21 de desembre 2010

i em pregunto...


Fa pocs dies es va conèixer la notícia de que a Olot un home que s'havia quedat sense feina havia agafat la seva arma de caça i havia matat 4 persones. I jo em pregunto... on anirem a parar?


També des de fa pocs dies veig cada matí el pòster d'una pel·lícula que ara no recordo el nom, on surt una foto de la Cher tan rejovenida que podria passar per la meva germana petita, i també una foto de a Christina Aguilera prou rejovenida (cal fer un exercici d'imaginació, però és així) com per semblar la meva filla. I jo em pregunto... quina mena de monstres són aquestes dones?


Observo des de fa poques setmanes (o des de fa uns anys.¿?) que visc en un país on la classe política ha perdut la poca classe que podia quedar-li, les esquerres sembla que no saben on paren, i la dreta aprofita la ocasió per apretar més que mai amb els seus tòpics de sempre sobre el perill del català i els catalans acostant posicions amb Madrid. I Convergència que haurà de formar govern (avui no ha pogut) no sap si és més a la dreta, més a l'esquerra o més cap a la Xina meridional. I jo em pregunto... hauré d'acabar emigrant a Andorra? A Suïssa? a Brasil?


Veig repetidament al Feisbuc que m'apareixen anuncis sobre operació de pits i altres retocs estètics ULTRA-necessaris, després de tanta insistència dedueixo que el fet d'haver informat que sóc dona i que he nascut l'any 1976, deu convertir-me de manera automàtica en una client potencial d'aquests serveis. Sort que no dic enlloc que tinc fills, perquè llavors segur que no m'apareixeria mai cap altre anunci relacionat amb l'escalada o els esports! I em pregunto... hauria d'estar més preocupada pel meu físic?? No sóc una dona dels meus temps si no m'omplo les mames de silicona??


Arriben festes de Nadal, i tothom fa cues a les botigues per comprar comprar i comprar... jo aquest any demano llibres, sobretot llibres... i em pregunto, de què fujo posant-me en les històries d'aquests personatges?


Suposo que fujo d'aquest no-res que se'ns menja, buscant vides i històries que tinguin algun sentit..




7 comentaris:

Albert ha dit...

Em sembla que jat'has contesat tu mateixa. Petonet de Nadal.

Myr ha dit...

bon post gri-gri.

si, els llibres o les pelis ens serveixen per aillar-nos d'aquesta societat egoista e hipòcrita.

Grigri ha dit...

Petonet de Nadal per tu també Albert!

Gràcies mir! què fariem sense aquestes pauses literàries? :) un petonet també per tu wapíssima!

òscar ha dit...

Un gran apunt. No sé ben bé de què fugim però potser, i vista la sentència d'ahir, millor no fugir i plantar cara desobeint.

Bones festes per tu i els teus!!!

I, això sí, que els llibres mai no ens faltin :)

martachka ha dit...

Sí que de vegades vénen ganes de
fugir ben lluny, oi?

Que tingueu una bona entrada d'any, bonica!!

08181 ha dit...

Veus..? llegir el teu post em tranquilitza. No estic sol. També demano llibres, i no vull tenir silicona a les mames.

(en lo de la teva germana petita i Cher, no entreré =P)

estherisland ha dit...

MOLT BEN DIT!!!GREAT POST