bon discurs

avui conversant amb un company a la feina que és tant "fan" de la pel·lícula com jo mateixa, ens ha vingut al cap aquesta escena.. us la penjo aquí perquè val la pena!

Reflexions

Ahir vaig "patir" una concatenació de successos i converses amb companys, que em van fer arribar a conclusions monstruoses sobre la condició de les dones com jo al món laboral.

Per exemple:
(i) Rebo una convocatòria de reunió pel dia 16 de juny a les 16h i pocs minuts després un altre e-mail de convocatòria dient el següent: "Dado que tenemos ese mismo día a esa misma hora el partido de La Roja y supongo que muchos lo querréis ver… si os parece aplazamos el conference call hasta el jueves 17 a las 11.00h."
M'agradaria saber què passaria pels seus caparronets si jo hagués escrit el següent:
"Dado que tengo ese mismo día a esa misma hora la revisión al pediatra de mi hijo de 5 años y supongo que muchos consideráis importante la salud de los hijos... si os parece aplazamos el conference call hasta el jueves 17 a las 11.00h"

Aquí ho deixo, perquè hi aneu pensant..

(ii) El jef em diu el següent: "la Direcció està preocupada perquè han sentit veus de que no t'impliques suficient a la feina" cosa que traduida al català estàndard vol dir: "sé que el teu horari d'estiu és fins les 15h, però observem que darrerament no t'estàs quedant totes les tardes i això és símptoma de certa deixadesa que no podem tolerar"...
Que tingui una àvia de baixa per accident de traumatologia des de fa 3 mesos, i, per tant, no tingui mans que em puguin ajudar, no compta... of course!!

(iii) Un company de feina em diu el següent: "tu no ets més tonta que nosaltres, no arribes a tot perquè fas menys hores que nosaltres, perquè al cap no hi tens només la feina. Tu hi tens la feina, els nens, l'escola, la casa,... és clar, és impossible arribar a tot"...
Suposo que ho va dir "per ajudar", però d'aquí arribo a la 3ª i última conclusió del dia: a part de ser uns masclistes de nassos, se senten millors treballadors que tu perquè ells es dediquen amb cos i ànima a la feina, i tu no. Consideren d'entrada que estàs limitada i que per tant mai arribaràs on ells arriben... no cal mirar productivitats oi? no cal comptar les hores efectives de feina oi? (perquè jo no m'aixeco de la cadira a fer 3 cafès al dia i a dinar a casa durant 2 hores!!!!).


DONA TREBALLADORA QUE LLEGEIXES AIXÒ: T'ACOMPANYO EN EL SENTIMENT...

Del llibre que us deia l'altre dia...

[..]  Los sorbetes estaban cómo diría yo..., deliciosos.  Tonificado, mi príncipe azul ha venido a sentarse a mi lado en el momento del café.
Tan cerca que es ya una certeza. Son medias con liguero lo que llevo. Ha notado el pequeño enganche arriba en mi muslo.
Sé que en ese preciso momento, ya no sabe ni dónde vive.
Me levanta el pelo y me besa en la nuca, en el huequito que hay detrás.
Me susurra al oído que le encanta el bulevar Saint-Germain, que le encanta el borgoña y los sorbetes de casis.
Le beso el pequieño corte. Con todo el tiempo que llevaba esperando ese momento, me aplico.
Los cafés, la cuenta, la propina, nuestros abrigos, todo eso ya no son más que detalles, detalles, detalles. Detalles que no estorban.
Nuestras cajas torácicas se disparan.

Me tiende mi abrigo negro y entonces...
Admiro el trabajo del artista, chapeau, muy discreto, apenas visible, muy bien calculado y aún mejor realizado: al colocarlo sobre mis hombros desnudos, que se le ofrecían suaves como la seda, encuentra la décima de segundo necesaria y la inclinación perfecta hacia el bolsillo interior de su chaqueta para echar una ojeada al buzón de mensajes de su móvil.

Vuelvo a la realidad. Del golpe.
Será traidor.
Será ingrato.
¡¡¡ Pero qué acabas de hacer, desgraciado!!!
¡¿Pero de qué te preocupabas cuando mis hombros estaban tab redondos, tan cálidos y tu mano tan próxima?!
¿Qué asunto te ha parecido más importante que mis senos que se ofrecían a tus ojos?
¿Por qué cosa te dejas importunar cuando yo esperaba tu aliento sobre mi espalda?
¿No podías toquetear tu maldito chisme depués, sólo después de haberme hecho el amor?

[...]

Gran Anna Gavalda...

P.D. la reproducció d'aquest fragment no té cap intenció comercial ni de benefici propi. Només pretenc compartir les línies que més m'han fet riure, del que he llegit en els darrers mesos..

Estimat Bloc,

Estimat bloc,


Et vull demanar disculpes per haver-me mostrat distant aquests darrers 2 mesos…

Tinc un nou amic que és ràpid i interactiu i m'estic tornant prou mandrosa per resumir-ho tot en una frase enlloc d'asseure'm a escriure't cosetes com acostumava a fer..

No ha estat un canvi premeditat, senzillament m'he acostumat al nou amic i ara és com que encara em costa més trobar el temps per penjar-te posts.

Fa dies que em volten coses pel cap, coses per escriure't i compartir amb la resta de blocaires que em vulguin llegir… com ara que he llegit un altre llibre de l'Anna Gavalda que m'ha agradat molt, i que, per fi he encetat el tercer de l'Stieg Larsson. Que estic sortint a escalar de manera força regular i que se m'estan posant uns bíceps que semblo el Popeye , que segueixo aguantant prou dignement el curs de dansa per "sacs de patates amb ganes de ballar" i que al final em sabrà greu i tot que s'acabi, que els meus petitons cada dia són menys petitons i que adoro veure'ls créixer i jugar, que ja he afegit Jack Johnson a la llista dels més escoltats a l'ipod, que aviat tindré el judici per l'accident de cotxe del mes de novembre, que m'he escapat a Roma un cap de setmana amb la Mir… resumint: que no em queda ni un minut per parar quieta i descansar!!!!


Però la vida ja és per això, per aprofitar-la…. oi??

Felicitat

Penso que la felicitat està feta de petites cosetes.  Aquí en venen unes quantes que han succeït els darrers dies i que, per tant, fan que en aquests moments em senti feliç:

m'han fet padrina del fill adoptiu d'una parella de bons amics.
ens han donat el cotxe nou (digueu-me materialista però, després de 9 anys amb el mateix pot, un de nou té la seva gràcia..).
els dos darrers caps de setmana han estat ben rodonets (tot i que aquest darrer el Barça només hagi pogut empatar... catxis...).
tinc bitllets d'avió i hotel per escapar-me amb la mir a Roma un cap de setmana de maig.
he celebrat l'anviersari del MFG, aviat celebraré el del MFP i poc després en faré 34.
ja tinc els llibres que regalaré aquest Sant Jordi.
he pres una decisió definitiva sobre la feina, ara només falta traslladar-la a l'autoritat pertinent, quan aquesta em dediqui 5 minuts!!
he encetat converses per un sopar de pernilet i braves.
he retrobat per facebook una amiga de la universitat que feia temps que tenia ganes de trobar.
avui fa 16 anys que la meva parella és la meva parella, i demà en farà 9 que la meva parella és el meu marit.

Què us sembla?
No està gens malament oi?

Enmig de tot això també hi ha molts nervis enrabiades i mals moments, però tenir-ne de bons ajuda a superar-los amb un somriure!!

Cap de Setmana Rodó

Dissabte era el gran dia del MFG, celebràvem el seu aniversari amb els nens i nenes de la classe. Vam trobar una masia tranquila al mig del bosc on, per un preu mòdic, van fer disfrutar els nens a base de bé portant-los a fer d'exploradors trobant pistes i mapes d'un tresor amagat a una cova d'un ós...
Després de la festa algunes famílies vàrem aprofitar per quedar-nos a dinar a la braseria de la masia, i val a dir que vam menjar súper bé i per un preu moooolt assequible!!!  El dia era assolellat i feia una temperatura molt agradable per acabar prenent els cafès del dinar a la terrassa de la masia. Resumint: tranquil·litat, bona companyia i bona taula... què més es pot demanar??? ah bé, sí, un partidet de futbol al camp de la masia per acabar de rebentar la canalla...!!!

Dissabte al vespre vem rematar la tònica general del dia, amb el 0-2... no tinc res a afegir que no pogueu imaginar-vos....  vaig ser incapaç de mirar el partit directament, només me'l mirava de reüll i aprofitava mentrestant per navegar per la xarxa...  però vaja, que va ser una passada destrossar els merengues d'aquella manera.... hmmmmmm...

I avui he rematat el cap de setmana sortint a escalar amb un ex-company de feina a Collbató. Solet, Roca, bona companyia i una cerveseta per arrodonir-ho...
no està gens malament oi?

Algú té una recomanació per regalar un llibre per Sant Jordi???
S'accepten idees...

no tinc entrades

....pero m'agradaria anar-los a veure!!!

ara reia recordant això...

Els vaig descobrir aquest estiu quan vem estar de vacances per Navarra... busqueu a youtube per "vaya semanita".
Dedicat al DP!!

let's dance!!!

Potser estaríem d'acord en que els Mika tenen cançons més bones que aquesta, però és la que porto dins del caparronet avui...

Classe Magistral 2

Fa dies que volia compartir amb vosaltres la bona notícia de que el MFP ha decidit seguir amb la tradició iniciada pel seu germà fa uns anys (entrar aquí per més referències), heus ací alguns exemples del seu do:


DÍNXOS DOT





KITONDO





DEVÉDET





CATXUTETA



N'hi ha més, però en aquests moments no estic prou lúcida per recordar-los tots, prometo fer una tercera entrega tan aviat com em vinguin a la memòria altres hits..

Notición

juas juas juas juas juas...

Aquarium

amb el permís dels peixets... espero!

Yes I am

Of course SHE is,

and You and You and You..

dedicat a totes les superwomans que conec.. i en especial a la que avui m'ha convidat a dinar!!

anys..

Vaig passar uns anys de la meva adolescència escoltant una i una altra vegada tota la discografia dels Queen, feia molts anys que no escoltava aquesta.. gràcies youtube!!!

Escapada al Delta, fotos...