Aquest any tinc una sant silvestre especial. Ens hem apuntat el meu fill, el meu pare i jo.
No sé trobar les paraules per explicar-vos la il.lusió que em fa la idea de poder córrer tots tres junts.
Amb el meu pare, en la seva etapa de corredor, mai vaig tenir la oportunitat de compartir cursa amb ell. També és cert que jo era molt joveneta. Però m'hagués agradat molt.
D'alguna manera la imatge i les bones vibracions que sentia quan el veia corrent, van quedar dins meu embolicadetes amb un llacet preciós.
Si no fos per la mala sort que ha tingut que es va lesionar entrenant fa pocs dies, el proper 31 de desembre hagués pogut desembolicar aquell paquetet d'emocions que guardo.
Me'l reservo per la propera, pare.
Correrem els tres quan et recuperis.
I em sentiré la dona, mare i filla més feliç i afortunada del món.
1 comentari:
Oh, que guai! 3 generacions corrent juntes!!! Quan arribi el gran dia, sigui una Sant Silvestre o qualsevol altra cursa, vull veure un testimoni gràfic del moment ;)
Petons i bon any, bonica!
Publica un comentari a l'entrada