28 de desembre 2011

Noves sensacions

Poques vegades m'ha passat que un llibre m'hagi fet enfadar.. m'atreviria a dir que algun m'ha decebut, però enfadar-me, cap..

Fins que vaig topar amb una muntanya. La Muntanya Màgica de Thomas Mann.

Una muntanya de paraules i d'idees, difícils de digerir en certs moments. A vegades dubtava de si no era un problema meu, d'estat d'ànim... a mi això m'influeix força a l'hora de triar un llibre o un altre...  però no.. definitivament no.

En defensa seva diré que és un llibre majúscul, tant en contingut com en forma. Però, com diuen els Manel "m'ha costat déu i ajuda" arribar a la darrera pàgina..  Un esforç titànic que no ha quedat del tot recompensat.. no ho sé.. potser d'aquí a uns anys m'ho miro amb una altra perspectiva... ara com ara, llevat d'alguns passatges del relat especialment intensos, no puc dir que hagi disfrutat d'aquesta lectura..

Suposo que més d'un maleirà el meu nom i la meva estirp fins a 10 generacions que em succeeixin, però així és com em sento, i necessitava buidar el pap...!!!!

Per treure'm el mal gust de boca, ara estic atacant un llibre més lleuger: "A gust amb la vida" de l'Anna Gavalda. Aquesta escriptora m'agrada. i llevat de "El consol", els altres dos llibres que he llegit m'han agradat molt, i aquest de moment s'està alineant a la llista del Sí, anem per bon camí!!

Després ja veurem per on seguim...

Vaig agafar "els dimarts amb Morrie" a la biblioteca, i entre Tió i Pare Noel m'han caigut "Sukwand Island" de David Vann, "La delicadeza" de David Foenkinos, i "1Q84" els dos primers d'en Murakami...

Per no parlar de l'altra muntanya (real) que encara em queda a la tauleta de nit...:
La soledad de los números primos, de Paolo Giordano
El último encuentro, de Sándor Marai
Maletes Perdudes, de Jordi Puntí
La professora de piano, de Janice Y.K.Lee
Madame Bovary, de Gustave Flaubert
La impaciència del cor, de Stefan Zweig
La biblioteca dels morts, de Glenn Cooper
Jardín de invierno, de Monika Zgustova
Confesiones del estafador Félix Krull, de Thomas Mann (que quasi que el deixo per més endavant, després de la muntanya....)
La amaba, d'Anna Gavalda
Plataforma, de Houellebecq

Per on començo??????  S.O.S !!!!.

9 comentaris:

òscar ha dit...

Hosti, hosti, hosti ... la muntanya de la tauleta de nit aparenta ser més heavie d’escalar que la d’en Thomas Mann que, si et serveix de consol, jo tinc a una de les llibreries absolutament intacta.

El llibre que més m’ha fet emprenyar, amb diferència, és l’Ulysses de Joyce. Molt.

Grigri ha dit...

prenc nota de posar l'Ulysses a la llista dels q no han d'entrar per la porta de casaN gracies Oscar!

De la pila me'n recomanaries algun? O ho veus molt negre...??

òscar ha dit...

Plataforma em va agradar, força, tot i que segur que no estaria pas entre els meu top-30 lectures.

Quan vagis fent que la Torre de Pisa del damunt de la tauleta baixi, fes-te amb "Alta fidelidad" de Nick Hornby (pòdium segur).

Toca ja això del bon any :) o encara no???

egotista ha dit...

Maletes perdudes te'l llegiràs en un tres i no res. Una bona opció per començar a fer baixar la muntanya :-)

Grigri ha dit...

merci Ego! Prenc nota!!!
Vaig acabar en una tarda "A gust amb la vida" i degut a que hi ha una data de retorn, he començat "Els dimarts amb Morrie" que de moment tambe m'esta agradant, tot i que la tematica sigui mes "delicada", per dir-ho d'alguna manera...

Yáiza ha dit...

Aviaaaam... m'apunto el teu consell: no intentar llegir La Muntanya Màgica.

De la llista que anomenes, he llegit "La sol·litud dels números primers", que em va agradar molt, tot i que conec gent que s'hi estirava els cabells. De totes maneres, és una novel·la curteta, així que si no t'agradés, l'estirada de cabells seria curta, també. I "Maletes Perdudes" és simplement genial. Molt, molt xulo! Aquest sí que te'l recomano!

De la resta, ni idea. Jo he intentat llegir "Junts, això és tot" de l'Anna Gavaldà, i m'hi he encallat, tot i que reconec que el problema era l'idioma (el vaig agafar en francès), i ho tornaré a intentar quan el tingui una mica més per mà (el francès, vull dir). Però la novel·la pintava bé, realment.

Au, ja ens aniràs dient com van les lectures... i no et topis amb més muntanyes!

Albert ha dit...

Doncs no sé massa què dir-te. "La soledat dels nombres primers", depèn de com t'agafi. El "Jardí d'hivern", de la Zgustovà, no és el seu millor llibre. "L'ùltima trobada" del Marái, em va agrdar molt, però no sé si a tothom li ha passat el mateix, precisament. Potser el Puntí serà entretingut de llegir i,a partir d'aquñi... Bon any i bones lectures, campiona.

Grigri ha dit...

Yáiza, el de Junts i prou és el llibre que més m'ha agradat de l'Anna Gavalda. I també és el llibre que més vegades he regalat!!!
Així que entenc que el problema és bàsicament el de llegir en francès... és cert que al principi costa situar-te una mica amb personatges tan singulars.. però mica en mica va guanyant com una màgia entre ells, partint de les petites coses del seu dia a dia..
vaja, que a mi em va deixar un molt bon regust de boca!!

Manel, d'en Marai vaig llegir i disfrutar el de "la dona justa".. això combinat amb el teu comentari, fa que pugi posicions a la llista, sens dubte!!!

I per tots dos, respecte a "la soledat dels nombre primers", fins ara els comentaris que he rebut són, com dieu vosaltres, contradictoris... en part per això el tinc, perquè quan hi ha opinions d'un cantó i d'un altre, vull poder dir-hi la meva!!!! jejeje...

Myr ha dit...

els dimarts amb Morrie, durillo però hauria de ser lectura obligada per tothom.