-el petit comença a fer els primers passets sol.
-el gran aquest mes de juliol anirà al seu primer casal d'estiu.
-la meva companya de feina segueix de baixa i encara no ens han enviat més mans.
-el gran de casa comença a tenir pors a la nit i amb la d'avui ja en comptem tres que "a la seva habitació hi passa alguna cosa estranya"...
-ja estic a mig llibre del "Un lugar llamado nada" de l'Amy Tan. De moment no m'entusiasma però està prou bé, i he trobat alguns paràgrafs ben bonics sobre vida i sentiments (reflexions d'aquelles que m'agraden a mi).
-aquest cap de setmana (14 i 15) ens tocava la sortida freaky del trimestre amb el meu marit. Però ahir ens van donar una invitació per la festa d'aniversari del Dani, de la classe del meu gran, per dissabte a la tarda... mueeeec mueeeeeeec...
i amb tot això aquest matí quan m'he llevat m'he adonat de que m'he oblidat completament de que dissabte passat era l'aniversari del meu millor amic... I NO EL VAIG FELICITAR!!!!
Vosaltres què creieu: em faig gran o només necessito vacances?
2 comentaris:
Et fas gran (QUINA MERDA!), necessites vacances (JA SAPS, BANGKOK SEMPRE T' ESTÀ ESPERANT) i tens mases coses al cap!
Et recomando, calendari a la pared, amb els cumples ben grans i color vermell ... no falla (QUASI MAI) ... a mi em funcona, basicament, com que no sé mai el dia que visc, el miro sovint!
Molts petons !!
AAAAAAi mir, si tot fos un problema de calendari!! Tinc calendari, tinc agenda en paper al bolso, tinc agenda a l'outlook de la feina...
Crec que aquest any el problema és que ha caigut en dissabte. Durant la setmana sé perfectament quin dia del mes estem, sobretot perquè em passo el dia davant d'un ordinador i un telèfon que m'ho recorden constantment. Però dissabte i diumenge són això: dissabte i diumenge, i des de l'hora que ens lleva el menut (sempre canta abans de les 8h del matí) fins l'hora de dormir, la veritat és que poc temps tinc de pensar en alguna cosa que no sigui aguantar el ritme que imposen els nens dignament sense perdre els nervis! :-)
Vaja, que desconnecto del món real per entrar de ple a la dimensió paral·lela aquesta que és la de fer de mare... i perdo de vista els calendaris, les agendes, etc..
dit així tampoc sembla mala cosa oi?
Publica un comentari a l'entrada