05 de febrer 2010

Nivell Zero

Hi ha un tros de la peli KUNG FU PANDA que ens fa riure molt a tota la família. L'endemà de ser escollit Guerrer del Drac el panda entra a la sala d'entrenament amb en Shifu, el mestre. Allà veu com els 5 furiosos estan entrenant les seves habilitats enmig d'una mena de mecanisme enorme on cal ser molt àgil i ràpid per esquivar garrotades de tota mena i cremades al cul...
Doncs bé, en Shifu demana al Panda que demostri què sap de Kung Fu, i aquest (que no en té ni idea) li diu que vol començar pel nivell més bàsic, pel nivell zero. En Shifu diu que el nivell zero no existeix i que triï per on vol començar. El Panda demana començar per donar cops a una mena de ninot que resulta ser l'entrenament més bàsic del nens més petits.
La gràcia està en que, quan dóna el cop al ninot, aquest rebota i el fa caure al mig de la màquina d'entrenament i el protagonista rep cops per totes bandes volant contínuament pels aires. Quan aconsegueix sortir-ne, arriba arrossegant-se on està la resta fet pols i socarrimat.
I en Shifu diu:

"Ara ja existeix el nivell zero del Kung Fu"





Canviem d'escenari:

Dijous 4 de febrer. Grigri Belle s'apunta al centre cívic a un curs de dansa.
La Grigri al llarg de la seva vida ha fet muntanyisme, escalada, natació, bicicleta, gimnàstica esportiva, running (sona pijo però no puc dir que hagi fet atletisme, ni de lluny), i aeròbic.
Però no ha anat mai de la vida a classes de dansa (una classe de sardana al cole de les monges entendríem que no compta).

Grigri entra a la sala del centre cívic on es celebra l'esdeveniment. Allà troba les alumnes del curs que van començar fa 3 setmanes. Reconeix un parell de cares entre les assistents. Salutacions. Arriba la mestra, posa música, i comença la sessió d'abdominals i estiraments... La Grigri no se sent del tot fora de lloc, perquè d'això en sap, ja ho ha fet moltes altres vegades...
Després ve la part de fer diagonals... La Grigri s'envalentona i recorda antics temps, quan feia gimnàstica, fins aquí tot superat..
I després ve el plat fort de la nit: Una coreografia (jazz¿¿??) amb música tango-fusió, que totes ja saben, i que quasi totes aixafen. La Grigri intenta seguir, però es perd. Intenta bellugar-se, però sempre amb el pas canviat, dreta-esquerra-esquerra-dreta..
braços amunt no! primer el dret i després l'esquerre!
no! ara avall... no! ara toca girar... cap a la dreetaaaaa!!!!
nooo! ara fer rodar el cap cap aquí i després cap allà... això marejaaaa!



ARA JA EXISTEIX EL NIVELL ZERO DE DANSA




8 comentaris:

martachka ha dit...

Hehehe, ja t'imagino... però val més que no rigui gaire que si em poso a ballar jo, començaran a existir nivells negatius!! :P

Myr ha dit...

jajajajaja, que bo GriGri! M'imagino TANT bé la teva sensació !!!

1,2,3 1,2,3, 1,2,3 iiiiii 1,2,3 1,2,3, 1,2,3 ....

Ànims!

Grigri ha dit...

jjjjjj... el millor és quan diuen: això és primer més lent i després ràpid:
paaaaaaaaaaaaaa pum pa!
paaaaaaaaaaaaaa pum pa!

fàcil, facilíssim!!!! jjjjjj...
que consti que vaig a passar-m'ho bé, i això jo vaig aconseguir. Si al final la profe aconsegueix que sembli que en sé ja serà espectacular!!!!

Us convido a les dues a apuntar-vos-hi, conec molt bé la mestra i és capaç de fer ballar fins i tot un ramat de mules, així que segur que ens en sortim!!!

Myr ha dit...

Jo passo! Gràcies! L'últim cop que em van oferir algo així, vaig acavar actuant al TNT "vestida" de raïm i "ballant" una coreografia amb alguns passos impossibles !!!!!!!

Anònim ha dit...

no serà per tant...el que es porta a la sang es porta...
professora muevemulas

martachka ha dit...

Jo crec que lo meu no té solució... és totalment genètic... Els meus pares ballen fatal (sobretot el meu pare), i el meu germà i jo hem heredat el seu súper estil i el seu sentit del ritme... Deixem-ho, deixem-ho...

Grigri ha dit...

els condicionants genètics no serveixen d'excusa!! si ens agafem al darwinisme (oju que ara parlo del què no sé, aviso!) hi ha una cosa que és l'evolució de l'espècie. Si vols que els teus descendents no pateixin aquesta mancança l'has de treballar!!! ADAPTAR-SE O MORIR!!! JEJEJEJEJEJE..

Si et dic que després de la classe anem a fer unes braves i una birreta, segur que ho veus amb uns altres ulls, oi que sí??? jjjj...

una abraçada

martachka ha dit...

Potser sí que hauria d'adaptar-me... però em sembla que deixaré la feina per als meus descendents... De totes maneres, si vols, et vinc a buscar quan surtis i anem a fer aquestes braves i aquesta birreta que dius... hehehehe