Dissabte 07/01, al voltant de les 11:00h am (hora local, una menys a Canàries).
Tinc la parada muntada al menjador: post de planxar, piles de roba per planxar, piles de roba planxada, piles de roba per plegar..
El meu marit és fora, sota la pluja, fent els encàrrecs del dia.
El meu petit està muntant una parada similar a la meva, o fins i tot més extensa: joguines per aquí, ninos per allà, puzzles més enllà, contes al sofà, contes a la tauleta, pilotes amunt i avall, globus dels Reis al mig del pas...
De fons sona el CD de The Commitments.
Comença la cançó Try a little tenderness..
Agafo el petit en braços..
I ballem, i riem, i ballem i ballem.. fins que s'acaba la cançó..
I el petit em comença a fer petons a la galta, fins a 7 seguits!!
Tot un rècord...
Tot un momentaaasssssooooo!!
Què faria jo sense els seus petonets?
aaaaai, és que havia d'explicar-vos-ho...
11 comentaris:
Genial. El moment i la descripció. És que ballar amb els petitets és l'hòstia! I si a sobre et posen la cançoneta adient...
iiiiiiii que monoooooo, els nens quan fan petons voluntariament em fan caure les baves..!!!
precióoooooooosss!!!!
i delicióóóóóóóóósss!!!
jejejeje.. :DD
No hay nada igual a los besos de los hijos. Yo creo que provocan la vibración de un algo irracional que debemos de tener por ahí dentro. Y que debe de ser lo que nos hace humanos.
Mi hijo tiene ya 25 años, pero aún me besa cada vez que nos vemos y me coge del hombro cuando caminamos. Me gusta.
Besitos.
que wai!!!!aix....
Per fondre's!!!
Genial!! També adoro aquesta banda sonora....
momentasssso geniaaal!!!
joder, momentazo momentazo total. Que guay.......
Gri-gri, tens deures al meu blog.
Fins aviat!
Publica un comentari a l'entrada