08 de setembre 2007

El retorn de l'oci

Buè, ja ho veieu, he estat un fotimer de dies sense passar per aquí.. ja se sap, les vacances, tot el dia amb els peques... Un no parar!
No tinc massa temps per escriure així que no m'estendré més en aquest pròleg tant típic i tòpic.
Salutacions a tots i totes de nou!!

Volia comentar-vos que darrerament he reprès la meva afició (temporalment abandonada) del cinema i de la lectura. Bé, la del cinema s'hauria de puntualitzar: he anat alguna vegada al cine però no he vist res que valgués la pena esmentar.. quan parlo de cinema aquí vull dir "pelis del video-club". Sí senyors, ja ho veieu, sóc una romàntica dels vídeo-clubs. Tothom baixant-se pelis d'internet i jo caminant tres cantons amunt i tres cantons avall amb la tarjeta a les mans per veure les pelis que no he vist ens aquests darrers anys de maternitat... jejejejeje
He vist BABEL, Infiltrados, Dejà Vu, Little Miss Sunshine, i El Ilusionista. Com que ja us he dit que no em puc estendre en detalls només recomanar-vos BABEL i Little Miss Sunshine. La primera per la complexitat de tots els detalls, pels seus personatges i per la quantitat de sentiments diferents que transmet (Denke, tu que ets l'especialista: els casaments mexicans són tots com surten a la peli?? buff....). I la segona sobretot per la seva frescor, vaig passar-m'ho força bé veient-la, és una història "diferent".

I de llibres he acabat amb "Cien años de Soledad" i amb "El vigilant del camp de sègol".
Deixo els comentaris per un altre dia perquè realment n'hi ha per una estoneta (sobretot per l'obra de García-Márquez).

Només afegir que ahir vaig tornar a practicar escalada. De moment només he fet una mica la freaky al búlder del gimnàs municipal, i avui ja no puc ni moure'm del mal que em fan les espatlles i els braços. Realment sembla mentida que poguem tenir tants músculs en tan poc tros, són coses que només te n'adones quan et fan mal...

See you soon!!!

3 comentaris:

ex koala mir ha dit...

Gri-Gri, benvinguda !!!!!!

Little Miss Sunshine és una peli fantàstica !!!

Què et diré, això de què tornis a fer escalada .... ja em canso només de pensar-ho :) ... però res, tu que ets molt valenta, endevant i a gaudir-ho!

Tots bé?

Un petonàs!

Grigri ha dit...

Tots bé mir!!
I tu?
Aquesta setmana vaig trobar-me pel carrer a la Gisel·la, tant feliç com sempre. Em va preguntar per tu però ja li vaig dir que he estat desconnectada de la blogosfera...
mica en mica em vaig posant al dia. Sujuru!!!

ex koala mir ha dit...

Jo un xic atabalada i agobiada amb els thais (tema feina i poca paciència per part meva ...) però bé. M' esperen 3 setmanes més de feina a tope i després, ESPERO, estaré més tranqui.

La Gisel.la ... ara fa dies que tampoc en sé res! Quina pàjara, segur que deu tenir algún futur destí al caparró ja ...

Apali, més petons!