Només tinc 18 minuts..

Per escriure-us quatre ratlles abans de marxar corrents cap a casa. M’han trucat de la guarderia perquè el petit torna a tenir febre…. Des que hem deixat l’homeopatia que hem entrat en un cercle viciós de faringitis i angines que sembla que no s’acabi mai!! Dilluns tenim hora amb l’homeòpata again… espero que ens torni a posar el nen pel bon camí!!!

I ja només queden 16.. oooops!

Ràpidament: aquest últim cap de setmana ha estat molt llarg. Vaig començar-lo al llitet, divendres al migdia, amb unes angines tamany XXXL i unes febrades que em van deixar mig grogui i incapaç de fer res fins dissabte a la tarda. M’han donat uns antibiòtiocs de cavall que m’han permès començar a menjar alguna cosa sòlida a partir de dilluns al vespre.. sí senyors, entre la grip intestinal de fa un parell de mesos i aquestes angines, m’ha quedat una silueta d’anunci d’esveltesse que no recordava des de que era mooooolt jove!!
Durant el cap de setmana he aprofitat per llegir una miqueta: he començat "la insostenible lleugeresa del ser" que de moment m’està agradant força. És molt diferent al què hagi llegit fins ara (bé, ja ho sabeu, no sóc lectora experimentada!), i fins ara m’ha aportat idees i conceptes sobre la vida mooolt interessants. Quan acabi hauré de rellegir-lo per anar-ho anotant tot en una llibreteta…
I també he començat a treballar en una exposició oral que he de fer del curs de francès. El tema que he escollit és els Pirineus. Tinc molta informació així que només en triar i remenar ja hi passaré força estona!
Però això no és tot! Els dos dies de descans obligat de feina (dilluns i dimarts) van ser un regal del cel perquè vaig aprofitar per posar tot el pis en ordre… bé, no tot. Encara hi ha mooolta feia per fer. Però hi havia moltes coses del menjador i la cuina que calia canviar i reordenar, així que vaig agafar el Discman (ho sento, no tinc MP3!!! Sóc una antiquada…), vaig posar-hi el CD de Madness i pim-pam, això cap aquí, això fora, això ho llenço, això… ufff, això millor que ho netegi una mica! I bé, el que se sol fer en aquests casos…

Després de tanta activitat em convé un merescut repòs així que aquí estic, a la feina, prenent-me uns minutets per mi… per vosaltres…
Fins aviat!!!

Encara m’han sobrat 4 minuts…

Comme ci comme ça..

Bé, ara toca comentar la jugada del teatre.
La veritat és que d'entrada he de dir que no puc ser objectiva amb els comentaris perquè l'estat en el què vaig assistir a l'acte no era el més adient..

M'explico:
Dimecres a la tarda, abans d'anar al teatre vaig anar a veure el meu avi. Feia quatre mesos que estava en una residència perquè no es podia valdre per sí mateix i la seva dona (segona dona, la meva àvia "natural" va morir fa 30 anys..) ja és massa gran per fer-se'n càrrec.
M'havien dit el dia abans que estava a les últimes. I realment era així. Va morir unes hores més tard, la nit de dimecres a dijous.

Veure'l agonitzant d'aquella manera em va impactar tant que estava asseguda a la butaca del teatre però sense estar al 100% pel què passava dalt l'escenari.. compreneu?
Intentava no pensar-hi però inevitablement em venia al cap la imatge d'aquell home moribund, cec, amb mitja cara paralitzada, extremadament prim que no parava de gemegar, agonitzant.. Semblava impossible que fos ell. Però l'era. Era el meu avi deixant aquest món.. Per fi..

Crítica de l'obra:
No està malament si la intenció és passar una estona divertida. Però no mata. Tota la situació és tant esperpèntica que costa entrar en la dinàmica de la comèdia. Almenys a mi em va costar força. Vull dir, si es planteja una situació en la que qualsevol persona pot trobar-s'hi qualsevol dia doncs resulta més fàcil trobar el punt còmic al tema. Si posem a la història personatges molt poc corrents i una situació bastant fora del normal, tot plegat és més forçat.
No sé si m'explico.

El treball dels actors és molt bo, però en general crec que l'obra peca d'això, de que costa entrar en l'argument..

Apa, vaig a treballar una estona que avui això és d'infart i vull plegar puntual que, per acabar-ho d'arrodonir tot, el meu petitó torna a estar a casa malaltó! Res greu, però suficient per no poder anar a l'escola i no deixar dormir ni al gat… brrrrrr...

See you soon!

Ssshhhht !

avui vaig a teatre... és un secret!!!

Vaig comprar les entrades la setmana passada per anar a veure Mentiders.. el meu partenaire encara no ho sap!! Bé, sap que avui té plan i que anem a Barcelona però no sap què anem a veure.. Guau, una sortida de parelleta!!!! quins nervissss!!!

La veritat és que no tinc ni idea de si està bé o no... l'objectiu era sortir...
Ja us explicaré què tal...

apa siau!!

Carme Thió

És el nom de la revelació divina de la setmana…
Ahir vaig anar a una conferència que organitzava la nostra escola bressol juntament amb un parell d'escoles més. El tema era l'educació dels nostres fills, la seva autonomia i els límits.

No coneixia aquesta psicòloga però tothom deia que és una "eminència" en educació infantil i que valia la pena l'assistència al col·loqui de totes totes. I així ho vaig fer.
D'entrada no esperava sentir res que no hagués llegit en algun llibre d'algun altre autor sobre aquest tema. I, si bé d'entrada es van tractar en línies generals els mateixos temes de sempre (Afecte, Respecte, etc…), a mesura que es va anar concretant en els termes de l'autonomia i els límits a aquesta autonomia vaig poder aprendre conceptes nous.
Després de la conferència, els pares (que tots plegats tenim els mateixos problemes, això va quedar ben palès!) vem tenir la oportunitat de poder preguntar els nostres dubtes i exposar els problemes que afrontem diàriament. Molt profitós, sí senyor!!

El que més em va agradar d'ella és que és una persona que es mostra molt accessible i propera i que mira de resoldre els problemes des del sentit comú. Que moltes vegades és el menys comú de tots… Ens va donar algunes estratègies concretes i consells que crec que poden arribar ser molt útils.

Em quedo amb un d'ells: L'educació en llibertat. Consisteix en posar "la pilota" al terreny del nen i donar-li opció a decidir. Ensenyar-lo i incentivar-lo a escollir.
A nivell personal hem fet això des de que el nostre petitó era ben petit. Però darrerament l'estratègia ens donava problemes, perquè ell ha entrat en la fase del NO.
On està el truc? Ahir ens el va donar la Carme: Li hem de donar a escollir entre opcions que nosaltres poguem acceptar. Vull dir:
Si li diem: "Vols sopar?" cagada. Perquè si diu que no, llavors et veus obligat a no respectar la seva decisió. I si li havies preguntat és que deixaves una porta oberta a acceptar la seva opinió no?
Deixar-lo escollir pot ser molt més senzill, una criatura pot decidir si menja una poma o una mandarina si ens interessa que mengi una d'aquestes dues coses… o que triï una mandarina d'entre quatre si ens interessa que mengi mandarina… o que triï quina cullera vol fer servir… o que trïi si prefereix crema de verdures o arròs bullit…
Totes aquestes coses l'ensenyen a créixer i prendre decisions, sense posar mai en entredit la nostra credibilitat…

Mú professssioná…

Des d'aquest humil blog: moltes gràcies!!!

link informació sobre Carme Thió

Xurri, el meme!

Mania / Raresa 1:
No suporto ser el centre d'atenció. O millor dit, necessito passar desapercebuda. Em treuen de pollaguera els typical paletes piropaires… i sort que no sóc una rossa escultural!! Sóc més aviat menuda i poca cosa, però tot i així de tant en tant me'n cau algun… brrrrrrr és que em transformo, sóc incapaç d'engegar-los a la merda però m'incomoda tant que em visualitzo al moment traient un bazoca de la bossa i fent volar pels aires l'andamio… al més pur estil "Dia de furia" del M.Douglas!
També hi ha un altre cas que posa de manifest aquesta raresa i és que quan treballava en un altre departament, hi havia un jefe que quan entrava algú nou a la divisió (ep, a la divisió eh!!!) el passejava taula per taula i el presentava a tothom. El problema és que a més es permetia la llicència de fer la conyeta del dia sobre cada persona de l'equip, en el meu cas sempre m'ensabonava pels meus estudis de Relacions Internacionals i deia que jo era el projecte d'embaixadora del departament (jeje ja ja ji ji jo jo)… em fotia tant negra que vaig decidir que no m'enxampava més. A partir de llavors, quan el veia fer el rondo amb el novato/a de torn, ja em posava en guàrdia i quan estava una o dues taules més enllà de la meva jo m'aixecava i me n'anava al WC. I allà em tirava els meus 10 minuts, a esperar que passés el xàfec.
Bé, mirat així es podria dir que sóc rareta de collons, però és que hauríeu de veure el susodicho jefe. Un especímen dels més llefiscosets que he vist a la meva vida... Qualsevol gest per evitar un trobament directe amb el subjecte es podria considerar més que vàl·lid, fins i tot diria que en algun apartat de la Carta dels Drets Humans es recull aquest tema!!

Mania / Raresa 2:
Sóc una fanàtica de les xuxes, i quan vaig a comprar-les sempre agafo dues bosses, en una hi poso les que porten sucre per sobre o sidral i en l'altra les "nubes", mores, monedes, regalèssia, etc.. per eliminació, tot el què no porta sucre o sidral a sobre.. No suporto que se m'omplin de sucre les que no en porten!
Sobre el mateix tema, tot i que més que una mania seria una preferència, sempre agafo la regalèssia, els discs, les mores, les monedes, etc. de color vermell. Qüestió de gustos, les negres no m'agraden… ep, i no és racisme!!

Mania / Raresa 3:
A nivell estètic no sóc una persona que em cuidi massa. No sé distingir entre una mascarilla hidratant una crema re-generadora o una de peeling .. i si alguna vegada me n'han venut alguna m'ha durat tres vides.. només hi ha una cosa del meu look que realment em porti de cap: el cabell. Puc arribar a ser molt tiquis miquis. M'agrada canviar sovint. Fa 12 anys que vaig deixar la mitja melena pel cabell curt i des de llavors vaig experimentant ara una mica més curt, ara una mica més llarg, ara curt del tot, ara rossa, ara platí amb les arrels albergínia, ara "cobrizo irlandés", ara morena,.. en resum, que la de la pelu quan em veu entrar ja es frega les mans, perquè podríem dir que li permeto explaiar-se i treure tota la vessant artística que porta a dins...!! Ara porto un any i mig més tranquileta (que no sigui això de ser mare!!!) però segueixo buscant constantment què puc canviar i especulo en què em faré la propera vegada que em toqui passar per la pelu..
Sóc conscient que això no lliga massa amb la Mania 1, perquè si m'agrada passar desapercebuda un ros platí amb metxes albergínia no seria la millor manera d'aconseguir-ho, és veritat. Però això del cabell no ho faig pels demés, ho faig per mi. L'important és que em senti guapa quan em miro al mirall, no??

Mania / Raresa 4:
Sóc bastant maniàtica de l'ordre, tot i que no sempre el practico!! Això que sembla una incongruència tant gran és el resultat de que el dia només tingui 24 hores i de que jo només tingui dues mans…
M'agrada molt tenir les coses ordenades perquè d'aquesta manera tot em resulta més fàcil, si cada cosa està al seu lloc tens aquella tranquilitat de pensar que ho tens tot sota control..
La paradoxa és que per infinitat de motius (perquè no depèn només de mi l'ordre d'un espai en concret, per falta de temps, per falta de mitjans,…) doncs acaba resultant que a casa meva moltes vegades no trobo res… o gairebé res!!
Ja vaig parlar-vos un dia de la conspiració internacional de les dones de la neteja. Al bàndol dels conspiradors hi he d'afegir el meu marit i el meu fill que, per dir-ho d'alguna manera, tenen un concepte diferent de l'ordre. Ni millor ni pitjor.. diferent!


I em sap greu Xurri, però porto un parell dies donant-hi voltes però sabria trobar-ne cap altra.. N'havia de dir 5 però se me n'acudeix cap més!
Prometo escriure-la si algun dia veig que la tinc.

doncs let's continue!

Tens raó Albert, no he explicat gaire res del què faré oi?

Aniré a fer de "suport" al Director i a l'Apoderat d'una unitat especialitzada dins l'empresa que gestiona els principals clients (grups empresarials molt grans i multi-nacionals). Es tracta una mica d'anar fent el seguiment de resultats de la xarxa comercial i d'anar implantant les directrius de Direcció General, treballant directament amb l'apoderat, colze amb colze.

La xarxa comercial compta amb quatre oficines de representació: Barcelona, Madrid, París i Londres.

Aniré bastant de cul i segurament em guanyaré l'odi de més d'un gestor comercial.. però la feina almenys serà variada.

Com em va dir el tal apoderat: "aquí estarem tu i jo sols, tindrem molta feina, però mentres tinguem al Director content amb el nostre treball, no hi haurà cap problema".

Ah, i em respecten l'horari!!! Sí que pot ser que puntualment hi hagi algun tancament de trimestre o alguna història que requereixi quedar-me fins més tard. Però en tot cas seria un fet aïllat, no la tònica general...

El que valoro més positivament és que conec des de fa molts anys aquesta persona (l'apoderat) i hi tinc molta confiança. Això és molt important per mi. Perquè tenir bona sintonia amb la persona que treballes ja facilita molt la feina!! I també que podré sortir de la zona de despatxos on sóc ara, on les restriccions a l'hora de vestir, les bones maneres i el protocol són estrictes.. I NO HO SUPORTO!!!

En fi, espero que aquesta nova etapa em permeti recuperar l'empenta que sempre m'ha caracteritzat a l'hora de treballar, i que des de que sóc aquí havia perdut...

Seguirem informant..

TO BE CONTINUED (II)

P.D. què, contents amb l'explicació??

Anem per feina

Volia explicar-vos que per fi he aconseguit que els astres es poséssin en línia per arreglar la meva situació aquí al currele.. era una de les coses que em quedaven pendents per aquest 2006!

Encara no tinc data del canvi definitiu de departament però almenys ja tinc l'ok de totes les parts, el dels cedents, el dels receptors, el de recursos humans, i el meu és clar!

Tic contenta perquè amb aquest canvi aconsegueixo solucionar un problema que arrossego fa gairebé un any i mig:

que no m'agrada la feina que faig

La pregunta seria: I com carai he aguantat tant temps?

I les respostes serien vàries, però bàsicament perquè fer de secretària de direcció és una feina que no em genera cap estrés, que em permet tenir un horari adaptat a les meves necessitats (estar a les 17:30h a la porta de l'Escola Bressol del petitó), que no comporta gaires responsabilitats ni maldecaps, i que tinc bon rotllo amb els dos jefes.

Però totes aquestes circumstàncies són només atenuants del problema. Encara que hagi volgut aferrar-m'hi per intentar decantar la balança cap al SÍ, al final ha guanyat el NO. Al final el problema de fons segueix aquí. Segueixo avorrint-me, segueixo pensant que passar 100 trucades al dia demanar dos bitllets d'avió i servir 3 cafès és una caca punxada en un pal, segueixo sentint-me incòmode amb les qüestions del protocol, segueixo odiant haver de portar traje alguns dies, i segueixo rabiant cada vegada que he de somriure al capo de torn perquè això és el que s'espera que faci una secretària…

Està clar que aquesta situació m'ha permès estar amb vosaltres moltes estones, i que a partir d'ara em costarà més trobar un moment de pau espiritual.. però ho necessito. No puc seguir així. Necessito estímuls. Digueu-me massoca, però necessito sentir-me inspirada, necessito moviment, necessito fer alguna cosa que m'estimuli intel·lectualment encara que només sigui una mica!!!!

De moment he celebrat la notícia amb un sopar amb un bon amic, i organitzant una sortida de cap de setmana en família… El dia que tingui data definitiva de trasllat m'emborratxo!! Jejejeje

Seguiré informant.

TO BE CONTINUED…

Comencem…

Per un resum breu dels darrers dies.

A part del munt de feina que ja vaig comentar-vos he estat 5 dies a règim estricte obligat per una grip estomacal (es veu que avui en dia si no tens "la passa" no ets ningú…), que m'ha deixat una silueta de maniquí de Stradivarius que fa pena (això sí, sense aquells pits encarcarats ni aquells mugrons violents que caracteritzen les citades maniquís).

També he assistit a la meva primera reunió de pares de l'escola bressol del meu fill. Ha estat una experiència molt gratificant a l'hora que sorprenent… m'ha fet reflexionar molt en com tracto jo el meu fill! Em dóna la impressió de que jo el tracto com si encara fos molt petit, hi ha un munt de coses que no imaginava que fos capaç de fer o assumir.. Quan vaig veure les diapositives de tot el què feien i de com s'organitzen i de com reparteixen les tasques col·lectives, vaig quedar gratament sorpresa! El meu fill és tot un homenet responsable!!!
Bé, hauria de puntualitzar: el meu fill és tot un homenet responsable a l'escola.
Diguem que a casa segueix donant pel sac als seus pares, desafiant-nos repetidament, posant-nos a prova a tota hora. Qualsevol petita cosa del dia a dia que fins ara havíem resolt sense problema, esdevé un motiu d'enfrontament..
Diuen que és el què toca per la seva edat. Jo miro d'anar-me mentalitzant que no predico al desert, que no és picar ferro fred, que d'aquí a mig any o un any acabarem recollint els fruits d'aquesta lluita… però no puc evitar sentir-me com una perfecta neurastènica. Em visualitzo com una mare d'aquelles que es passen el dia fument xiscles a la canalla en plan Omaíta "Jozuáááá, ven pacá!". No sé com acabarà tot això, però estic segura de que d'aquí a ben poc hauré batut el récord Guinness de repeticions de la paraula NO en un mateix dia…

En fi, millor no seguim per aquí perquè ens hi podríem estar hores explicant batalletes i tampoc cal que us avorriu amb les meves penúries.. el que vull explicar-vos és un altre projecte que tinc entre mans, que per mi és important. El podríem batejar com "EL GRAN REPTE", i consisteix en culminar un cim de 4.000 metres aquest mes de juliol. Als Alps francesos.
La idea és anar-hi amb uns amics que són molt muntanyeros (però que molt!) i que ja han fet aquest cim i bastants d'altres amb més alçada i dificultat. I fer un entrenament dur de tres caps de setmana perduts per aquestes muntanyes tant boniques que són els Pirineus, entre abril i juny.
Resum: si sobrevisc a l'entrenament la única traba entre la Grigri i el cim del Dôme des Neiges serà el mal temps.

Ah, i per les mosses que deien que aquest any s'aficionarien a córrer, no dic noms (eh HannaB?), us informo que el diumenge 26 de març es celebra la Marató de Barcelona, amb la possibilitat de fer un recorregut de 10 kilòmetres. Jo crec que m'hi apuntaré, és tot un esdeveniment esportiu i val la pena participar-hi. Més info: http://www.maratobarcelona.com/

Buf, em sembla que el més important ja està tot dit…
Aprofito els propers 20 minutets per xafardejar-vos una mica!

Ep!

que sí que estic viva!!!

però vaig de p... cul!!!

Xurri, tinc presents els deures...

Aaaaaiiiii!!! us haig d'explicar força coses!!! i vull saber cosetes vostressssss!!!
Algú sap com aconseguir dues mans extra per poder fer més coses alhora???

ggrrrrrrrrrrrr...

records i fins aviat!!
espero....

momentaaassssoooo!

Dissabte 07/01, al voltant de les 11:00h am (hora local, una menys a Canàries).

Tinc la parada muntada al menjador: post de planxar, piles de roba per planxar, piles de roba planxada, piles de roba per plegar..

El meu marit és fora, sota la pluja, fent els encàrrecs del dia.

El meu petit està muntant una parada similar a la meva, o fins i tot més extensa: joguines per aquí, ninos per allà, puzzles més enllà, contes al sofà, contes a la tauleta, pilotes amunt i avall, globus dels Reis al mig del pas...

De fons sona el CD de The Commitments.
Comença la cançó Try a little tenderness..
Agafo el petit en braços..
I ballem, i riem, i ballem i ballem.. fins que s'acaba la cançó..
I el petit em comença a fer petons a la galta, fins a 7 seguits!!
Tot un rècord...
Tot un momentaaasssssooooo!!

Què faria jo sense els seus petonets?

aaaaai, és que havia d'explicar-vos-ho...

La Cursa

…o el carrerón podriem dir! Jejeje

Senyors i Senyores, ara ja puc fer les opos per treure'm el títol de freaky perquè les declaracions que faré a continuació, reconec que ho són bastant:

M'HO VAIG PASSAR INCREÏBLEMENT BÉ.

VA SER FANTÀSTIC.

INOBLIDABLE.

UNA EXPERIÈNCIA MAGNÍFICA.

UN XUTE DE SENSACIONS POSITIVES.

PURA ENERGIA.

PURA VIDA.

Podria descriure-ho amb moltes més paraules però totes voldrien dir el mateix: que no oblidaré mai la meva primera cursa.

Estava tant motivada que havia corregut els primers 20 minuts sense acusar ni una gota de cansament. Sempre que surto a córrer comprovo que tinc el punt crític entre els 15 i el 20 minuts. Al voltant del minut 15 és quan noto que em costa més respirar, quan em sento més cansada. Però si aguanto uns 5 minutets més generalment aconsegueixo acompassar el ritme del trot amb la respiració i llavors sé que si no faig el burro, tant puc aguantar mitja hora com tres quarts i fins a una hora (el màxim que he corregut així "toseguío").

Però el dia de la cursa res de res. Amb l'emoció portava un "subidón" que passats el quilòmetre 4 havia aconseguit un ritme més ràpid de l'habitual (anava a poc més de 5 minuts/km, quan habitualment vaig al voltant de 5min 45s/km ), i em notava més fresca que una rosa!

El problema va venir quan immediatament després d'haver passat el quilòmetre 4, la meva companya de cursa i d'entrenaments em va dir que ella no podia aguantar aquell ritme. Que anava ofegada. Que jo anés tirant… I mireu, podeu dir-me sentimentalona, però em vaig sentir incapaç de deixar-la enrera. Sobretot perquè una servidora va suplicar-li que l'acompanyés a la cursa!
La meva companya està més forta que jo, fa més temps que entrena i s'està preparant per la mitja marató de Terrassa.. però aquell dia va petar (ens pot passar a tots..).

Així que vaig baixar el ritme i vaig anar amb ella fins al quilòmetre 9. Allà em sentia amb tanta energia continguda, amb tantes forces que li vaig dir que volia fer una apretada final, si no li importava. I evidentment em va dir que podia fer les apretades que volgués que ella miraria d'acabar i prou… I això vaig fer. Vaig agafar el coet i vaig començar a córrer amb totes les meves forces fins a la línia d'arribada, allà hi havia els meus dos homes, animant a la fèmina de la famíla.. Crono oficial: 58 minuts

Hagués pogut fer millor temps però m'hagués sentit pitjor companya!!

I fins aquí la crònica de l'esdeveniment esportiu de l'any..

Espero poder repetir, perquè em vaig sentir veritablement a gust, plena. Igual que quan aconsegueixes un cim d'una muntanya preciosa un dia radiant..

A veure si ara resultarà que vaig néixer per ser corredora de curses de 10 kilòmetres i no o sabia? jijijiji

Pere: Vaig portar les bambes, t'ho ben asseguro! Però al final vaig optar per la samarreta oficial de la cursa (així que a nivell de samarreta poc podies distingir-me..). Vaig anar buscant per tot arreu una pancarta que digués "ànims Grigri" o alguna cosa així, però no la vaig veure així que vaig pensar que tots plegats estaríeu ocupats en coses millors que anar mirant com 6.000 pringats paral·litzàvem el trànsit de la ciutat comtal… jejejeje..

Annus Horribilis ¿?

Fent balanç de tot el 2005 puc dir que podria penjar-li el cartellet de bastant-desastrós..

El vaig començar bastant malament i, tot i que després han vingut temps millors i també moments feliços, hi ha certs problemes de fons que no s'han solucionat encara (tema laboral principalment).

Així que estic esperant amb candeletes que el 2006 em doni la oportunitat de tenir més "bona ratxa". D'entrada, com ja sabeu, parteixo d'un canvi d'actitud important (allò de la llibreta dels propòsits i petits plaers). Ara només falta que la sort m'acompanyi!!

Projectes per aquest any:
- Seguir amb l'atletisme almenys fins l'estiu i córrer com a mínim la Cursa dels Bombers a l'abril.
- Un quatre-mil dels alps. Tot i que em comformo amb un entrenament que em porti a un parell de tresmils dels pirineus!! (la opció dels alps implica més dies sense nen… glups!).
- Encarregar un germanet a la cigonya parisina de cara a després de vacances d'estiu (oeee oe oe oeeeee oeeeeee oeeeee… això pot ser el propòsit més fàcil o el més difícil, que la força ens acompanyi!!).
- Posar-me definitivament al dia de llengua francesa. Fins ara no m'ho he pres massa seriosament i, tot i que vaig aprovant els cursos, tinc la sensació de que en realitat no en tinc ni pajolera idea.. perquè sempre estudio gramàtica "a cara perro", a última hora. Cosa que em serveix per l'examen però no per aprendre res.. De moment el Pare Noel em va portar un parell de llibres de gramàtica.. ara falta posar-m'hi de veritat! ;P
- Seguir en contacte amb tots vosaltres.
- Seguir en contacte amb els pocs amics de veritat que tinc.. aquest és un propòsit més difícil del que sembla d'entrada, no per la primera part de la premisa, sinó per la segona. M'explico: El 2005 m'ha fet obrir els ulls respecte el tema dels bons amics, dels amics de veritat. M'he endut una decepció vers algunes de les persones del meu voltant en les que tenia posades moltes esperances, i desde fa molt temps.. Sé que la culpa en realitat és meva, per falta de vista, per actuar més de cor que amb el cap. Però al final del camí sento que alguna cosa ha canviat dins meu, i que potser de cara al present i al futur més immediat, miraré de marcar més fermament aquesta línia que separa els amics de debò (quatre comptats), de la resta de gent que coneixes i que aprecies i amb les que comparteixes bons moments, però sense que els lligams que ens uneixen puguin considerar-se tant estrets..

Buff, us estic clavant un bon sermó!
I encara no us he explicat res de la cursa Sant Silvestre..!!

Res, miro d'escriure sobre la cursa demà.. avui ja he esgotat el temps d'escriure. Demà tindré més temps… i vull tenir una estoneta per tafanejar-vos!!
Fins demà (o el més aviat possible!).

Ah, i BON ANY!

Joyeux Noël!

Aquí pràcticament tothom fent honor a les dates i parlant del tema estrella de la temporada i jo que només parlo de bambes i de curses...

Així que he decidit fer un darrer post de l'any dedicat al tema de les festes nadalenques.
Darrer post de l'any? Doncs sí. La setmana vinent estic de vacances!! I com que sóc de les xungues que només em connecto des de la feina perquè a casa el tema ordinador el portem fatal, doncs em quedo sense tenir notícies vostres fins l'any que ve!

Volia dir-vos que espero aquestes festes amb especial expectació. Perquè després d'uns quants anys de dinars familiars "adults", per primera vegada hi ha un petitó que descobreix la màgia dels regals.. de moment tenim TIÓ.. i s'ho passa pipa posant-li el sopar cada vespre!!

En fi, us passo un link que m'han enviat i m'ha fet molta gràcia. Li dedico a la Xurri, que he vist que està molt especialitzada en el tema Christmas...


http://www.reuters.hu/card_dom/index_content.html

Bones festes i Bona entrada d'any 2006!

Ja tinc bambes!!!

Aquí en teniu una foto.
què us sembla?? xules eh??

m'han dit que córren soles...
jijijijiji..

les vaig estrenar dilluns però el punyetero logo em va fer llaga a l'interior del pont!! Com que la roba és tova i el logo està plastificat, fins que no es dónin una mica hauré de patir la marca.. i mai més ben dit!

Això sí, et sents la mateixa Marion Jones...

Ja m'he inscrit a la cursa..
We've past the point of no return...

Gut Nius

Ostres ostres ostres... estic molt penjada de feina.
Però això us ho he d'explicar!!

Ja tinc data pel meu debut com a atleta aficionada:

31 de desembre 2005 - Cursa Sant Silvestre de Barcelona

què me'n dieu?
intentaré per tots els mitjans córrer sota el nom de "Blog Runner", per fer honor al vostre suport!
Espero tenir el temps suficient per estampar-me una samarreta que tinc per casa, així sabreu a qui heu d'animar aquell dia!!! jejejeje... perquè vindreu tots a animar-me no?? jajajajaja!!! qui no pugui venir que em pagui la inscripció i llestos... jijijijijijiji!!!

apasiau!
fins aviat...

Carpe Diem!

Fa qüestió d'un mes aproximadament la vida em va donar la oportunitat de tornar-me a sentir en sintonia amb mi mateixa i el meu entorn.
Estic positiva. Tinc moltes ganes de fer coses. Em sento plena d'energia. Alegre. Feliç.

Encara no he pogut agafar la peli Mi Vida Sin Mí, perquè quan la feien al cine jo estava en ple embaràs i vaig pensar que les meves hormones no estaven per aguantar un atac de sensibilitat de tal magnitud…

Però pel què m'han explicat, diria que estic fent una cosa semblant a la de la protagonista: Estic fent una llista de coses que tinc moltes ganes de fer i vaig tatxant a mida que van passant. No em plantejo grans objectius, sinó petites coses. Petits plaers…
Em conformo amb ben poc!!
Però cada vegada que n'aconsegueixo un, em sento més plena, més viva, més feliç…

El dia 18/11 va caure un concert de música clàssica.. l'endemà vaig fer campana de classe per sortir a escalar amb la meva parella..

I ahir vaig realitzar un altre petit plaer de la llista. Un sopar amb l'amic més especial que tinc. Va ser fabulós. Fins i tot millor del què hagués pogut imaginar.. Vem anar a sopar a una masia propera a Sentmenat.. estavem sols!! Tota la senyora casa per nosaltres, asseguts en una taula al costat de la llar de foc.. BRUTAL…

La tranquil·litat, la intimitat i el criança que omplia les copes ens va donar la possibilitat de poder parlar i posar-nos al dia de les nostres vides respectives. Els nostres sentiments i pensaments més profunds.. Confessions, confidències..
Amistat i Sensibilitat en estat pur.

PURA FELICITAT

PURA VIDA

Més informació sobre mi..

mentres estudio el tema del patrocini que tenim en marxa, aprofito per penjar aquell altre meme que heu fet ja alguns de vosaltres...

Más información sobre mi..

Tres cosas que me asustan:
- Perdre un ésser estimat, perdre les ganes de viure, contraure una malaltia greu

Tres personas que me hacen reír:
- El meu marit i el meu fill, of course! I em seria difícil només nombrar-ne una per fer el trio... m'agrada riure i estic envoltada de gent que que també ho fa sovint..

Tres cosas que me gustan:
- La muntanya (incloent alpinisme, esquí i escalada), Estimar i ser estimada (això serien dues coses, però no les puc separar!), La música (no puc viure sense ella)

Tres cosas que no me gustan:
-Treballar i arribar igual d'escurats a final de mes, llevar-me d'hora, i tenir la sort en contra.

Tres cosas que no entiendo:
-La intolerància (política, religiosa, cultural...), les ganes de complicar-se i complicar-me la vida d'algunes persones, les motos trucades de soroll espantós.

Tres cosas en mi escritorio:
-Piles i piles d'apunts, un quadre suro on hi penjo records d'amics o de viatges, i alguns cd's.

Tres cosas que estoy haciendo en este momento:
-Imprimir uns documents per la pija del departament, atendre 6 línies telefòniques, i cagar-me en el dia gris que està fent.. :P

Tres cosas que quiero hacer antes de morir:
-Molta muntanya, estudiar disseny gràfic, ser una bona mare.

Tres cosas que puedo hacer: (a la vez)
-estimar molt, caminar per la muntanya i ser una bona mare.

Tres formas de describir mi personalidad:
-Sincera, impulsiva, apasionada.

Tres cosas que no quiero tener que hacer:
(ostres, aquesta és molt difícil!!)
-Demanar calers a un amic/ga o familiar, abandonar la gent que estimo, abandonar l'esforç diari per superar-me.

Tres cosas que me gustaría aprender:
-disseny gràfic, molts idiomes, tocar el violoncel.

Tres bebidas que consumo regularmente:
-Aigua, Coca-cola light (exigències del guió, encara m'agrada menys el cafè i necessito alguna cosa per mantenir-me desperta..), i una tassa de tè amb llet al matí quan arribo al despatx..

Tres libros a recomendar:
- Lo mejor que le puede pasar a un cruasán (per divertit), Malena es un nombre de Tango (per apassionant), La febre del cim (per polèmic i interessant).

Tres pasatiempos favoritos:
-Llegir, Escriure (sobre paper o al blog), dormir.. jejeje...

Tres logros:
-Tenir i mantenir els bons amics; Ser feliç la major part del temps amb la vida que he triat; No perdre mai les ganes d'aprendre coses noves, conèixer nous móns i noves sensacions.

Tres aromas que disfruto:
- L'olor de netedat i dolçor del meu fill, l'olor de frescor i aire pur que es respira a
muntanya per sobre els 1.000 metres, i l'olor de la benzina...

I love HannaB

Arran dels comentaris que heu afegit a l'anterior post, crec convenient dedicar-ne un al tema que proposa la HannaB, del patrocini...

Entre les opcions que proposàveu de fer un fons comú per pagar-me unes bambes, de tirar de Visa i pagar a terminis (opció desestimada pel banc, perquè la tinc a tope!), i de patrocinar-me, doncs potser em quedo amb la opció del patrocini!!
Em sembla justa perquè no es tracta d'una donació pura i dura, sinó que us ho podríeu mirar com una inversió..!!

Així, a part del logo: "I LOVE HANNAB" quin altre creieu que podria portar??
"I LOVE BLOGSPOTTERS"??
"I LOVE BLOGGERS"??
"BLOG RUNNERS"??

...aquesta última no està gens malament, comptant amb el guiny cinematogràfic...jejeje

ei, que si ens posem així aviat muntem un equip!!! qui s'apuntaaaa?

Necessito unes bambes!!

L'afició d'anar a córrer ha anat guanyant posicions en els darrers mesos.. el que era una sortideta setmanal de 30-40 minuts amb una amiga de l'insti s'ha convertit en una pràctica necessària per equilibrar cos i ment que m'ocupa dos vespres a la setmana, uns 50 minuts cadascun...
Quin problema hi ha? doncs que les meves bambes ténen els seus 5 anyets.. i les propietats d'amortiguació de la sola deixen molt que desitjar.. i començo a patir-ne les conseqüències: tinc el tendó d'aquil·les de la cama equerra carregat.. la setmana passada vaig notar les primeres molèsties, ahir ja em va molestar durant els últims 10 minuts de recorregut, i avui semblo el Jorobado de Notre Damme de coixa que camino...
jo volia esperar-me a demanar-les als reis però molt em temo que "va a ser que no".. que els hauré de demanar un avançament si no vull acabar amb un abonament perpetu a cal fisio..!!

Problema? el de sempre: les p.... peles!!
Com justifico jo una despesa extraordinària de 65 euros en el mes més dur per les arques familiars?
buff... quin dilema... perquè no em toca la loto d'una punyetera vegada???

head over feet

....aaaai! com trobo a faltar l'Alannis del primer disc...!!!

I had no choice but to hear you
You stated your case time and again
I thought about it.

You treat me like I'm a princess
I'm not used to liking that
You ask how my day was.

You've already won me over in spite of me
And don't be alarmed if I fall head over feet
Don't be surprised if I love you for all that you are
I couldn't help it It's all your fault.

Your love is thick and it swallowed me whole
You're so much braver than I gave you credit for
That's not lip service.

You've already won me over in spite of me
And don't be alarmed if I fall head over feet
Don't be surprised if I love you for all that you are
I couldn't help it It's all your fault.

You are the bearer of unconditional things
You held your breath and the door for me
Thanks for your patience.

You're the best listener that I've ever met
You're my best friend
Best friend with benefits
What took me so long.

I've never felt this healthy before
I've never wanted something rational
I am aware now
I am aware now.

You've already won me over in spite of me
And don't be alarmed if I fall head over feet
Don't be surprised if I love you for all that you are
I couldn't help it It's all your fault.