Nois i noies, avui he sentit això quan sortia de la feina, de camí cap a casa... crec que feia molts molts molts molts molts molts però que molts anys que no la sentia. Tants que m'he emocionat tota sola pensant en que jo era molt jove quan tot això passava... o el que és el mateix: que ja tinc una edat!!!
Si veient això us trobeu que us apareix un somriure tonto als llavis és que, com a mínim, sou de la meva quinta..
No cal dir que us recomano "encaresssidamente" que aguanteu fins als últims minuts que surt el més Gran de tots: Ray Charles
seguit d'aprop d'aquell altre "fenòmen" que es diu Stevie Wonder...
pujeu el volum... pell de gallina...
5 comentaris:
maaaaaaaaaaare meva !!!!!! però si erem unes pipioles !!! ;)
merci gri-gri per aquest gran revival !!! we are the woooooorld !!!!
bon cap de setmana!
woles grigri!
es veritat, aquesta canço fa posar la pell de gallina...
però també certa frustració, on ha anat a parar la suposada ajuda i de què ha servit?? coi, veure que les bones intencions no han servit de gaire...
enfins, aprofito per a ovacionar els perruquers dels superstars dels 80 :)
petons
Hanna B, tota la raó. I el que és pitjor (que això també em va passar pel cap quan escoltava el hit): avui dia això és impensable. Discogràfiques i "músics" estan més preocupats per lluitar contra la "pirateria" (usease: preocupats per la pela), que per causes benèfiques...
ah! i m'apunto als tres hurres pels perruquers. En aquest estudi hi havia tanta laca per metre quadrat que hi foten un misto i s'encén tot com una falla valenciana!!!
Oh, però si el Michael Jackson encara era negre!!! Mare meva!! La veritat és que la cançó és de pell de gallina total, la intenció era bona, però de vegades amb la intenció sola no n'hi ha prou... Grigri estic amb tu, no crec que ara aconseguissin fer una cosa així...
Publica un comentari a l'entrada