Divendres de la setmana vinent ja sabré, espero, la data de la operació que fa mesos que espero. No és res greu però emprenyador. Fa prop de dos anys vaig descobrir que al canell esquerra hi tenia un ganglió, era petitó i no causava molèsties així que quan vaig preguntar a la doctora de capçalera per l'afer ganglió em va dir que si no em feia mal que no m'havia de preocupar per res. Ara bé, a partir del moment que es fes més gros i em fes mal, el millor era demanar hora al traumatòleg.
I això va passar cap a principis de maig de l'any passat...
Ho he provat tot: sessions de massatge, sessions de ultrasons, sessions de micro-ones, l'han buidat amb una xeringa,... i el cabronàs (amb perdó) segueix aquí donant pel sac.
A aquestes alçades no puc fer vida normal, porto permanentment una canellera amb una fèrula per evitar doblegar l'articulació (que és el que em fa més mal), tinc dolor quan escric hores a l'ordinador, i quan agafo els nanos en braços... Per no parlar d'escalar, que des del maig que no escalo!!!
Espero amb ànsia que m'obrin i em treguin aquest ganglió de la punyeta, us ho puc assegurar...
PARETS DEL MÓN, ESPEREU-ME!!!!
3 comentaris:
Doncs, que vagi molt bé l'operació, guapíssima! Ja veuràs com d'aquí quatre dies pots escalar, agafar els nens i, malauradament, també treballar :)
Sort i petonassos!!
Ànims, grigri! Vist i no vist i com a nova una altra vegada. Abraçada!
Aiiix! Molts ànims !!!
Ostres Gri-Gri, si ho arribo a saber! Tenies l' excusa "perfecte" per venir a BKK unes setmanes ... aquí els metges i hospitals són fantàstics i SENSE esperes !!! ;)
Bé, cuida't molt. I esperem que et treguin aquest petit alien, que el molt cabrón s'ha colat al teu cos sense demanar permís, ben aviat !!
Petonets de cap de setmana!
Publica un comentari a l'entrada