I perquè no hauria de ser-ho, oi?
Bé, doncs no us feu il·lusions. No ho sóc, ni de bon tros.
És que tenia la cançó de la Bruni al cap quan m'han fet posar un títol al Blog...
18 de desembre 2006
Preparant els Nadals
D’entrada no sé d’on m’ha sortit això dels Nadals en plural.
Anava a rectificar-ho però després he pensat que, comptant amb la quantitat de trobades familiars que s’esdevenen durant les festes, ja es pot comptar com si realment en fossin bastants més que un..
Filosofades a part, a casa com al Corte Inglés, ja ha arribat el Nadal. L’arbre va arribar a principis de mes, un diumenge al matí que el petit es va llevar a una hora intempestiva i vem pensar que era una bona manera d’omplir el temps. El petit estava tant entusiasmat amb la tasca de penjar coses a l’arbre que més aviat sembla una tombola d’aquelles de les fires on sembla que si treus un Piolín se t’enfonsa la parada sencera per efecte dominó.
Hi hem posat "pilotes, regals, paruels, estrelles, campanes, i un ninot de neu…", pels qui no estigueu acostumats al llenguatge d’un nen de dos anys i mig us tradueixo els mots més complicats:
pilotes = Boles
paruels = Pares Noëls.
Ara només queda ultimar el tema dels regals que ha de cagar el paruel. Ai no! Vull dir que en ha de portar els Tions Mags d’Orient…
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
14 comentaris:
És curiòs com un nen ens fa despertar la nostra cara més nadalenca, eh? anda que no deu estar content, cada cop que arriba a casa i veu les pilotes i els paruels penjats a l'arbre!
I tot això, també poseu el pesebre?
Això, això, i el pessebre, què?
Bon Nadal, grigri i família
què xulo ! Bon Nadal.
Uix, quin merder! Feliç Navidad.
els nadals amb nens son increibles!
per desgracia els meus pares han segrestat el meu germanet, i passen el nadal fora, aixi q imagino un nadal amb els altres germans, i amb mes alcohol que torrons ;)
els nadals amb nens son increibles!
per desgracia els meus pares han segrestat el meu germanet, i passen el nadal fora, aixi q imagino un nadal amb els altres germans, i amb mes alcohol que torrons ;)
els nadals amb nens son increibles!
per desgracia els meus pares han segrestat el meu germanet, i passen el nadal fora, aixi q imagino un nadal amb els altres germans, i amb mes alcohol que torrons ;)
De pessebre de moment no en fem..
Potser l'any vinent. Ara per ara encara no hi disfruta massa. A l'escola n'hi ha un i se'l mira però no li fa massa il·lusió.
A part que tinc un gat i em fa més por que una pedregada.. He de trobar alguna manera de fer compatible un pessebre amb un gat per no fer una desgràcia!
Gràcies per les felicitacions, Joyeux Noël també a tots vosaltres!
I sí, els Nadals amb nens són increïblement millors. Perquè pots treure molt més partit de tota la màgia que poden tenir aquests dies. Perquè tots ens afanyem a dir que estem farts del consumisme i del Corte Inglés però crec que el tema del gastar és relatiu. Tothom gasta pel què pot i vol (o almenys una servidora). Però el punt màgic i romàntic que poden tenir uns Reis Mags d'Orient és insuperable...
ja l'aneu alimentant bé el tió?
(el paruel no cal, q ja està gras...)
l'arbre està preciós...
Es evident que tothom gasta el què vol ... encara que hi ha gent que es gasta el què no té, i això no ho acabo d' entendre ... clar, que ho fan durant tot l' any ...
En fi, ho sento, a mi NO M'AGRADA EL NADAL ... Però reconec que amb nens és molt diferent, només veure'ls ... les expressions de la cara, aquells ullets plens d' il.lusió ...
Apa, bon consumisme, ai no ... era Bon Nadal ...
A mi el Nadal no m'agrada. És una celebració més falsa que un duro sevillano.
Per cert, el blog de la Casta Diva està més que aturat, no? Que li ha passat?
ei maca! l'esther em va explicar això dels Paruels....jijiji...quina graaaacia!! que maco que deu estar, el nano!
que vagi molt bé el Nadal!
dessmond, no en sé res de la casta diva.
De fet més d'una vegada penso que he de depurar la llista d'enllaços però sempre em queda pendent..
I no estic d'acord amb què la celebració sigui falsa. No tot el què gira al voltant del Nadal és falsedat. No sóc practicant ni tampoc és que la data representi massa per a mi, però no em desagrada la idea de que, de tant en tant, hi hagi un dia que "el món" es pari.
D'acord, no tot el món es para. Sinó que els ho diguin als milers d'africans que pateixen guerres i fam (per donar un exemple fàcil), oi?
Però tampoc és veritat que no puguis fugir de tots els convencionalismes que representa que ens imposen per aquestes dates.
Cadascú es pot fer la festa a la seva mida no?
Publica un comentari a l'entrada