Perquè avui (i deixo dit d'entrada cap on va aquest post) he acabat amb la papaia pleníssima de la mala educació de la gent.
Que sí que sí, que d'acord, que no es pot generalitzar. Potser només he tingut un dia desafortunat.
Però com que no tinc manera de verificar si és certa aquesta premisa, escric.
Hi ha dies que un perd la fe en l'espècie humana, i avui és un d'ells.
Estic TIPA de trobar-me algú que entra a l'ascensor, a la feina, dir el meu bon dia educat, i que no respongui. Que faci cara com de que no ha vist ni sentit ningú dins l'ascensor.
EXQUIUSMIII??????
sóc invisible??? penses que el que has escoltat és una fucking cacofonia??? Ets tan irresistibol i cool que has pensat que quan t'he vist t'he dit "bon dia" perquè no puc viure sense ser amiga teva???
Es pot dir que així he començat el dijous, amb el maleducat de torn a l'ascensor.
Però aquesta història no acaba aquí.. Of course not!
A la tarda he agafat el tren per anar a Barna. I ja em perdonareu, potser m'estic fent gran, però algú em pot explicar d'on surt la necessitat que tenen alguns especimens de compartir els seus vídeos i àudios amb la resta de passatgers del tren?? en 23 minuts de trajecte he patit 4 episodis d'aquest fenòmen, diguem-ne MAS (Media Altruistic Sharing). I sincerament, tampoc ho entenc.
Per si fos poc, a la tornada he GAUDIT d'una avaria a la línia de tren, i he acabat compartint una hora del meu dia amb tota la gentada que omplia el tren (una hora per fer el mateix trajecte de 23 minuts de l'anada). L'avaria provocava que paréssim entre estació i estació i que, quan arribàvem a l'andana, el nombre de persones que pujava al tren fos superior a l'habitual. Comprensible d'altra banda, ja que portaven vés a saber quants minuts esperant, i tots volien pujar al tren, no fos cas que no en passés cap més...
Fins aquí, tot normal...
Quin problema hi ha? doncs el problema és que tots tenim pressa, que vivim amb pressa. que anem atabalats i ens posem nerviosos. i tot ens sembla malament. i al vagó fa calor. i la gent rondina. i la dona de cabells llargs que tens al costat s'arrepenja sobre teu literalment (que et venen ganes de cridar: no vas veure Dirty Dancing tu?? este es tu espacio este es mi espacio????), i la gent no sap què és posar el mòbil en silenci, i tot són senyals acústics de missatges sonant sense fi, i a dues files de butaques més enllà hi ha una senyora que li ha donat a la seva filla una tablet i la nena engoleix episodis del Mickey Mouse un darrere l'altre, amb el volum a un nivell que tot el vagó acabem desitjant una mort lenta i MOLT dolorosa al coi de ratolí, cagant-nos en les mickiherramientas, el fucking mickiordenador, i la fucking mickidanza...
no sé on anirem a parar...
Això és normal? Us sembla normal?
Sóc jo la que s'està tornant loca perduda??
6 comentaris:
T'estas tornant loca perduda i a més a més ets una anti-social...mode ironia on
Definitivament sóc la Melvin de la Creu Alta.. Jajajajajajaja.. Petons ❤
T'estàs fent gran. A mi em passa exactament el mateix. Però no és només l'edat, és que el món se'n va a la merda.
A mi també em fa molta ràbia el típic "bon dia/bona tarda" quan entres a l'ascensor, entres o surts d'una botiga, que no té resposta (o et miren amb una cara de però que m'estàs dient?).
Jo ara m'estic acostumant a fer com les iaies i vaig fent comentaris en veu alta... Saps, el típic que no s'aparta quan intentes passar (especialment si vas carregada amb una criatura a cada mà), fas aquell "perdona", perquè s'apartin i es mouen mig centímetre? Doncs, a mi em surt un "Nil, carinyo, passa que aquests senyors no es volen apartar, digue'ls-hi adéu" o passo donant cops dient "Perdóóóó, tinc el cul gros" o qualsevol altra tonteria que em passi pel cap en aquell moment.
I quan tota aquesta bona educació s'ajunta al tren en un dia de calor... Uffff!!!
No has trobat cap neng escoltant reguetón? Això també fa molta gràcia... Algun dia contraatacaré amb Daft Punk, o amb Vivaldi, que seria un puntassu...
I si s'ajunta el neng del reguetón i la nena del putu Miquimaus amb el tio de l'acordió crec que el món implosiona... Crec...
No sé si el món implosionaria ajuntant el miquimaus el regueton i l'acordió. El meu cap segur que sí.
En algun moment vaig sentir la necessitat de catarsi, fer com en aquells videos de YouTube, posar-me a cantar alguna cançó i que tot el vagó acabés cantant en un esclat de joia i comumió..
Però mira, no vaog saber quina cançó triar.. Imagina que la que trio no agrada a algú i allò acaba a garrotades...
I sí, als maleducats jo tb els acabo fent notar les seves mancances d'alguna manera, o almenys ho intento!! És que sinó, allò et queda dins i et cremes...
Ànims Martachka!!!
Grigri.
No deixis d'escriure al blog. Els teus fans t'ho agraïm. He rigut tot el q tu no vas riure dijous passat. I, a mi, això de no tornar resposta a un "bon dia" o "bona tarda" també em rebenta! Sobretot amb aqlls q la resposta depèn del dia (avui sí, demà no!) i si això em passa de bon matí quan duc els nens a l'escola... ja mossego: mira q em costa a mi al matí i JO SALUDO, ni q sigui per EDUCACIÓ!
@martachka, tu tpoc no deixis de comentar! Les teves paraules no tenen desperdici! ��
Anna, gràcies per les teves paraules. No sabia que tingués cap fan!!!
Això ho canvia tot. Ho tindré en compte d'ara endavant.. Jejejeje..
Procuraré no deixar-ho.
Gràcies de nou!!!!
Publica un comentari a l'entrada