Avui hem aprofitat la diada per fer una excursioneta amb la família.
Hem anat a La Mola. Un cim de 1.000 metrets força concorregut del Vallès Occidental...
He oblidat la quantitat de vegades que hi he pujat, però avui era especial. Avui era la primera vegada que hi pujava al petitó de casa. El seu pare l'ha portat a la motxilleta i ell s'ha portat la mar de bé, sense rondinar gens ni mica.
Però el millor de tot és que el gran (pobrissó, 3 anys i 5 mesos i ja li hem penjat el cartell de gran!!!), ha pujat i baixat pel seu propi peu. Com un excursionista de debò. No n'estaria tant orgullosa si l'esforç no fos prou gran per un nen de la seva edat. Hi he pujat altres vegades amb gent més gran que ell i us puc assegurar que esbufegaven 20 vegades més!!! Bé, ja se sap, els petitons és com si funcionessin amb piles alcalines, tenen energia per parar un tren.. però de debò que per la seva edat és una bona tirada, i per això estic tant cofoia. Està fet un campió!
Dilluns passat va començar l'escola (és una escola sensible a la problemàtica dels pares i mares treballadors i comencen el curs escolar el dia 01/09 i acaben el 30/06, la única de la meva ciutat que ho fa, i no és privada!!!), i la veritat és que aquesta setmana ha estat bastant raret.. li han sortit els gelets una altra vegada i hem patit una mica. Espero que s'hi vagi adaptant i que jo pugui donar-li l'atenció que necessita. Sabeu bé que ho intentaré amb totes les meves forces.. L'estimo tant...
6 comentaris:
Què maco Gri-Gri ... pell de gallina !!!
Pobret, això dels gelos és molt normal, no?
PD: Jo, sóc de les que esbufeguen :)
Osti!
Jo vaig pujar al meu germanet fara cosa de 6 mesos, i també va ser especial.
Jo la veritat hi he pujat 3 o 4 cops, pero es la muntanya que es veu desde el jardí de casa, i es com de la familia ;)
Realment és un campió! D'aquí no res ja el veig fent sortides més avançades amb vosaltres... Suposo q el tema escalada de moment l'esquivareu!
Segur que s'adaptarà a la situació. És molt inteligent.
Petons i records!
Esquivar l'escalada? Però què dius!! Si el seu pare ja va fer l'intent de comprar-li un arnés aquest estiu!! El que passa és que els més petits són per nens de 5 anys i a més ja saps que és més aviat de constitució canijilla, o sigui que li venia tres pobles gran..
De moment es conforma a fer pseudo-escalada quan troba un pedruscot gran, i arborisme al pati de l'escola, que també és una manera de practicar (tot i que menys respectuosa amb la natura)...
La foto té trampa, t'he pillat! ;-). D'això dels gelos, avui, a casa nostra, he presenciat una mossegada de gran a petita.... En fi, estimar-los, estimar-los i sobreviue...
Ei albert! T'asseguro que aquesta foto l'he trobada al Google.. És la primera que he trobat amb una imatge "panoràmica" d'aquesta muntanya. Posant al cercador "la mola" o "parc natural de sant llorenç" en surten moltes de molts racons diferents, però ben poquetes de tota sencera. Tot i així, que consti que, molt de tant en tant, també hi neva eh!!
I en això dels gelos: Ànims i que la força t'acompanyi!
Publica un comentari a l'entrada