14 de setembre 2005

Caiguda en picat

Bon deia a tothom.
Tinc el cap com un timbal.
No estic en el millor estat físic ni mental per començar a escriure res amb cara i ulls... així que de moment em limitaré a posar coloraines i a mirar de deixar això tot net i polit, i presentable!!

Salut!

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola!! M'agrada casa teva!! Mira que jo trobava a faltar BB peró si marxeu tos i totes ja no val la pena oi?? La família va marxant...
Àfrica

Anònim ha dit...

Ei!!! A tu t'agradava "allô, allô", com a mi. Et segueixo.

Grigri ha dit...

Ei albert, segueixo rient amb els mateixos gags cada vegada que el reposen.. aquesta sèrie, la de "Sí Ministre", i "l'Escurçó negre" dels primers temps, per mi, són inigualables.
No sé si serà nostàlgia o què, però la veritat és que són molt bones.

Hanna B ha dit...

ostres el si ministre és boníssima, em peto jo sola quan la miro.. en canvi l'escurçó no sé perquè que no m'ha arribat mai...

miquel ha dit...

Al final hem anat a parar al mateix barri. Bonica casa.
Ara que el petit està bé i el teu marit i tu no acabeu de rutllar, ja em diràs si us he de portar alguna sopeta.

Grigri ha dit...

Doncs no m'aniria gens malament una sopeta! jeje... ara m'has fet pensar en una frase que diu el meu sogre: "(..)una sopeta calenta que regula".
Què vol dir? a saber..
Què regula? ni idea..
Però quan érem estudiants i pujavem a esquiar amb ells (sempre s'agafen 1 setmana a l'hivern i van a esquiar a Andorra), cada vespre a l'hora de sopar deia: "jo d'entrant vull una sopeta calenta, que regula!"
i això cada vespre..
potser regula les agulletes!!

m'alegra veure-us a tots per aquí..