12 de juny 2007

La sorpresa

La sorpresa del mes ha vingut en forma de llibre.
Me l'ha regalat una persona amb la qual he parlat per telèfon algunes vegades i he intercanviat alguns mails poques vegades més. És tot un senyor President d'una empresa prou important dins del seu sector, com perquè no es tracti d'un mindundi qualsevol..
Quan em van dir a la feina que havia arribat un sobre per mi de part seva no m'ho podia creure. Vaig dir-li a la companya que es tractava d'un error sense cap mena de dubte, però ella va insistir en que no. Que el Senyor Remitent l'havia trucada expressament comentant-li que li enviava el paquet perquè me'l fes arribar.

Quan vaig tenir el llibre a les mans vaig passar de la sorpresa a l'estupefacció. Es tractava d'un llibre poc corrent, per dir-ho d'alguna manera.. El títol és "PENSAMIENTOS COTIDIANOS" i té tota la pinta de ser un llibre més d'auto-ajuda, o d'aquells que es perden en pàgines i més pàgines de filosofia barata.
Per molts segurament ho és. Però resulta que per aquest Senyor President no. Ell és budista (ho he sabut ara), i fa servir aquest llibre com a eina per ajudar-lo a reflexionar sobre varis temes (també ho he sabut ara). El llibre està estructurat en un petit (o no tant petit) pensament per cada dia de l'any, i beu de les fonts del budisme l'hinduisme i el cristianisme. No llegeixo puntualment cada dia la reflexió que toca. Però de tant en tant si hi penso me'l miro, i a vegades he trobat coses interessants o boniques. D'altres simplement he pensat que no compartia en absolut el què se'm donava..

El més especial de tot és que aquest senyor hagi compartit amb mi part del seu univers privat, i això no ho oblidaré mai.

Fa una estoneta he obert el llibre (feia uns quants dies que el tenia abandonat per casa) i he llegit el pensament d'avui. És força bonic:

12 junio

El amor es el tema predilecto de los poetas, y en las novelas, las obras de teatro, las películas, bajo una forma o bajo otra hay siempre una historia de amor: cómo se han conocido, cómo se han besado, cómo se han separado... Los nombres, las épocas y los lugares cambian, pero siempre es la misma historia de la que nadie se cansa.
Para un Maestro espiritual también el amor es el tema esencial, sólo que con un diferencia en la manera de comprenderlo y vivirlo. Él os dirá "Puesto que sólo buscáis el amor cerca de los hombres y de las mujeres, por esto os decepcionáis tan a menudo. El amor está esparcido por todo el universo, desde las piedras hasta las estrellas, y es ahí donde primero debéis buscarlo, contemplarlo, respirarlo, comerlo. Una vez hayáis hallado este amor que impregna toda la creación y todas las criaturas, podréis decir que habéis encontrado verdaderamente el amor y viviréis en la plenitud del amor".

Nota pels que em coneixeu: no patiu que no em tancaré a cap convent ni m'agafarà ara la fal·lera religiosa. Només penso que algunes de les idees que hi trobo són boniques de recordar. Encara que el llenguatge sigui tan místic...!!!

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Les sorpreses, si són bones doblen el seu valor.

Qué guai aquest detall, oi? Ja passa a vegades, que arribem a persones i no en som conscients, és agradable. És un regal ben maco!

El text és xulo, molt contemplatiu i molt d'amor universal, hippie, aixó és bo.

Confio que no us rapareu al zero ni anireu a viure a un monestir, però posats a fer reflexions, val la pena visitar el monestir budista de sitges, és molt xulo.

Una abraçada i molts records!!

Albert ha dit...

Dona, ja sé que dius que no ho faràs, però al tanto amb la vena mística... Signat: un mindunguis.

ex koala mir ha dit...

Res de Sitges, si has de visitar algun temple Budista, on millor que a Thailandia !!!!!!!!! Ho farem tot, temples budistes i mojitos al Sirocco.

Que et sembla?

Jo no em rapo, eh !!!

Petooons, tipus Volver (els he possat de moda a Bangkok) .... MUA MUA MUA MUA MUA MUA

Grigri ha dit...

albert, tranquil, llegeixo els textos desde la distància. No em sento implicada en cap d'ells. Ni m'agafen rampells de canviar el món. Només penso que a vegades va bé recordar aquelles coses essencials que oblidem sovint ofegats per la rutina diària..

mir: jo tampoc em raparia.. però si he de venir a thailàndia (que no crec que pugui mai), millor prefereixo una platja paradisíaca de les que ensenyes a les teves fotos que no a un temple budista. Digue'm materialista..!!

ex koala mir ha dit...

Materialista !!!! :)

I tant que podras venir algun dia dona! Digue-li al teu marit que us busqui un bitllet ben baratet! Jo posso la casa :)