Avui he sortit feta una fúria, perquè em sento idiota. Molt idiota. Perquè a mi em van parir idiota i a més em van educar per seguir-ho sent.
A mi em van ensenyar a escoltar els demés.
A mi em van ensenyar a respectar les cues.
A mi em van ensenyar a ajudar els companys.
A mi em van ensenyar a ser justa.
El que sempre he pensat que és ser educat cada vegada més penso que és ser IDIOTA. Dia rere dia he d'aguantar a subnormals amb vocació de llestos, inútils que no són capaços de respectar res ni ningú. I a més he de sofrir la ràbia i la impotència de veure que les coses els van bé.
N'estic tant farta!!!
Però què representa que he de fer jo si no sé plantar cara?
Com puc fer que la meva llengua no s'encalli i trobi les paraules adequades?
Aquest 2010 faré 34 anys, i encara no en sé...
Deu ser que estic predestinada a morir idiota...
6 comentaris:
La idiotessa de l'educació sembla que és un mal que cada cop menys gent tenim.
Segueixo, de moment, optant pelcamí d'aquesta idiotessa. Fins que me'n farti, clar!
Ups!
Cha cha com em deien a mi a BKK ...
Un dels meus objetius del 2010: Apendre a dir les coses com les sento i les penso. Sense pors ni remordiments, ni pensant gaire amb les conseqüències (sempre i quan no facin mal moral a ningú, eh!)
Si vols fem teràpia juntes ;)
I pel dolor físic, doncs, a cagar tots i torna a agafar la baixa ben aviat! BCN et troba a faltar! ;)
Ànims GriGri!
Com que dir-te que amb més anys ni ha alguns que encara continuem idiotes (moderadament idiotes) no et consolarà, només puc dir-te que pensis:
1. Els altres són més idiotes.
2. Després de compartir una part de la vida amb idiotes encara tens temps de viure amb els qui no ho són.
3. Ànims!
Òscar, Mir i Pere: de debò, moltes gràcies pels vostres comentaris.. divendres vaig tenir un dia fatídic, que acabava una setmana fatídica.. no sabia on desfogar-me i li va tocar el rebre al teclat de l'ordinador.
La cervicàlgia no està gaire millor però el cap de setmana ha estat fabulós.. Això no em fa sentir menys idiota, però almenys sí m'ajuda a relativitzar-ho, tal i com m'indiqueu en els vostres consells!!
El cert és que si fins ara no he après a canviar, veig força difícil canviar a partir d'ara. Tot i així prendré l'exemple de la mir i m'esforçaré a dir les coses tal i com les penso i no quedar-m'ho tot al pap, que després no tinc per on treure-ho i acabo rebentant!!!
Ànims també a vosaltres. Gràcies per les vostres paraules, i per compartir la vostra part idiota amb mi (en el bon sentit eh!).
Sí que és veritat que de vegades tots ens sentim idiotes, però també és veritat que està a les nostres mans canviar-ho (i amb això no vull dir que sigui fàcil fer-ho).
Així que jo també t'animo a fer l'esforç de dir el que penses, jo fa un temps que he començat a fer-ho, i et fa sentir genial, de debò. I com diu la Mir, sense remordiments, que si de vegades ofens a algú, potser és que has dit alguna veritat de les que la gent no s'atreveix a dir.
Ànims, guapa!
Ah, i amb la cervicàlgia, no t'ho pensis dues vegades abans de tornar-te a agafar la baixa!! Primer ets tu i la teva salut!!!!!!
disfruta de la idiotesa...també té la seva part bona creu-me..
Publica un comentari a l'entrada