Les hormones prenen les regnes de la teva vida fins a límits insospitables.
Perquè us feu una idea de què us parlo, us explicaré el què em va passar un dia d'aquests:
Jo asseguda al sofà de casa, veient clips de Fly Music al vespre. Posen una cançó de la Cristina Aguilera...
deixeu-me fer un breu incís aquí per dir-vos que mai ha sigut sant de la meva devoció. Ni ella ni tantes reines de la cirurgia estètica com ella que es dediquen a exhibir-se per vendre àlbums plens de cançons comercials, però que tenen la desvergonya d'atrevir-se a cantar-nos a les que no anem siliconades ni ens hem retocat la cara 20 vegades que "you are beautiful, no matter what they say..."
Bé, acabat l'incís reprenc la crònica d'esdeveniments: Posen concretament la cançó "Hurt", una balada d'aquelles per entendrir les ànimes més dures. I què decideixen fer les meves hormones??? Imagineu-vos-ho... plorar!!!
La meva raó em deia "però seràs gilipolles!! només és una cançoneta sensiblera més de la nena rabiosa aquesta!!" i les hormones li contestaven "sí, però és que la cançó és tant maca, i la lletra és tant trista..snif snif..!!"
"Hurt"
Seems like it was yesterday when I saw your face
You told me how proud you were but I walked away
If only I knew what I know today
I would hold you in my arms
I would take the pain away
Thank you for all you've done
Forgive all your mistakes
There's nothing I wouldn't do
To hear your voice again
Sometimes I want to call you but I know you won't be there
I'm sorry for blaming you for everything I just couldn't do
And I've hurt myself by hurting you
Some days I feel broke inside but I won't admit
Sometimes I just want to hide 'cause it's you I miss
You know it's so hard to say goodbye when it comes to this
Would you tell me I was wrong?
Would you help me understand?
Are you looking down upon me?
Are you proud of who I am?
There's nothing I wouldn't do
To have just one more chance
To look into your eyes and see you looking back
I'm sorry for blaming you for everything I just couldn't do
And I've hurt myself
If I had just one more day, I would tell you how much that
I've missed you since you've been away
Oh, it's dangerous
It's so out of line to try to turn back time
I'm sorry for blaming you for everything I just couldn't do
And I've hurt myself
By hurting you
11 comentaris:
Definitiu.....estàs fatal ;)))
JCB
Si és que jo sempre ho dic que la inversió en recursos que ens toca fer a les dones a l'hora de tenir un fill "no se paga con dineros".
L'embaràs és aquell període de 9 mesos aproximadament en què tothom et troba que estàs wapa menys tu, que et trobes deforme i no saps què fer per no sentir-te tant rara i perquè tot no sigui tant complicat de cop i volta.
Ai! les hormones. Mira que us fan anar de bólid! A nosaltres també, però no tant.
En fi, si tot es limita a fer-te plorar, rai!
A cuidar-se!!
és q la cançó és realment bonica... i trista... però valenta...
millor q jo no l'escolti pq també estic embarassat... :)
gràcies!! una abraçada!
ara m'has fet recordar, q durant l'ultim embaras de me mare (jo tenia 17 anys), vaig tenir un "embaras empatic" i vomitava em marejava etc... com ella...
va ser realment curiós
denke, per l'edat potser tenies algun altre tipus de desordre hormonal tu!!! jejejejejejeje...
digues-li pubertat, digues-li edat del pavo... ;P
homens, potser la part interessant és que estan embarassada pots captar tota la sensibilitat que no captaries normalment, fins i tot la de la christina aguilera... no està malament, no?
cuida't i petonet!
Hanna b, gràcies per aquesta lectura tant positiva! Sens dubte em fa sentir molt millor!!! jejejejeje..
gràcies i un petonet
Aquesta tarda he escoltat la cançoneta a flaixback i he pensat en tu, les teves hormones i les teves ploreres. Ànims, guapeona.
que no, que no!
ho dic en serio
;)
aix...la veritat és que a mi també em passa això d'empatitzar...i ara ploro al llegir una postal de nadal que m'ha donat una alumne de 8 anys...ànims guapa!!!
Publica un comentari a l'entrada