble de Lleida"

I jo intento recordar-ho sovint.


Però també tinc moments de feblesa en què em faig il·lusions de viure una vida una mica millor (definint "mica" com a la no necessitat de fer tants números a final de mes) i penso: i si un dia em canvia la sort?

I vosaltres?
Creieu en la sort?

El dilema dels Nadals

Arriben festes i tothom vol apuntar-se a la foto de fer regals als nens de casa. A nosaltres ens toca perquè som els pares, però els avis reclamen la seva parcel·la, i les tietes també.. I resulta que sempre acabem amb la casa plena de joguines i nosaltres pensant "i tot això on dallonses o fotrem?"
M'estresso només de pensar-hi..
Comença la batalla amb la parentela..
(Fins ara encara no s'ha donat el cas de que la guanyi)
Hauré de pensar una bona estratègia..
No sé si un discurs basat en el problema de la pujada indiscriminada de preus, l'alça de les xifres d'atur del país, la crisi de les subprime, el fracàs de l'ONU a Afganistan, i la falta d'acord entre els països membres de l'UE per trobar una solució conjunta a la crisi econòmica, m'hi podrien ajudar... Aquí és evident que hi ha un filó, no???

Reflexió

El Meu Fill Petit s'ha afeccionat a la pel·lícula Happy Feet. Fins al punt que cada tarda quan arribem a casa el primer que fa després de treure-li la jaqueta i despertar el gat, és anar al DVD, agafar la capsa de la peli i portar-me-la perquè li posi dient-me "mmmm! mmmm!!", que com tothom sap, vol dir: "mare, posa'm aquest DVD que tinc moltes ganes de veure'l".

Perquè us explico això? Doncs perquè a partir del visionat 500 de la peli, ja et saps la meitat dels diàlegs de memòria. I n'hi ha un que em té especialment intrigada. Fa dies que hi dóno voltes i el vull compartir amb tots vosaltres:

Mestra: "A veure nois, avui us ensenyaré la lliçó més important de tota l'Educació Pingüina Bàsica, algú sap dir-me quina és?? Per exemple tu, Simon."
Simon: "aaammmm pescar?"
Mestra: "No, Simon. Qui més? A veure, tu Mumble?"
Mumble: "hummmm.... no menjar neu groga?"

Ho deixo aquí, perquè reflexioneu durant el cap de setmana.