22 de novembre 2007

El crac de casa

Els qui pensin que tenir fills és un esport d'alt risc tenen part de raó.

El meu fill gran està demostrant que té fusta de crac. Però no del futbol no. El paio aspira a rei del mambo. Heus aquí algunes frases cèlebres dels últims dies, veureu com tinc raó:

Frase 1:

AVIS: Petitó, si et portes bé, un dia d'aquests podràs venir a dormir a casa els avis.
CRAC: Doncs vosaltres, si us porteu bé, podreu venir un dia a dinar aquí a casa.

...Per xulo ell, sí senyor! Que de posar normes ell també en sap!


Frase 2:

JO: (abans d'entrar a la xarcuteria) Fill meu, fes el favor de no demanar que et donin catalana entesos?
DEPENDENTES: Hola bonic, com estàs? Què ens expliques avui?
CRAC: Avui la meva mare m'ha dit que no demani res.

...Con dos coj... I jo de color lila.... si és que són tan macos i tan espavilats els nens d'avui dia....


Frase 3:

JO: (abans d'entrar a la xarcuteria, again) Escolta'm, recordes que no has de demanar res?
DEPENDENTES: Hola guapo, com estàs?
CRAC: Bé, però tinc una mica de tos..
DEPENDENTES: Ah sí? Caram..
CRAC: Sí, mira (i fa unes tossides de mentirijilla) .
DEPENDENTES: Noi, sí que tens tos sí..
CRAC: Sí, és que tinc una mica de mal de coll, però la catalana va molt bé pel mal de coll eh!

... I jo sota terra, cavant la meva pròpia tomba

8 comentaris:

08181 ha dit...

Crac es poc! es un mestre!

Jo el portaria sempre amb mi a la benzinera jeje si alla tb li donen mostres gratix...

Albert ha dit...

Jooo! La conversa número tres és de doctor honoris causa! Déu n'hi dó si anem arreglats....

ex koala mir ha dit...

Sencillament GENIAL !!!!!!!!! jajaja. Que bo!

Jo, de gran vull ser com ell :)

Petons de Divendres !!!!!!!

Anònim ha dit...

Que n'és de gran!!
XD

Jo m'estaria partint de riure... si ja em fa riure ara... jjjj... doncs les que us queden per passar... XD

Petons per tutti!

Grigri ha dit...

Denke, no sé com s'ho fa (bé, mentida, en realitat sí que ho sé), però a tot arreu li donen coses. té un palique que es camela totes les dependentes de tot arreu on anem. Si no li cau alguna cosa de menjar, és un regalet del tipus que sigui (bosses, cotxes, pilotes,..). De la majoria de llocs no surt mai amb les mans buides..

albert, sí és d'honoris causa, i tant! I el pitjor és que aquesta només és una mostra de les moltes que ens regala últimament...

mir, tu ja el coneixes, però la propera vegada que ens trobem et podrà fer una dissertació sobre el tema que tu vulguis que et petaràs de riure!!

esteve, tu també el coneixes. Saps que està preparat per això i per molt més. O sigui que tens raó: ja val més que ens anem preparant!!!

Xurri ha dit...

Maremeva, quina patxorra que gasten els nens, i quina santa innocència de sinceritat!

Gri-gri, no t'animes a transformar?

Hanna B ha dit...

ais que bo!!! m'encanten aquestes sortides barreja d'innocents i picarones!!
petonets al teu nen!

bellosoli ha dit...

jejeje! als nens se'ls hi acudeixen unes coses per al·lucinar!!!