¿Sabes? cuando uno se va haciendo viejo se da cuenta de que todo es diferente de lo que pensaba: hay que ser mañoso en todo, hay que aprenderlo todo, incluso a amar. Sí, no sacudas la cabeza, no sonrías. Somos humanos y todo lo que nos ocurre en la vida pasa por el filtro de la razón. Y a traavés de la razón se hacen soportables o insoportables nuestros sentimientos y nuestras pasiones. No basta con amar.
LA MUJER JUSTA
Sándor Marai
I, perquè no, demanar-vos la vostra opinió... hi esteu d'acord? O sou dels que penseu que l'amor existeix o no existeix, sense necessitat de passar-ho tot pel sedàs de la raó...?
11 comentaris:
No m'atreveixo a ser el primer...
Va, per trencar el gel diré que en general sóc bastant impulsiva amb els sentiments, i que la meva tendència ha estat sempre fer cas dels sentiments...
Però també és cert que a mesura que em vaig fent gran tinc aquesta sensació de que no tot era com a mi em semblava. Que els meus pares em deien "Ja veuràs com això ho veuràs diferent" i jo pensava "i una merda" i ara em trobo donant-los la raó...
No sé si realment tot passa pel sedàs de la raó. Sí és cert que fer l'esforç de mesurar i racionalitzar allò que ens passa sovint ajuda a què la càrrega no sigui tant feixuga. I també és cert que amb l'edat veus que el camí per aprendre a viure la vida no s'acaba mai...
Bé, ja ho veieu, aquest fragment m'ha obert un intra-debat amb mi mateixa mateixament. per això l'he escrit aquí senyors!!!
És clar que l'amor existeix, però... té tants matisos, tantes manifestacions, tantes variacions al llarg de la vida.
Raó, sentiments, intuició... Arriba un moment que un sap que tot es barreja i és impossible decidir qui és qui. De totes maneres, tinc una cosa clara: qui hagi dit que som éssers racionals s'equivocava, ni de bon tros. I qui ho sigui, ja pot plegar, és mort.
el amor existe. NO BLASFEMEMOS HERMANOS.
Pero ello no quiere decir que no se aprenda (y sea necesario hacerlo) a amar. Yo estoy de acuerdo. Con el rubio me he dado cuenta. Le amo, con todas las letras pero con mis experiencias pasadas he aprendido algunas cosas. y aunque mayormente me he dejado llevar por este impulso loco siempre fue sin dejar de razonarlo todo. Los dolores, las alegrías, intentando a veces racionar el entusiasmo, no dejando todo salir, no dejando todo entrar....para intentar que lo que vaya resultando nos haga felices a los dos. No sé si al final de todo esto he llegado a soltar una frase lógica, pero ya no lo releo, así queda. Espero que al menos tenga algo que ver con lo que preguntabas :P
jolins tenblog! creo que has dado en el clavo.
Creo que en la lectura, cuando escribe lo de si el amor "existe o no existe" no se refiere al amor en sí como sujeto, sinó como sentimiento. Habla de que cuando estás con alguien no todo se reduce a si lo quieres o no, a si sientes ese amor o no lo sientes. Creo que el autor escribe que no és solo sentirlo o no, que la razón y sobretodo el aprendizaje son la verdadera base sólida de una relación.
Y por mi parte, con los años también voy pasando del "el amor es un sentimiento" a lo del "amar es un aprendizaje".. :)
Muy bien tenblog, veo que la montaña te sienta bien.
L'amor és una paraula, de cinc lletres, que llegida al revés coincideix amb el nom de la capital d'Itàlia.
fiiiiiu!!! això està pujant de nivell..
Una pregunta: Llavors perquè la ciutat de l'Amor és París??
Oh, és que la geografia, encara menys la sentimentologia, no és una ciència exacta.
Eiiiii, l' amor existeix, és clar que sí! El què passa que a mida que anem madurant (tot i que no m' agrada gens aquesta paraula) sabem millor el què volem, el què no volem, el què som capaços de donar al altre sense esperar el mateix a canvi, o sigui que tenim un amor molt més racional. Et deixes portar per moments de "lokura transitòria" que dic jo, però que sería la vida sense l' amor i aquests moments de pensar ... però què m' està passant ????
Per estimar has d' apendre'n, has de deixar ser ensenyat, has d' observar, has de deixar-te anar però d'una manera racional ... si no, arriba l' hora dels patiments, l' hora de maleir l' amor.
Una de les cançons que més sona per Bangkok és la de Love is n the air ... per què serà !!?? :)
Petons!
mir, doncs no serà per les pinyes que diuen que s'estàn fotent entre partidaris i contraris al govern!!! :)
Noia, quina parrafada... molt bé molt bé!!!
petonets
yo solo hilvané un poco pero....mir LO HA BORDADO!!
Un aplauso!!!!
Publica un comentari a l'entrada