Bona nit a tothom i a totdon..
Ara ja puc escriure des de casa. Dos dels meus 5 homes preferits em van fer un molt bon regal: un PC!!! El que teniem a casa ja era molt vellet (un pentium II 233.. tela marinera!). Així que després d'inflar-li el cap al més gran dels dos homes durant l'any que vaig estar a la uni amb l'excusa dels estudis, i amenaçant-lo amb incursions impulsives continuades aquest darrer any al Gong discos amb l'excusa de que si no em podia descarregar música des de caseta alguna cosa havia de fer..(digueu-me pirata si voleu), han decidit que fer 30 anys era un motiu suficient per fer-me el ditxós regalet.
I aquí em teniu!! Amb 30 tacos, un PC i escrivint quatre ratlles (que tenen pinta de ser-ne 40, ejem!) des de casona, escoltant cançons de la Dido que m'he baixat entre ahir i avui, i amb el petitó dormint a escassos metres d'aquí.. Tot plegat meravellós.. no trobeu?
Avui també tinc moltes ganes d'explicar-vos que aquest cap de setmana he tornat a les meves muntanyes estimades. Dissabte vaig pujar al Carlit, un cim bonic, atractiu i molt agraït. Vaig poder tocar el cel amb la punta dels dits, vibrar amb el silenci de l'entorn, gaudir del tacte del granit, lliscar sobre la neu, no sentir res més que la teva pròpia respiració, que mira d'acompassar-se amb el ritme de la traçada, recuperar el so de la neu quan la trepitjes, el blau del cel, el vol de l'àliga, alçar la vista i veure més muntanyes que retallen l'horitzó, i anar-les redescobrint.. aquí el Cadí, allà el Puigmal, allà la Tossa d'Alp, aquí el llac de Lanós on vem pujar amb el petit l'estiu passat, les abraçades dels companys amb la satisfacció d'haver fet cim, d'haver compartit l'esforç i d'estar radiants de felicitat. Si tot va bé, aviat farem més entrenaments i mirarem de fer el 4.000 a mitjans de juliol.
La setmana passada estava dins un mar de dubtes. Entre l'accident d'en Dalmau i la meva lesió i el sentiment de culpa per "abandonar" el meu fill per anar a fer muntanyes, no tenia gens clar de tenir ganes de fer el 4.000. Després de l'excursió de dissabte si una cosa tinc clara és que encara que sigui arrossegant-me jo pujaré aquella muntanya, sempre i quan les circumstàncies ho permetin (calendari, climatologia, etc..). Jo hi posaré totes les meves forces.
Bona nit..
13 comentaris:
Endavant amb les muntanyes. Enhorabona per l'ordinador. Visca la Dido, piratilla. I ara, explica'ns qui són els altres tres (homes preferits). Petó de bona nit.
Felicitats pels 30, felicitats per l'ordinador, felicitats per les ganes d'anbar a les muntanyes i gaudir-ne, i perquè estàs contenta amb tu mateixa i amb els teus homes, i això ens fa contents als qui et llegim.
(i si treus la paraula de pas? Que sembla que ja no arriba l'spam d'altres èpoques
Albert: un dels 3 que falten és el meu pare, obviously. I els altres dos son 2 amics mooooolt especials, sobre els que ja he escrit alguna vegada..
Diguem que aquests serien el Top Five.
Si baixem el llistó n'hi ha alguns més, perquè resulta que sempre he tingut més amics que amigues. Però vaja, això ja seria un altre tema!!
pere, mir, gràcies per les felicitacions.. fins aviat!
felicitats gri-gri! per aquests trenta tant vitals i pel nou ordinador i pel cim!!
ara et llegirem més sovint, espero ;)
petons
Ei! felicitats pels 30!!! i enhorabona pel nou ordinador!!! (la veritat és que el que tenies era un pentiumsaurus !!!) i no tinguis remordiments en baixar-te música que no cal tenir-los. Pensa que del preu de cada cd verge que compres, pagues un porcentatge a la societat d'autors. L'impost revolucionari li en dic jo. I clar, si tu et graves un cd de fotos teves, o el teu projecte de final de carrera, o la tesina, o el que sigui... aquesta gent s'està embutxacant diners teus il·lícitament!!! m'indigna!!!
Ànims amb la muntanya! S'ha d'anar sempre endavant i mai no deixar de fer les coses que t'agraden. Jo també tinc ganes de tornar a trepitjar la neu (tot i que jo no escalo sinó que esquio...). A pel 4000 !!!!
Ei! felicitats pels 30!!! i enhorabona pel nou ordinador!!! (la veritat és que el que tenies era un pentiumsaurus !!!) i no tinguis remordiments en baixar-te música que no cal tenir-los. Pensa que del preu de cada cd verge que compres, pagues un porcentatge a la societat d'autors. L'impost revolucionari li en dic jo. I clar, si tu et graves un cd de fotos teves, o el teu projecte de final de carrera, o la tesina, o el que sigui... aquesta gent s'està embutxacant diners teus il·lícitament!!! m'indigna!!!
Ànims amb la muntanya! S'ha d'anar sempre endavant i mai no deixar de fer les coses que t'agraden. Jo també tinc ganes de tornar a trepitjar la neu (tot i que jo no escalo sinó que esquio...). A pel 4000 !!!!
Ostres quina enveja. Jo el Carlit el vaig fer fa taaaant temps.
I cada any em dic: Aquest any torno a la Punta Alta..., pero passa el temps i res. Tu no ho deixis que despres...
Però que coi! Aquest anys si! M'en vaig a buscar un calendari per triar el dia.
;-)
Ole ole ole, ordinador nou!!!!
Dedueixo que ara et tindrem per aquí una miqueta més sovint?
Petonets!
aquestes muntanyes sempre em fan pensar en cançons com Mots, les cançons d'adolescència ...
La coneixes? La comparteixes? És que la meva muntanya no era de quatre mils però era molt kumba.
"Quan a escola o bé al carrer
eren mots a flor de pell,
vaig aprendre a dir,
somni, joc, amic.
Quan em feies recordar,
cada nom de riu o mar,
vaig aprendre a fer,
barques de paper.
Confonia, joc i guerra,
vidre i pedra, tant se val !
i aprenia, sexe, vida,
i pecat mortal.
Quan bullia al meu cervell,
la paraula adolescent,
vaig aprendre amor,
somnis de colors.
I amb amor i desegany,
tancament i soledat,
vaig trobar companys,
vaig trobar company.
Aprenguérem, terra i poble,
vam entendre, llibertat,
i sentirem, tret enlaire,
mort assassinat.
I aprenem a dir futur,
tot dient, aquí i avui,
queda molt per dir,
quedar molt per fer.
Cada dia té el seu mot,
cada mot és tot un món.
Hem après cançó.
I diem cançó."
Hola Grigri,
després de dies desconnectada de la blogosfera, m'alegro d'arribar (més o menys) a temps per felicitar-te pels 30 anyets!
Però em faig creus de que encara tinguéssiu un pentium II!!!!
Que disfrutis durant mooooolts anys més de la Dido, de les muntanyes i del teu petitonet!
Moltes felicitats guapa!! pels 30 (diuen que és la millor època...ja farem balanç als 40..), per l'ordinador i per tornar a tenir ganes de muntanya :) si m'estàn entrant ganes fins i tot a mi!! Costa no sentir.te culpable quan abandones unos hores el rol de mama peró la veritat és que fer coses com aquestes ens fa molt bé oi?? molt petons
A mí aquestes muntanyes em fan pensar en la cançó "Mots", dels Esquirols. És que era la que més cantàvem a les nits després de pujar i baixar cims, amb aquell punt adolescent, trist i romàntic...
"Quan a escola
o bé al carrer
eren mots a flor de pell,
vaig aprendre a dir,
somni, joc, amic.
Quan em feien recordar,
cada nom de riu o mar
vaig aprendre a fer
barques de paper.
Confonia, joc i guerra
vidre o pedra tant se val
i aprenia sexe, vida
i pecat mortal.
Quan bullia al meu cervell
la paraula adolescent
vaig aprendre amor,
somnis de colors.
I amb amor i desengany,
tancement i soledat,
vaig trobar company,
vaig trobar companys.
Aprenguérem terra i poble
vam entendre llibertat
i sentírem tret enlaire,
mort, assassinat.
I aprenem a dir futur,
tot dient: aquí i avui,
queda molt per dir,
queda molt per fer.
Cada dia té el seu mot,
cada mot és tot un món,
hem après cançó,
i diem cançó.
Confonia, joc i guerra,
vidre o pedra tant se val,
i apreníem sexevida i pecat mortal.
Aprenguérem terra i poble
vam entendre llibertat,
i sentírem tret enlaire,
mort, assassinat !
ei gri-gri que jo també et vaig felicitar! i deia que el comentari quedava pendent d'aprovacio..?¿
no m'hauras pas censurat? (paranoies meves oi?)
Publica un comentari a l'entrada