03 de desembre 2008

El dilema dels Nadals

Arriben festes i tothom vol apuntar-se a la foto de fer regals als nens de casa. A nosaltres ens toca perquè som els pares, però els avis reclamen la seva parcel·la, i les tietes també.. I resulta que sempre acabem amb la casa plena de joguines i nosaltres pensant "i tot això on dallonses o fotrem?"
M'estresso només de pensar-hi..
Comença la batalla amb la parentela..
(Fins ara encara no s'ha donat el cas de que la guanyi)
Hauré de pensar una bona estratègia..
No sé si un discurs basat en el problema de la pujada indiscriminada de preus, l'alça de les xifres d'atur del país, la crisi de les subprime, el fracàs de l'ONU a Afganistan, i la falta d'acord entre els països membres de l'UE per trobar una solució conjunta a la crisi econòmica, m'hi podrien ajudar... Aquí és evident que hi ha un filó, no???

6 comentaris:

ex koala mir ha dit...

Només cal que m'ho diguis que t'envio els manis grogs thais, que ara que han deixat d' acampar als aeroports no saben què fer ni on anar ...

La meva idea seria ... de cara al familiar que més ràbia et faci ...

... resulta que el nen, aquest any, s'ha "emperrat" amb una bateria, però diu que només la vol tocar a casa teva pel tema del sol i tal ... O sigui, que si vols, ja saps, la instalem a casa teva i el nen, us farà concerts encantat de la vida ...

A quina hora dius que us va bé que vinguem ???

Grigri ha dit...

el més trist de tot és que aquesta estratègia ja l'he provat i no funciona. Els nens ténen un timbal a casa els avis que "no surt de casa els avis". Això no impedeix que els caiguin regals innecessaris...

miquel ha dit...

Definitivament, has d'argumentar fent referència a la crisi i a la solidaritat, és el que toca, però estic segur que continuaràs tenint la batalla perduda. Sempre et queda la solució d'anar regalant els regals, els vells és clar. Per cert, no et sobra cap tren elèctric? És una frustració de la meva infantesa.

Dan ha dit...

Els regals s'agraeixen i just passat festes... la meitat es destrueixen sense miraments. Són els regals o el nostre espai vital!
I argumentar amb la família acostuma a no servir. En tot cas, sort! :-)

Grigri ha dit...

pere, la "neteja" ja la vaig fer fa dos caps de setmana. I tot i així les joguines ocupen força espai vital..
La veritat és que, comparant amb altres famílies que conec, la taxa de densitat de joguines que tenim (que es calcula com la quantitat de joguines per metre quadrat) és de les baixes. Hi ha nens que col·leccionen veritables muntanyes de joguines, haurien de viure 3 vides per poder jugar amb totes..

martachka ha dit...

Jo crec que no cal que t'hi esforcis, ni crisi econòmica ni res. No crec que hi hagi cap argument que convenci als avis de no comprar coses que no necessites ni tu ni la canalla. Mentre no els regalin una nina Rosaura d'aquelles que són més altes que els nens, i que fan molta por... Però si fos el cas, sempre queda l'ebay...