17 de novembre 2008

Excursió - gimnàs

Ahir vaig tenir la brillant idea d'anar a les Coves del Salnitre amb la meva germana i els dos petits. El meu marit estava escalant per la zona de Collbató i vaig pensar que era una bona manera d'invertir l'estona d'espera.

Realment la idea era bona, si no fos es clar pel fet d'haver de carregar el petit (11 kilos + motxilla) a l'esquena... M'ho vaig passar molt bé però avui em fa mal tot. Tinc l'esquena masegada i fins i tot agulletes a les cames!!

Al moment d'entrar vam coincidir amb el grup anterior que sortia, i per variar em va tocar aguantar els comentaris de 3 foques en plena crisi de bufera. El cas típic de la dona entrada en carns i en anys, que no fa res d'esport i que després de pujar una tanda d'escales, entre esbufecs i fogots, li sembla que s'està morint. I com que ella se sent morir doncs prefereix salvar a la resta d'espècie d'una sort similar. I més si es tracta d'una mare d'aspecte fràgil amb un nen carregat a l'esquena. Les hauríeu d'haver vist!! Em miraven amb cara desafiant, desaprovant clarament la meva decisió. Qualsevol s'hagués pensat que anava a sacrificar el meu fill!!! Deien que amb el nen és impossible baixar, que si no passaràs per no sé on, que si ja sé on em fico.. Amb aquell to d'advertència-bronca d'una perfecta membre de Iaies Sense Fronteres.

Passada aquesta fase de comptar fins a 5.000 per no començar a repartir hòsties vem entrar pròpiament a la cova. I la veritat és que és bonica i que el Meu Fill Gran s'ho va passar pipa. El petitó no entenia res però a ell mentres el gronxin tampoc protesta massa..!! Encara que avui em faci mal tot, va valer la pena.

Que dur que és ser mare-aventurera!!!

9 comentaris:

ex koala mir ha dit...

Tota la meva admiració cap a tu Gri-Gri !!! :)
A recuperar-se aviat!
Petons!

martachka ha dit...

Doncs de poc que no ens hi trobem!!! Buscàvem destinació per una sortideta tranquil·la i les coves del Salnitre era una de les opcions... Però al final ens vam decantar per Sitges, passejadeta per la platja, i per combatre la crisi amb una paella amb llamàntol :)

Apa, que no siguin res les agulletes, mare-aventurera!

Grigri ha dit...

Martachka, les coves estan prou bé, però res a veure amb una passejadeta per Sitges i menys encara amb una paella amb llamàntol!! carai tu!!! nosaltres vem fer unes olivetes+xips+coca-cola i després a dinar a casa, que el forn no està per bolls...

Mir, com bé saps, la vegada que més agulletes he patit després d'una sortida d'aquestes és una vegada que vaig anar a fer una via ferrata a la Cerdanya... aaaaaai, quins temps aquells... jejejejeje

Grigri ha dit...
L'autor ha suprimit aquest comentari.
ex koala mir ha dit...

Calla calla !!!! Sens dubte, aquell dia és quan més agulletes he tingut a la meva vida ...

Aiiii, ara em torno a sentir culpable :( Però que consti, em van enganyar com una idiota! Si si, si és molt fàcil Mir ... una caminadeta de res ... COLLONS AMB LA GISEL.LA !!!!!! ;)))

Res res, quan volgueu repetim ... només la última part .. o sigui, bar amb vermout, ok!?

Grigri ha dit...

bar amb vermout? demà mateix!!! ;P

No cal que et sentis culpable, que si no ho havies fet mai era el mínim que et podia passar. Acostumar-se a la verticalitat és un procés més aviat lent. Jo en aquell moment ho tenia molt per mà, però la darrera vegada que em vaig posar en un tinglado similar t'asseguro que em rodava prou el cap com per pensar que m'hi jugava la vida a cada pas..

tia cookie's ha dit...

Benvinguda al club de mare aventurera, jo l'altre dia vaig anar amb els dos petits a un concert de gospel i es van portar molt bé, però esclar cantavan i es movien a les seves cadires (amb moderació) hi havia a devant una iaia que s'havia colat i es pensava que això era el Liceu que va fer un parell de girades fulminants a un nen del costat i el meu fill de tres anys em va preguntar: "mama per què es gira la senyora? (emb veu de nen) i jo li vaig dir que hi ha gent que no enten que els nens vagin als espectàcles perque han mort el seu propi nen...l'explicació ho va enrredar encara més perque el meu fill es va pensar que havia mort algú...un desastre.

Grigri ha dit...

ostres tia cookie's, un concert de gospel, quina bona idea! Segur que s'ho devien passar bé. :)

M'ho apunto!

La veritat és que si hi ha cançons pel mig es queden com hipnotitzats. No ho he explicat però, a la tarda, després de l'excursió, vem anar al teatre, a veure un musical per a petits "El món màgic d'Oz". Ja l'havia vist l'abril d'aquest any amb el meu fill gran de 4 anys, i aquesta vegada em vaig atrevir a portar-hi també el petitó de 19 mesos... EXIT ROTUND!!! El secret està en què canten cada 5 minuts.. jejejejeje...

visca les mares amb xip multi-funció!!

Tenblog ha dit...

vivan las madres como vosotras!!!!
si algún día soy madre (ejem)...os tomaré de ejemplo