El Test

Una de les coses que et passa quan estàs embarassada i que cap llibre especialitzat en el tema t’explica, és haver de d’afrontar repetidament el TEST DEL PASSAVOLANT XAFARDER (a partir d’ara TDPX).

Per situar-vos:
El Passavolant (Goes-Flying en anglès) és tot aquell qui es creua al teu camí, sigui a mig passadís de la feina, o bé a l’ascensor, o bé al forner on compres cada dia, o rentan-te les mans als lavabos de l’IKEA… en resum: als llocs més insospitats; i que es caracteritza per mostrar amb tu una cordialitat excessiva (i permeteu-me que enfatitzi aquest adjectiu) arran del teu estat de bona esperança.

El TDPX és un qüestionari aparentment senzill, basat en uns punts molt bàsics :
1 - De quantes setmanes estàs. Aquesta qüestió sol ser formulada a la inversa a mesura que la teva panxa adquireix dimensions de globus aerostàtic: “quantes setmanes et queden?”
Aquest punt és especialment dolorós quan encares el tercer trimestre. Tu ja comences a estar farta de portar la panxa tot el dia amunt i avall i de sentir-te una versió descafeinada de “la ballena alegre”, i mires de concentrar-te en el què faràs aquesta setmana i com a molt la setmana que ve. Per no pensar en que encara et queden uns tres mesets. I llavors, quan menys t’ho esperes, coincideixes amb el tal Passavolant i et recorda que encara et queda una eternitat fins que arribi el gran dia, amb expressions de l’estil: “Encara?” o bé “Doncs sí que falten dies!”.
Hi ha una variant específica de Passavolant que jo l’anomeno “el Passavolant-graciós” (per no dir el Passavolant-filldep…), que després del “Encara?” afegeix un “doncs sí que estàs grassa per estar de tant poc!”.
Cosa que, com podreu imaginar, posa de molt bon humor a qualsevol.

2 - Si portes nen o nena. Aquest punt normalment va acompanyat d’un altre i és el decobrir si és el primer o segon embaràs. En cas de que sigui el segon se’t demana el sexe del primer fill. I si, com en el meu cas, resulta que repeteixes el sexe, acte seguit el Passavolant posa cara de compassió profunda com de donar el pèsam i et diu: “quina llàstima.. Bé, no passa res, al tercer viatge ja et vindrà la nena!”
Que quèèèèèèèèè?? Però on està escrit que repetir sexe sigui una mena de càstig diví? Faig cara d’estar disgustada jo? Faig cara de ser rica i poder-me permetre tenir un tercer fill? No ho entenc. Us asseguro que no ho entenc.

3 – El nom de la criatura. És una pregunta optativa. No tothom la fa. Però tot aquell Passavolant que la formula acte seguit et dóna la seva conformitat o disconformitat amb la teva tria.

4- El teu estat de salut. També és una pregunta optativa que el Passavolant formula o no en funció del temps del què disposa. A part dels comentaris sobre si la teva panxa és molt o poc grossa pel temps que estàs (i creieu-me que cada Passavolant gasta uns barems diferents), també hi ha el comentari sobre si estàs fantàstica o no. Us asseguro que recordo el nom i cognoms de tots els Passavolants que durant el primer embaràs em deien que només tenia panxa i que estava estupenda i que si em miraves de darrere no semblava ni que estés embarassada. JA JA JA i JA!!!
Una colla de mentiders tots plegats! Això és el que són!!
Embarassades del món: No us en creieu ni mitja paraula!!!
Perquè és impossible “estar igual d’estupenda però amb panxa”. I els llomillos que et surten què ? I les cames inflades què ? I aquesta papada que es va arrodonint què?
Es pot estar més o menys perjudicada, però fantàstica i estupenda no. I no us deixeu enganyar!


Però el pitjor del TDPX no rau en la dificultat de les preguntes. El seu major inconvenient és que et passes uns 6 mesos de la teva vida (obviarem els tres primers perquè normalment es porta el tema més d’amagat) responent el qüestionari una mitjana d’entre 8 i 10 vegades al dia. Una bona creu per als qui ens agrada viure tranquils en l’anonimat.

No sé quina és la solució. Però us puc assegurar que a aquestes alçades n’estic ben tipa de repetir com un lloro la mateixa informació tantes vegades al dia a gent que a penes conec. Digueu-me rara i esquerpa (que ja sé que ho sóc, ho assumeixo), però per molt que intento ser cordial i respondre amb paciència als comentaris de tothom sense engegar a prendre la fresca a ningú, us ben asseguro que no aconsegueixo acostumar-me a la idea de que això hagi de ser normal. És molt lògic que la gent que coneixes i t’estimes es preocupi per tu, però no m’ho sembla tant quan el Passavolant és algú que amb prou feines coneixes de res. Perquè no crec que aquesta persona “es preocupi per tu” precisament. Aquesta persona li sembla que et sentiràs la mar de bé si et fa algun comentari de la teva panxa (sense entrar als qui decideixen tocar-te-la directament, que els mataria). I a mi això no m’entra al cap. Que fico el nas en la vida dels demés jo? Doncs que em deixin en pau!

A vegades penso que hauria de portar a sobre targetons on digués:

Data prevista del Part: 29/04/2007
Sexe: Nen
ESTIC BÉ

I anar repartint-los a tots els Passavolants…