MATÍ TARDA I NIT...

MATÍ:

Gloriós. Un paisatge esplèndid, una escalada memorable en companyia d'una persona que admiro. Faig 4 llargs de primera (el 1er i 3er de la Normal per la Variant, i el 1er i 3er de la Martinetti). Al final acabo petadíssima però molt satisfeta.

Dinem a la terrasseta del bar de Sant Llorenç de Montgai, abocades sobre el pantà.. el paisatge és realment bonic.

TARDA:

EL TRÀNSIT

NIT:

Conciliació

Sortir de la feina 15 minuts abans de l'hora de sortida de l'escola del teu fill, és conciliació laboral.
Fer 18 quilòmetres en cotxe com si estiguéssis al circuit de Lemans, a part de ser un perill, és conciliació laboral.
Córrer vestida amb el teu traje de Zara i sabates de taló carregada amb un bolso del MSK (però que dóna el pego) ple a rebentar des del parquing fins a la porta de l'escola, és conciliació laboral.
Que el teu fill et digui "on està el meu berenar?" abans que "hola mare!", és conciliació laboral.
Fer 6 cantons més intentant no desesperar-te perquè el teu fill gran és incapaç de combinar l'acció de caminar amb el mastegar berenar, és conciliació laboral.
Suar el teu traje de Zara dins el vestíbul de l'escola bressol mentres canvies el teu fill petit, que també t'està reclamant la seva part del berenar, és conciliació laboral.
Caminar marejada fins a una cafeteria a les 18:15h per poder-te menjar l'entrepà que ha de servir-te de dinar, i que durant el trajecte les sabates de taló noves et facin dues llagues com dues catedrals, és conciliació laboral.
Que a mig dinar el teu Fill Petit et digui "tinc caca", és molt maco i també és conciliació laboral.
Que mentres tornes a reprendre el teu bocata et truqui el teu jefe per feina, és conciliació laboral.

No sé què estava pensant jo quan em vaig creure que en ple segle XXI això de treballar i ser mare és com bufar i fer argolles (que diu el Clos del Polònia...)!!!!!!

Heretgia

El diccionari de la Llengua Catalana defineix Heretgia així:

[s. XIII; de heretge]

f 1 RELIG Doctrina o sistema teològic rebutjat com a fals per l'autoritat eclesiàstica.

2 fig 1 Greu error contra els principis tinguts per certs.


2 Opinió en oposició amb les idees rebudes.

he_ret_gi_a.


Crec que l'únic pecat que vaig cometre ahir és el de l'heretgia.. bàsicament em vaig manifestar obertament en contra del capellà del barri davant de 3 persones, premiant-lo amb els qualificatius de masclista, nazi, fatxa i fill de puta.
Bé, del darrer de tots no en tinc proves, no tinc el gust de conèixer la seva mare... però dels altres tres sí que en tinc!!

Al final de tot la qüestió és que, tot i que em mantinc en la meva opinió sobre aquest personatge, les forces divines (digue-li Déu, digue-li com vulguis) em van castigar i amb ganes.

I em quedo en això del Greu error del punt 2 de la definició perquè sinó no tinc altra explicació per entendre l'aiguat que em va caure a sobre ahir a la tarda quan vaig anar a buscar les criatures. Perquè us feu una idea, vaig acabar corrent descalça amb les meves sabates Guy Laroche noves de 155 euros comprades de súper-rebaixes a 30 euros (per sort!!!) a la mà, i xopa de dalt a baix. Sense excepció. I això que duia paraigües!!!!

Per acabar vull enviar un missatge als "de dalt": ja em podeu tornar a remullar cada tarda si voleu, que a part de lo de "fill de puta", que admeto que és un judici de valor, de les altres acusacions no penso retractar-me. Encara que m'hagi de comprar una ZODIAC per anar a buscar els nens a l'escola!

Amén

escapada

Aquí teniu el resum del darrer cap de setmana...

No ha estat gens malament. Hem rigut molt i hem après força coses sobre l'era del Cretaci a Catalunya. Llàstima que al final no hem pogut escalar per culpa d'una estrebada muscular que vaig patir (que em faig gran ..llons!!!!!). Ahir vaig anar al fisio i de moment m'hi fa tornar dijous, i sense possibilitat de sortir a córrer durant tota la setmana... el què vol dir que ho tinc bastant malament per córrer la cursa de la mercè... buè, com que ja ho he pagat aniré a buscar la samarreta i un altre any serà...

despertaferro!!!

Ja tenim nous vocables a la família.

Aquesta vegada per gentilesa del petit de casa, espero que us agradi!!

activitat esportiva i altres modernitats

Sí blocaires, l'afició a l'activitat esportiva és cosa dels temps moderns, dic jo... tantes hores asseguts davant d'un ordinador aguantant les cabronades del primer que passa s'han de descarregar per alguna banda... jo personalment he d'admetre que molts dies surto de la feina amb una sobrecàrrega de mala llet que semblo aquell ben trobat Michael Douglas en la peli de Un dia de Furia.
Així que m'he obligat a tornar a sortir a córrer, confirmat. Des de l'afortunat dia que el meu petitó em va preguntar si m'havia fet pupa he sortit dues vegades més (dos posts més avall). En total han estat 4 kms., 6 kms. i ahir altra vegada el circuit de 4 kms.. Vaja, que he corregut més en els darrers 10 dies que en l'últim mig any!!!!
M'he apuntat a la Cursa de la Mercè que és el diumenge 20 de setembre. Espero poder córrer la cursa i acabar en unes mínimes condicions (no de crono, vull dir de dignitat..). Ja us explicaré com ha anat!

I seguint amb les modernitats del S.XXI, l'altre dia vaig entrar en una farmàcia que acaben de reformar i volia explicar-vos el què em va passar: per uns segons em va fer creure que estava atrapada dins de MATRIX....
M'acosto al mostrador, demano el medicament que necessitava i el senyor l'introdueix al seu ordinador. Fins aquí força normal... Però no! Va començar a sentir-se un soroll com de canonades que em van fer venir ganes de dir-li al senyor de la bata blanca "Caram, qui us ha fet aquesta desgràcia de canonades, per ser que heu fet la farmàcia nova, se sent molt soroll quan un company va al WC no???"
I noooooop!!! Al costat de l'ordinador hi havia un calaixet que el senyor de la bata blanca va obrir i... TATXAAAAAAAAN!!!! Allà hi havia el meu xarop!!!
Increïble.. Absolutament impressionant... Riu-te'n de Houdinis, Coperfields i demés aprenents de trucs de màgia...

El què em porta a pensar (bé, son les 8 del matí tampoc espereu grans reflexions ara...):
Us imagineu que d'aquí a uns anys quan entressim a un Zara et trobessis només un mostrador on haguéssim de demanar:
-bon dia, voldria una samarreta blanca
-Màniga llarga o màniga curta?
-Hmmm millor curta
-Entallada o ampleta?
-Doncs millor ampleta
-Coll Rodó o en punxa?
-Buff... mentrs no sigui molt escotada, en punxa va..
-D'acord
brrrrraaaaoooooooorrrrrrrwwwwddddddsssssssssssaaaaaauuuuuummmmmsssssssssss (això és el soroll de la canonada)
-Aquí la té, són 14,99 euros

hahahahahaha... seria la fi del món, no m'imagino la població femenina del primer món sense poder anar a mirar i remenar botigues de roba!!!!
que consti que a mi ja m'estaria bé, però en conec moltes (i MOLTS) que els suposaria una crisi existencial sense precedents...

apa, jo ja he deixat anar la parida, que tingueu un bon dia!

De les vespes i el pa amb pernil

Aquest matí quan he baixat a esmorzar amb alguns companys hem aprofitat que les taules de fora la cafeteria estaven buides per asseure'ns a esmorzar "au plein air".

Tant "au plein air" que just quan acabava de desembolicar el meu deliciós esmorzar de pa amb tomàquet i pernil, ha fet aparició una criatura com aquesta de la dreta i ha començat a inspeccionar les safates dels nostres respectius esmorzars fins que ha decidit parar al costat del meu entrepà, atreta per la flaira del pernil.

He fet dos intents fallits d'acabar amb la vida de la bèstia amb la tàctica (fal·lible) del "cop de portamonedes". Però aquestes bestioletes són molt hàbils i se les saben totes, i ha esquivat sense problema els dos intents.

La seva prepotència no ha acabat aquí, s'ha passejat com si fos casa seva pels trossets de pernil que sortien per les vores de l'entrepà, arribant a posar les seves "susssies" antenetes dins del meu estimat entrepà. Jo li he dit, des d'un metre de distància, que l'últim que es va atrevir a fer una cosa semblant va patir una mort cruel, però ella ha continuat fent cas omís de la meva advertència.

Davant de tanta insolència només m'ha quedat una sortida, una maniobra de distracció a la desesperada per agafar corrents el meu entrepà i sortir cames ajudeu-me cap a dins del menjador, on mengen les persones civilitzades, patint perquè no hagués anat a buscar tota la seva família i planifiquessin un atemptat en massa contra la meva persona.

Al final la terrasseta ha quedat deserta. La Xula-Vespa ha acabat sembrant el pànic entre tots els que havien decidit esmorzar sentint els ocellets de fons (i els camions de l'autopista, tot sigui de passada...).

Estic convençudíssima que la bestiola està en nòmina de l'empresa, que després de comprovar que les persones que seuen a fora tendeixen a passar-se més estona esmorzant que els que ho fan al menjador, han pres mesures dissuasòries...

Avui escriuré un post

Les vacances s'han acabat abans d'hora i ja torno a ser aquí. Com que jo els bons propòsits no els faig el 31 de desembre sinó durant les vacances (que és quan realment tinc temps de rumiar i descansar), us anuncio que tinc la intenció d'escriure més sovint, de reprendre l'hàbit ni que sigui per penjar una sola frase, alguna cosa interessant que m'hagi passat durant el dia...

Per vacances hem estat al Pirineu, com sempre. Quinze dies a Aurizberri-Espinal, molt aprop de Roncesvalles. Han estat una delícia, sobretot la fresqueta i la tranquilitat que ens ha donat aquell racó de món. He aprofitat per llegir força: El Metge (Noah Gordon), Juntos nada más (Anna Gavalda), i La noche del oráculo (Paul Auster). Potser algun dia dedicaré uns minuts a parlar-ne, però no és la intenció d'aquest post.

Canviant molt de tema, us relataré a continuació un episodi d'aquells entranyables que té els Meus Fills com a protagonistes, això passava ahir mateix...

Dilluns 24 d'agost, 17:05h, arribo a casa després de treballar:
Meu Fill Gran: Hola Mare! Vine vine, que t'ensenyaré un regal que he fet per tu!!! (molt content) Anem a la teva habitació, està penjat a la paret amb una xinxeta!!!



El regal era aquest dibuix, me'l va explicar sense perdre detall..
MFG: Mare mira, he escrit "Papa Mama us estimo us abraçaré i faré petons", i t'he dibuixat a tu amb la panxa grossa i al pare, i un cor.
Grigri: Jo tinc la panxa grossa fill meu?
MFG: (rient maliciosament) jejeje.. sííííí!!!!
Veu de la Consciència de Grigri: Fantàstic... sort que he decidit que avui torno a començar a córrer!!!!

Dilluns 24 d'agost, 21:35h, arribo a casa després de córrer uns 25 minuts, feta pols i vermella com un pebrot, els Meus Fills estan acabant el postre del sopar..
Meu Fill Petit: Mare, has anat a córrer?
Grigri: (satisfeta i orgullosa) Sí petitó, la mare ha anat a córrer
MFP: T'has fet pupa??
Grigri: Hmmm.. No, no m'he fet pupa..
Veu de la Consciència Kabrona de la Grigri: La cosa és realment greu.. el meu aspecte ha de ser molt lamentable si només de veure'm ha pensat que m'han apallissat aquí al cantó.. AJUDAAAAAAAA!!!!

Sonisphere - Barcelona - METALLICA

Jo hi vaig ser.

Vem arribar a les 23h, a punt per veure METALLICA que era el nostre objectiu. En altres condicions només pel fet d'haver pagat entrada, hi haguéssim anat més d'hora, però si per anar a un concert has de pagar cangur, llavors més et val apurar els temps...

Anava acompanyada de la Meva Parella, un company de feina i el meu cosí preferit. La fauna que hi havia per allà concentrada era increïble, ja no només per les pintes sinó per l'estat lamentable en què es trobava la gran majoria d'assistents al festival, que portaven hores allà aguantant drets bevent cervesa o tintorro de tetrabrik i fumant cigarrets moderns...

No havia vist mai METALLICA en concert, i tenia curiositat per veure si són tan bons com sonen als discs...

I us he de dir que SÍ.
Que són MOLT bons.
Que sembla mentida que 4 paios puguin liar-la tant grossa.
Que tot i la calor i no veure pràcticament res (gràcies al meu 1,55 mts), vaig passar-m'ho teta.

Si tornen a Barcelona, hi tornaré.

the fear - acoustic version

no sé què té aquesta noia, que m'agrada..

NO TÉ PREU

Arribar a casa al vespre i anar a l'habitació a canviar-se de roba
és una pràctica ben normal..

Que quan estiguis en pilotes vingui el teu Fill Petit dient "pipi, pipi, pipi",
és una putada
però és el què et passa quan treus bolquers..

Sortir corrent immediatament en direcció al WC com si participessis a la final olímpica dels 100 mts. llisos
també entra dins la normalitat de la situació.

Que just quan arribis derrapant a la porta del WC rellisquis amb el bassal de pipí que ha fet el teu fill al mig del passadís i et fotis l'hòstia del segle
NO TÉ PREU

Converses

Heu vist alguna vegada a la vostra ciutat marques de color fluorescent a terra? Normalment marcant un sot al mig de la vorera, o una rajola trencada...
A la meva ciutat n'hi ha bastantes.

Doncs bé, el Meu Fill Gran ha trobat una bona explicació a aquestes marques misterioses: Són tresors de pirates.. Fins on he pogut saber, de les seves explicacions, a la nostra ciutat n'hi ha 6. El número 1 està prop de casa els seus avis, i el número 6 està prop de casa nostra. Dels 2,3,4 i 5 encara no tenim coordenades..

Cada tarda que el recullo a l'escola i anem plegat a buscar el Meu Fill Petit, sempre passem per un cantó amb una d'aquestes marques. I és parada obligatòria. La conversa, amb variacions segons el dia, va per aquí:

MFG: Mare, has vist aquesta marca?
Grigri: Sí fill meu, ja l'he vist.
MFG: Saps què és això mare? Aquí hi ha enterrat un tresor de pirates.
Grigri: Ah sí? Segur?
MFG: Sí, és que els pirates van insisir en aquesta terra abans que nosaltres.
Grigri: Caram! i van deixar molts tresors?
MFG: Sí. Molts.
Grigri: I aquest quin número és?
MFG: El zero
Grigri: El zero? Però no m'havies dit que n'hi havia 6?
MFG: No, aquest és el zero perquè la marca és una rodona així
Grigri: Potser aquesta marca vol dir que el tresor està amagat aquí, potser no és el número.
MFG: No, és el zero.
Grigri: doncs no se'n parli més
....

on sóc?

....doncs ja us ho imagineu oi?
treballant treballant i treballant, i jugant molt amb els meus nens l'estona que estic amb ells...

així podríem resumir els darrers dies.

Es veu que el món s'acaba aquest divendres... no sé pas què farem a partir de la setmana vinent!!!

bé, potser sí que ho sé... llegir més, estar més estona amb els petits, no fer cara de zombie tot el dia, sortir a córrer...

no pinta gens malament!!
la gran pregunta és: haurà valgut la pena tant d'esforç???

el mes de febrer de 2010 us ho diré...

bona nit, estic morta de son...

no hasse falta desssir nada más...

Vida esportiva

Després d'un mes d'inactivitat forçada per una petita lesió, ahir vaig tornar a sortir a córrer... els dos petits em van donar una tarda d'aquelles bones i quan va arribar el MM (Meu Marit) jo estava que m'enfilava per les parets. Tenia dues opcions: sortir a córrer fins a cansar-me com una burra, o bé començar a donar patades a les parets. I vaig creure que la primera opció era més civilitzada...

Tinc agulletes...
Però em sento pletòrica, i he dormit taaaaaant bé!!!

prometo no tornar a deixar-ho..

ALASKA

una altra de les celebrities dels MUCHACHADA NUI.
Ahir la van convidar al programa El Hormiguero i no podia parar de riure recordant el vídeo que havia vist...

Expiació

Ahir vaig estar desperta fins tard acabant aquest llibre. El vaig començar amb poques ganes, desconfiant del què podria sortir d'un llibre que ha donat peu a una pel·lícula amb un repartiment tant "fashion"...

D'acord, me'l vaig comprar jo mateixa, això que consti en acta. Un company de feina m'havia parlat molt bé de la pel·lícula i aquella mateixa tarda em va caure a les mans una edició de butxaca del llibre d'Ian McEwan, i me'l vaig comprar (un altre cas clar de compra compulsiva de les meves, definitivament sóc un cas clínic sense remei).

Tornant al què us deia: que vaig començar-lo fa pocs dies, amb poc èmfasi, i pensant que em trobava davant d'una novel·la d'aquelles que gasta pàgines i més pàgines per descriure el color del cel, sense que s'hagi mogut ni una trista formigueta mentrestant... doncs m'equivocava. Passades les primeres 100 pàgines que potser són més descriptives perquè et va presentant a tota una família, la història agafa un ritme que t'atrapa i no pots parar de devorar pàgines i més pàgines de personatges molt ben treballats, i d'escenaris tant ben descrits que et fan viure quasi en primera persona les mateixes emocions que els protagonistes. La primera part del llibre acaba amb una nota molt alta, la segona amb tota la narració de la guerra és fantàstica, i la tercera acaba tancant de manera brillant les dues anteriors.

Com sempre us dic quan escric sobre un llibre, heu de tenir en compte que no sóc una lectora experta i que, per tant, el què a mi em pot semblar un llibre excel·lent, a algú altre li pot semblar una novel·la mediocre, i tindria tota la raó del món...

El què jo us puc dir és que he disfrutat molt. Que és d'aquelles narracions que va passant amb bon ritme i que té l'habilitat de posar-te en tot moment dins de la història, fins a sentir que estàs enmig d'aquella família, o a la platja de Dunkirk, o a l'hospital amb la Briony..

Si algú l'ha llegit i opina diferent pot dir-ho, que no mossego a ningú!! (encara que a vegades sembli que sóc una mena de neurastènica a punt de tancar...jejejeje..). I si no l'heu llegit agafeu el llibre i m'ho dieu d'aquí a un temps, ok?

bona nit...

avui és un gran dia

Avui a les 16:56h farà 5 anys que vaig parir un nen preciós.

És un nen alegre que viu amb emoció tot el què li passa i tot el què l'envolta.
Li agrada molt anar a la seva i fer-se el dur però per dins és tot mel.
És el meu príncep i es casarà amb mi un dia que em posaré un vestit de princesa.
És el pinxo que sempre es guanya una fruita a la fruiteria del Miquel, un parell de melindros a la pastisseria, i un tall de catalana a la xarcuteria.
És el despistat que no es recorda mai que els dimecres quan entra del pati s'ha de posar la bata.
És el presumit que per pentinar-se s'està 10 minuts davant del mirall fent-se la clenxa ben encoloniat.
És el pallasso de la classe que s'ha guanyat el cor dels companys, les mestres, i les monitores de menjador.
És el millor fan del Messi i de la xocolata.


El seu pare i jo n'estem molt orgullosos...
Com diu la Mir: és un crack..

Ho haveu vist???

Avui m'han convocat a una reunió a les 19h per dir-me el següent (i resumint conceptes):

1. Que els meus superiors s'han compromès a que el dia 31/05/2009 estarien fets els informes de totes les operacions que tenim a la cartera. Això no és novetat, senzillament jo m'he manifestat en contra des del principi per considerar-ho una animalada, però resulta que avui s'han compromès davant dels que encara són més superiors que ells. La conseqüència directa d'aquest punt seria que jo m'hauria de sentir encara més obligada a complir amb l'objectiu, però jo que sóc una bona Taure, segueixo pensant que no hi arribarem ni de conya.
2. Que com que l'avanç en les respectives carteres dels gestors no és igual, tot el què hi ha pendent es repartirà a parts iguals. Això sí que és una novetat, i més que una novetat jo diria que és una TCM (tocada de collons monumental). Ara resulta que els que estem aquí deixant-nos les banyes treballant fins a altes hores de la matinada i caps de setmana si fa falta, haurem de posar-nos a fer els informes dels que van més endarrerits... sí home sí, i què més!!! Si voleu ja m'ajupo i em comenceu a donar cops amb els pinxos!!! AAAA CAGAR!!! amb tots els meus respectes pels meus companys (que no puc dir que no facin hores perquè en fan, però de feina en tenim tots molta, i no penso pagar jo els plats trencats d'un altre que no s'organitza més bé o que pel motiu que sigui no està fent tota la seva feina...). En el fons em fot dir tot això perquè penso que entre tots ens hem d'ajudar, però una cosa és donar un cop de mà i l'altra salvar el cul als jefes a costa de deixar-hi la vida, les hores de dormir, i la salut. El que deia: A CAGAR A LA VIA HOME!!!!

COLLA D'INÚTILS...

A SANT DE QUÈ ES COMPROMET ALGÚ A FER UNA FEINA ABANS D'UNA DATA QUAN AQUEST ALGÚ NO HA DE MOURE NI UN PAPER? AIXÒ ÉS EL QUÈ ENSENYEN A LES SUPER-BUSINESS-SCHOOLS DE JANDEMORENAUER??

DONCS PER MI JA ES PODEN POSAR ELS TÍTOLS DE MÁSTER ALLÀ AL FORAT DEL PETEJANDER..

Ho sento, però és que he tingut un bon dia i al final me l'han esguerrat amb la reunioneta aquesta... i m'havia de desfogar... em permeteu les formes, oi?

SECRET D'ESTAT

Representa que això és Top Secret i no ho puc dir a ningú, ni tant sols ho hauria de saber... es veu que el Meu Fill Gran ha sabut que hi ha una nova espècie de dinosauri que no s'ha mort, sobretot no digueu res, l'espècie en questió es el TIRANOSAURUS TIRA-LAPOS..