Un dels molts factors d'esquizofrènia col·lectiva de les festes nadalenques és la arxi-coneguda LOTERIA DE NAVIDAD.
Una servidora, que deu ser molt afortunada en amors perquè en qüestions de sorteigs i loteries pràcticament mai li toca res, no és gaire amant de comprar participacions i dècims. Però sempre arriba aquell moment fatídic en què algú del departament et diu: "perquè no juguem tots a un mateix dècim?". I ja em teniu llençant els euros directes cap a les arques de l'Estat...
El meu avi sempre deia:
"Sort és un poble de Lleida"
I jo intento recordar-ho sovint.
Però també tinc moments de feblesa en què em faig il·lusions de viure una vida una mica millor (definint "mica" com a la no necessitat de fer tants números a final de mes) i penso: i si un dia em canvia la sort?
I vosaltres?
Creieu en la sort?
6 comentaris:
Una vegada vaig llegir un cartell que posava "No confiïs en la sort, confia en tu". Era de prevenció de riscos laborals, quan encara no se'n deia així... Però sempre m'ha fet pensar que la sort ens l'hem de currar. Això sí, si aquest Nadal cauen uns calerons extres no els farem pas fàstics, oi?
Nosaltres sempre "juguem" a pensar què faríem si ens toqués la Euromillones, que només la fem quan ens en recordem. Ens agrada somiar desperts, ves... I la veritat és que si un dia ens caigués una quantitat de diners tan indecent a les mans, no sabríem per on començar-los a gastar (casa, cotxe, viatges...), uf! De moment, continuem somiant...
sí això, que somniar surt més baratet!!!
Jo sí que crec amb la sort .... vaja, relativament ... quan la gent et diu! Quina sort que tens ... pel fet de viure la vida com tu vols o coses semblants ... això no és sort, això costa i molt.
Quan et cauen 100 euros a la Loteria, això és sort i quan et passa ... hauriem de mirar-nos el culet ... per allò de la flor al cul! (aquesta expressió és una de les meves preferides ...)
En fi, BONA SORT!
Depén de quina sort parlem, però el meu avi va guanyar una quiniela de 14 de l'època i es van cmprar un pis, i aquell pis el van vendre anys més tard per comprar el pis on vam viure amb els meus pares durant un bon grapat d'anys i..... Vés, de vegades sí que hi ha sort i té conseqüències.
(no m'atreveixo a dir "fins aviat"....)
jejejejejeje... tranquil albert, que a mi tampoc em sobra res..
I de la mala sort? ningú en diu res? Existeix o ens ho guanyem a pols??
La mala sort? Mmmm... Jo prefereixo anomenar-la Llei de Murphy i que la sort continuï sent sempre positiva... Si no allò de "Que la suerte te acompañe", què? Quina sort ens ha d'acompanyar, la bona sort o la mala sort? Res, res... Donarem la culpa de les coses lletges i negatives a algú altre... al senyor Murphy, per exemple. :P
Ara seriosament, hi ha coses a la nostra vida que no podem controlar (els números de loteria, l'Euríbor, que la veïna de davant sigui una xafardera, o que el teu jefe sigui com és)... i suposo que això és la sort... Si això que no podem controlar ens beneficia d'alguna manera, en diem bona sort; si ens perjudica, en diem mala sort. I crec que és simplement això... I tots tenim estones de tot, estones que sembla que la sort se'ns ha girat en contra, i estones en què sembla que haguem nascut amb la flor al cul. El que no podem fer és conformar-nos amb les coses tal com vénen si no ens agraden o si volem que siguin encara millors... encara que no sempre és fàcil, i no sempre és possible.
Publica un comentari a l'entrada