Comencem…

Per un resum breu dels darrers dies.

A part del munt de feina que ja vaig comentar-vos he estat 5 dies a règim estricte obligat per una grip estomacal (es veu que avui en dia si no tens "la passa" no ets ningú…), que m'ha deixat una silueta de maniquí de Stradivarius que fa pena (això sí, sense aquells pits encarcarats ni aquells mugrons violents que caracteritzen les citades maniquís).

També he assistit a la meva primera reunió de pares de l'escola bressol del meu fill. Ha estat una experiència molt gratificant a l'hora que sorprenent… m'ha fet reflexionar molt en com tracto jo el meu fill! Em dóna la impressió de que jo el tracto com si encara fos molt petit, hi ha un munt de coses que no imaginava que fos capaç de fer o assumir.. Quan vaig veure les diapositives de tot el què feien i de com s'organitzen i de com reparteixen les tasques col·lectives, vaig quedar gratament sorpresa! El meu fill és tot un homenet responsable!!!
Bé, hauria de puntualitzar: el meu fill és tot un homenet responsable a l'escola.
Diguem que a casa segueix donant pel sac als seus pares, desafiant-nos repetidament, posant-nos a prova a tota hora. Qualsevol petita cosa del dia a dia que fins ara havíem resolt sense problema, esdevé un motiu d'enfrontament..
Diuen que és el què toca per la seva edat. Jo miro d'anar-me mentalitzant que no predico al desert, que no és picar ferro fred, que d'aquí a mig any o un any acabarem recollint els fruits d'aquesta lluita… però no puc evitar sentir-me com una perfecta neurastènica. Em visualitzo com una mare d'aquelles que es passen el dia fument xiscles a la canalla en plan Omaíta "Jozuáááá, ven pacá!". No sé com acabarà tot això, però estic segura de que d'aquí a ben poc hauré batut el récord Guinness de repeticions de la paraula NO en un mateix dia…

En fi, millor no seguim per aquí perquè ens hi podríem estar hores explicant batalletes i tampoc cal que us avorriu amb les meves penúries.. el que vull explicar-vos és un altre projecte que tinc entre mans, que per mi és important. El podríem batejar com "EL GRAN REPTE", i consisteix en culminar un cim de 4.000 metres aquest mes de juliol. Als Alps francesos.
La idea és anar-hi amb uns amics que són molt muntanyeros (però que molt!) i que ja han fet aquest cim i bastants d'altres amb més alçada i dificultat. I fer un entrenament dur de tres caps de setmana perduts per aquestes muntanyes tant boniques que són els Pirineus, entre abril i juny.
Resum: si sobrevisc a l'entrenament la única traba entre la Grigri i el cim del Dôme des Neiges serà el mal temps.

Ah, i per les mosses que deien que aquest any s'aficionarien a córrer, no dic noms (eh HannaB?), us informo que el diumenge 26 de març es celebra la Marató de Barcelona, amb la possibilitat de fer un recorregut de 10 kilòmetres. Jo crec que m'hi apuntaré, és tot un esdeveniment esportiu i val la pena participar-hi. Més info: http://www.maratobarcelona.com/

Buf, em sembla que el més important ja està tot dit…
Aprofito els propers 20 minutets per xafardejar-vos una mica!