Pensareu: "Awiiiitaaaaaa...."
Doncs sí. Tela marinera. Un dilluns!!
El cert és que hi anava amb la butxaca plena de reticències però al final m'ho vaig passar d'allò més bé. Van aconseguir crear un clima molt distès i van organitzar una festa prou divertida. Jo sóc molt anti-actes-socials, la veritat. Però la d'ahir va ser més una festa que no el típic acte avorrit i encarcarat dels altres anys. Fins i tot vaig atrevir-me a sortir al mini-escenari improvisat per explicar un acudit!!! Que consti que si ho feies et donaven un número per al sorteig d'un pernil.. vaja, que l'esforç valia la pena!
Quan passaven pocs minuts de les dotze de la nit vaig marxar (com la ventafocs, jijijiji) perquè encara em quedava ben bé mitja hora de cotxe fins a casa, i perquè estem parlant d'un dilluns i perquè aquesta nit em tocava a mi aixecar-me als "buèèèèèèèès" del petitó..
Tornava cap a casa sola al cotxe. I resulta que em va venir al cap un post que va escriure fa uns dies l'albert: No podia evitar la sensació de que per molt bé que m'ho hagués passat, enmig de tota aquella gent em sentia completament sola. En realitat no tinc cap vincle amb ningú. Potser és que sóc rareta de mena. No ho sé. Però en el fons em sentia estranya enmig de tots ells. I són tots perfectes estranys per mi. 80 persones, i jo ben sola...
Per acabar-ho d'adobar a la ràdio sonava de música de fons una peça de difícil descripció que es veu que porta per nom "I want you to suck my....". Un oient va trucar per demanar-la. Quina cosa més horrenda pofavó!!! (i ara que m'ho miro això d'horrenda deu ser un barbarisme com una catedral, però s'entén oi?). De fet, si poso Flash FM és precisament per això, perquè aconsegueixen que no m'adormi al volant amb les seves peces amelòdiques (i això no és un error d'escriptura, és una llicència de l'autora que, inspirada per la son que té, inventa paraules enlloc de pensar quina podria posar-hi que volgués dir el mateix...).
Per acabar la vetllada, i comptant que era un sopar d'empresa, no està gens malament la ironia no?? quin missatge més profund...
Bona nit a tots..
Bé, bon dia vull dir...
hummmmm, i bon nadal...
6 comentaris:
aiii, t'entenc!! moltes empreses pretendrien que ens hi integressim en plan familia alternativa, ja que hi passem tantes hores, etc... però no és possible! a la feina hi ha masses ambicions i dia a dia et fan constatar que tu ets nomes una eina per aconseguir la seva fita... enfins, tot molt impersonal i molt poc amoros...
si vas passar una bona estona al sopar de nadal de l'empresa ja és molt...
jo la flash fm l'escolto per llevar-me pel matí ;)
No passa res, rareta! És possible que siguem molta gent la que, en un moment o altre, pensem: però què hi fem aquí? Una mica de solitud també ens ha d'anar bé, encara que sigui enmig del ramat (ara m'ha sortit així...). Petonet de Nadal.
Sí suposo que no devem ser els únics..
La qüestió és que estava allà dins rient i passant-ho bé i pocs minuts després dins del cotxe m'adonava que d'allà no m'enportava res. Que havia estat una estona divertida però sense profit. Com més hi pensava més creixia la sensació de buidor...
Bé, son les 8 del matí i em costa massa escriure així que millor que ho deixi aquí.. em sembla que el que volia dir ja s'entén..
um... doncs em temo que nosaltres farem dos dies de sopar d'empresa... marxem demà al matí i tornem dissabte... :(
espero no sentir-me sol, per sort vam fitxar a un amic meu fa poc! :P
No s'hi val, treballes en unes altres condicions tu!! :)
que us ho passeu bé...
per a mi la feina és feina i els companys de feina són companys de feina. No hi trobo més vincle que aquest. Anant a l'escola, institut o universitat, d'entre els companys hi sortien els amics. Però a la feina no. No se si és l'ambient competitiu del que parles, o que ja no estic per orgues, però els companys de feina aquí es queden.
Per això, per a mi també, els dinars, sopars o sortides amb companys de feina són feixugues i absents de motivació. Senzillament s'ha de fer l'esforç d'anar-hi per quedar bé o, almenys, no fer el lleig.
Quin pal...
Publica un comentari a l'entrada