dicteé

El primer que hem fet avui a classe és un dicteé. Sempre els trobo difícils. Costa distingir la tercera persona singular de la tercera del plural, t'has de guiar pel context i no sempre és fàcil.. a part de les paraules que no coneixes. La fonètica del francès és complicada.
Una companya ha arribat tard i ara està a la pissarra fent el dictat mentre la resta de la classe la contemplem. Jo miro un tros de cel que ara ja és blau a través dels vidres de la porta del balcó. Els dos finestrons superiors enquadren a banda i banda dos coloms. El de la dreta està ajagut a la cornisa de l'edifici de davant, està mig adormit, tot cofat. El de l'esquerra està dret a l'extrem de la cornissa, arreglant-se les plomes, desafiant la llei de la gravetat amb complicats exercicis d'equilibrista. Els dos escalfen els seus cossos amb els primers raigs de sol ara que els núvols li han deixat pas definitivament...
Baixo la vista i veig una companya que està especialment concentrada en el paper que té al davant del nas. Quan m'hi fixo bé descobreixo que s'està adormint!
Falta mitja hora per poder baixar a esmorzar. Avui no he tingut temps de menjar res a casa. TINC GANA. I em ve molt de gust baixar a la cafeteria. Tinc ganes de veure el somriure del cambrer. De redescobrir els seus ulls vius i negres que fa una setmana que no veig. M'agrada molt aquest noiet. Se'l veu espavilat, rialler i simpàtic.. I té aquell aire de bitxo entremaliat que m'encanta..