Still Alive!

Tinc aquest racó de món més abandonat del què voldria. Ho sé.
No és que hi estigui barallada ni que no tingui res a dir. De fet en tinc bastantes de coses a dir... Però m'ha faltat temps.
Els darrers dies a la feina van ser d'infart. Va arribar una noia nova al departament a mitjans de febrer i em corresponia traspassar-li el màxim de feina possible. A part d'això, veient l'evolució de la meva panxa i de les meves contraccions, el meu jefe es va afanyar a col·locar-me força feina d'aquella que "s'ha de fer abans de que marxis", i que per ell són cinc minuts fer-la però abans de posar-t'hi tu ja saps que en tens ben bé per una setmana llarga i intensa...

En fi, misèries d'aquelles en les que tots plegats ens trobem. Així que no cal que m'hi estengui gaire.

Aquests dies realment he estat molt molt molt cansada. L'anèmia ha anat avançant tot i prendre'm religiosament el suplement de Ferro que em va receptar el doctor. Suposo que el ritme frenètic que he portat aquest darrer mes hi ha ajudat força. Però el més important de tot és que aquesta setmana ja estic de vacances i que de cara a la vinent no tornaré a la feina. Agafaré la baixa perquè demà entro a la setmana 37 i l'embaràs està molt avançat. Ni el propi doctor té clar que aguanti sense parir fins la propera visita. Així que millor que estigui quietona a casa que començar a fer-me la Joana d'Arc. Com diria el Molt Honorable Sr.Pujol: "Això ara no toca".

Estic llegint força, vaig acabar la Trilogia de Nova York, i també Ensayo sobre la lucidez "de l'escriptora premi Nobel Sara Mago" (gràcies Espe per aquests moments gloriosos), i ara he començat Kafka a la platja.. El cert és que aquest darrer m'està agradant molt. Bé, només he llegit 60 paginetes, encara queda molt llibre per endavant. Però d'entrada m'està agradant, a veure què tal.

També m'estic aficionant als Sudokus, em vaig comprar un llibret al quiosc de davant de casa, i va bastant bé per matar estonetes de repòs al sofà. Sóc una principiant, de moment no he passat del nivell fàcil. Però ho trobo força entretingut.

Aquesta tarda aniré a veure una amiga meva que va donar a llum a finals de març un nen que es diu Biel i que de ben segur serà un nen fantàstic. Estic molt contenta pels pares. Tinc moltes ganes de veure'ls babejar amb el seu nadó. FELICITATS PARES!!
Miraré d'aguantar-me l'enveja com pugui.

Per acabar, només recomanar-vos l'espectacle ALEGRIA del Cirque du Soleil. Vem anar-hi diumenge passat per celebrar l'aniversari del meu fill. Ell va estar tota l'estona emocionat, com hipnotitzat. I jo, doncs tres quarts del mateix. Comptant que sempre havia desitjat portar el meu fill a veure un espectacle d'aquesta gent, només començar estava tant toveta que em vaig passar el primer número plorant com una magdalena. La primera peça musical (Vai vedrai) és deliciosa, sempre m'ha agradat molt, i combinar això amb la cara d'emoció del petit és quelcom que no es pot explicar. Bé, d'acord, també hi ha les hormones de l'embaràs per aquí el mig jugant el seu paper. Però crec que sense embaràs la meva reacció hagués estat la mateixa. Sóc una sensible sense remei, i una mare figa-tova. Que jo sàpiga això encara no està prohibit per llei oi?

Una abraçada a tots els bloggers que caigueu per aquí i fins aviat.. o no!
El compte enrere ha començat....