04 de gener 2010

C'est fini!

Avui acaba la meva baixa laboral.

Demà aniré a treballar i estic nerviosa com els nens abans de començar el curs escolar... bé potser no. Potser em trobo molt pitjor. Perquè no tinc massa ganes de tornar. No són nervis, és una barreja de Puteig de saber que no podem viure només amb el sou del meu marit, amb Por. De trobar-me el què em trobaré a la taula, i de no voler tornar a dur un ritme que no puc dur si no vull acabar boja.

L'accident queda força enrere i després han vingut 7 setmanes de repòs "relatiu" (prescripció del metge) en les que he fet vida de maruja. He viscut la vida que no puc viure en l'altra meva vida (la de debò, la de sempre, la de la súper-mare-treballadora): he acompanyat els nens cada matí a l'escola, els he anat a recollir, he anat a fer el cafetó amb el meu marit cada matí, he llegit llibres, he actualitzat el bloc, he fet migdiades de nena petita, i tot a un ritme sa, sense atropellar cada minut de cada dia.

He aprofitat per pensar bé sobre el camí que duia, sobre cap a on em duia, i he pres certes mesures correctores que m'he compromès a complir. Si no hagués estat per aquesta cervicàlgia hagués acabat petant per estrés qualsevol dia d'aquests, i no sé què és pitjor... bé, i tant que ho sé... massa bé ho sé...

Agraeixo de tot cor els moments que m'heu dedicat totes les persones que tinc al meu voltant i que han omplert de felicitat aquest lapsus, aquest kit kat amb regust d'aire fresc. Necessitava més que mai DEDICAR-ME TEMPS A MI. Dedicar temps a recuperar les coses que m'agraden i em fan feliç, a esgarrapar moments bonics als meus amics i família...

Per acabar volia deixar-vos aquí la lletra d'una cançó d'un músic que es fa dir Guille Milkyway que m'agrada molt, i que ha ajudat a posar notes alegres a aquest descans, crec que tot el que diu resumeix força bé el meu moment vital, així que com diria en Schuster "NO HASSE FALTA DESSSIR NADA MÁSS"... Vaig a preparar l'antifaç i la capa vermella de SuperWoman per posar-me demà... bona nit...


Me cortaron las alas,
con esmero y meticulosidad
y me vistieron con un frac
a analizar, con tesón,
las desgracias de los demás
y a crear la solución
y vendérsela aprisa,
y a mí, ¿quién me analiza?

No más Myolastan,
no más Doxilamina, no más,
hoy empieza mi nueva vida.
Voy a cambiar el final, a volver a volar ...
(It's your turn)

No más Myolastan,
no más Doxilamina, no más,
hoy empieza mi nueva vida.
Voy a cambiar el final, a volver a volar ...
(Ya no hay nada que me lo impida)

Recibí condolencias,
expresiones de lástima y pesar.
Y aún no lo entiendo la verdad,
si al final un error
nos trae la felicidad
y un desliz la ocasión
para hacer que en la vida
haya más de una salida.

No más Myolastan,
no más Doxilamina, no más,
hoy empieza mi nueva vida.
Voy a cambiar el final, a volver a volar ...
(It's your turn)

No más Myolastan,
no más Doxilamina, no más,
hoy empieza mi nueva vida.
Voy a cambiar el final, a volver a volar ...
(Ya no hay nada que me lo impida)

Pueden pensar que si no me arrepiento
al instante un gran muro de cemento
cerrará mi camino a las puertas del paraíso.

No más Myolastan,
no más Doxilamina, no más,
hoy empieza mi nueva vida.
Voy a cambiar el final, a volver a volar ...
(Ya no hay nada que me lo impida)

No más Myolastan,
no más Doxilamina, no más,
hoy empieza mi nueva vida.

12 comentaris:

Myr ha dit...

Noooooooooooooo, no tornis encara !!!!!!!!!

Ahg, quina KK!

En fi, doncs res noia, molts ànims !!! I recorda, si cal digues el què sempre va bé per desfogar-se una mica "... eh tu desgraciat !!! a cagar a la via!"

muas!

pd: serà casualitat ???? però a la comprovació de paraules per poder publicar aquest comentari, em surt a omplir la paraula: WOMERWAR ... teeeeeela!

Grigri ha dit...

ostres que trist és currar... i encara estic de sort que avui no hi ha el jefe i estem "tranquils"..

martachka ha dit...

Espero que no fos gaire greu la "reentré"!! La meva comença avui... també amb molt poques ganes... Però no em donen massa temps de començar tranquil·la.

Grigri ha dit...

ànims...!!!
almenys tu et pots quedar ben calentoneta a casa, amb les pantufles... Jo estic aquí tancada en aquesta gàbia amb vistes a l'autopista i amb un fred del cagar per culpa de "l'estalvi de costos".. qui els va parir...

martachka ha dit...

Oh, sí!! I el tió em va cagar una bata d'estar per casa moooooooooolt suau i mooooooooooooooolt calentoneta que no em penso treure de sobre fins que no hagi de sortir de casa... i perquè la nevera sembla l'estepa siberiana, que si no, t'asseguro que no sortiria!!! Grigri, t'hauràs de portar el calefactor de casa... A Roche hi havia una noia que es va portar una estufeta perquè sempre tenia fred!

Grigri ha dit...

JA! ni pensar-ho!! encara em cobrarien la despesa elèctrica descomptant-ho de la nòmina!!! abans congelada, i si de cas ja reclamaré indemnització...

Myr ha dit...

et possarem al costat del Walt Disney ... va bé?

Grigri ha dit...

Del walt disney? ara no et segueixo!!

Myr ha dit...

WD està congelat !!!! ;)

A los buenos días !!!!!!! jijjijiji

Anna (Arnau) ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
estherisland ha dit...

és la vida que ens toca viure, la crua realitat, però si estiguéssim en una situació contrària, també ens queixaríem...
ànims supermultiplesfuncionesgirl!!!

Grigri ha dit...

Estherisland: ÉS EL QUE TÉ VIURE AL CANTÓ DELS POBRES!!!
Si tingués prou pasta per no haver de treballar t'asseguro que ja trobaria maneres d'omplir el temps ja!!!

mir: de debò està congelat?? em pensava que només era una llegenda urbana...